dissabte, 29 d’agost de 2009

Amb ganes de tornar a somriure...


Les piles es van carregant poc a poc, els somriures tornen a sortir, primer amb timidesa, poc a poc es van fent més grans, poc a poc torno a sentir-me més o menys viva...

Avui, una cançó que m'encanta i que em porta boniques imatges a la ment...

La fusta és de records, construeixo esperances
i es que dels meus dolors després en faig lloances
de les pors n'he fet miques que he enterrat pel jardí
dels dubte faig engrunes que escampo mar endins

L’alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa
el que no em mata em fa mes fort,
res no m’atura, res no em fa caure

M'he begut les ampolles que he trobat pel camí
en les nits de tempesta m'he perdut en l'oblit
jo no busco riqueza, el que vull es fluir
i ser lleuger com l'aire, cavaller del destí

L'alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa
el que no em mata em fa mes fort,
res no m’atura, res no em fa caure
res no m’enfonsa, res no em fa caure

Vaig perdre com les ombres es perden dins la nit
des que em vas deixar per mi no has existit
no demano promeses, el que vull es gaudir
l'home lliure dins l'aire, amo del meu destí

L’alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa
el que no em mata em fa mes fort,
res no m’atura, res no em fa caure
res no m’enfonsa, res no em fa caure
res no m’atura, res no em fa caure

10 comentaris:

garbi24 ha dit...

Si no fos per l'alegria tot plegat seria més dificil.
No deixis ni un somriure per fer .

zel ha dit...

Però...però...si el post anterior irradiava alegria!!!!

Striper ha dit...

Continua recuperant un somriure..Petons.

Luthien ha dit...

Garbí: Això és el que intento.
Zel: precisament per això, els vaig recuperant poc a poc, aquella nit em va fer recuperar-los.
Striper: Hi ha moments que si, i n'hi ha que no, però ho vaig intentant cada cop més.
Petonets pels tres.

Ramon ha dit...

endavant, sempre amunt...

poc a poc... primer somriures i després rialles... recupera-les!

una abraçada

Agnès S. ha dit...

Clar que si!!!
Ànims desde Reus ;)

instints ha dit...

de qui és la cançó?
ànims i amunt eh? res d'abaixar el cap!

Luthien ha dit...

Ramon, Agnés i Instints, gràcies, cada dia una mica més!!!
La cançó és de Rauxa.

El Company de Venus ha dit...

Arrenca't un somriure, encara que costi. Et sentarà bé. Ànims.

XeXu ha dit...

Bo de saber que al llarg d'aquesta passada setmana, en la que no he pogut llegir els posts quan tocava, la teva evolució ha estat molt bona, i que tot torna al seu lloc. Me n'alegro.