dimarts, 12 d’agost de 2008

Segueix així

Mesos i mesos veient només la teva imatge estirada en un llit, o com a molt asseguda en aquella ditxosa cadira, o com tu l'anomenes el poltre de tortura!!!, però ahir, tot va canviar, et vaig veure aixecat per primera vegada en tot aquest temps, caminant a poc a poc, amb l'ajuda d'un caminador, amb el pas insegur, però amb una determinació fixada al rostre.
Tots sabem que serà llarg, molt llarg, que hi haurà moments bons, però també de durs o de molt durs, però que d'una manera o altra tiraràs endavant, que costarà sí, però tot arribarà a bon port, tornaràs. Segueix avançant poc a poc, però amb pas ferm.

1 comentari:

Arda ha dit...

Saps que jo també vaig passar per una etapa dura de la meva vida.
Transmet el meu coratge.
Hi ha una llum al final del túnel, no ho dubtis.
Una abraçada i ànims!.