dijous, 12 de juny de 2008

Un somriure és el que em provoca...

mirar com poc a poc les situacions dificils es van desdibuixant de nou.
veure les entremaliadures de ma cosina Mariona.
pensar que d'aquí un mes i escaig la Jordina, apareixerà per aquest món.
pensar en els meus nebodets, la Pepa i en Lluc, que deuen estar fent ara???
pensar en els nens que he deixat a l'escolta, tot i que aquest té un petit regust amarg.
llegir les aventures de la petita Xènia.
barallar-me amb les manualitats, per rebre als nens de cara al curs vinent.
anar al cau, amb tota aquella tropa!!!
tenir al costat aquelles persones que m'estimo.

2 comentaris:

Arda ha dit...

Estic contenta que somriguis de nou.
Gràcies per interesarte per la Tesina de la Mireia. L.hi varen premiar perque va quedar de les dues primeres.
Et donc una noticia. La vaig acompanyar perqué no es troba massa bé. Serà mare el Gener si Deu vol.
Si fos nena Andrea és un nom preciós, je,je...algú s.ha "xivat".
Una abraçada.

Luthien ha dit...

Iaia per partida doble!!! Si, senyor!!! Felicitats!!!.

Ai, a aquest que s'ha "xivat" l'estiraré de les orelles... jejeje, no que me l'estimo molt.