divendres, 21 d’agost de 2009

Majors, menors, sèptima, celleta....


Començo a pensar que tinc problemes greus de coordinació.
El meu cap sap què ha de fer, com posicionar els dits, la seqüència de notes i els corresponents acords, i tinc clara la cançó qué és (i mira que l'he buscat senzilleta), el ritme corresponent, tot i que tinc tendència a accelerar-me, però quan tota aquesta informació l'han de rebre els meus dits, resulta que aquests es rebel·len, i fan el que els dóna la gana.
M'encanta com sona la meva guitarra, sobretot quan la toca algú altre, perque quan ho faig jo sembla que estigui trepitjant la cua al gat del veí.
Per diferents circumstàncies feia mesos que no la tocava, i ara és com si volgués recuperar el temps perdut, coi de refotudes cordes metàl·liques (i sé que sonen molt millor...), però els meus dits (sobretot l'anular i el petit que han acabat tallats...) es deuen estar plantejant perque no podia amb una clàssica, i les seves cordes de niló...
I no, el que em crispa els nervis, de debò, és el refotut metrònom, que un dia d'aquests sortirà per la finestra.

8 comentaris:

Albanta ha dit...

T'en sortiràs... perquè es nota que estimes la teva guitarra i segur que ella t'estima a tu. Endavant amb el repte.
Una abraçada

XeXu ha dit...

Bé, no desesperis, mica en mica. Potser ara tampoc tens el cap a lloc per concentrar-te en algunes coses, però te n'aniràs sortint. I Neutrogena pels dits!

Luthien ha dit...

Ei Albanta i Xexu!!!
Que jo m'estimi la guitarra i que ella m'acaba estimant a mi em sembla que de moment està a diferents nivells... jejeje. Això sí tinc tota la intenció de seguir amb el repte... a tossuda no em guanya ningú..., i si Xexu, em costa concentrar-me, però em serveix per desconnectar una mica, de moment encara no arribo a relaxar-me tocant, estic massa tensa barallant-me amb els meus dits...

zel ha dit...

Osti, que difícil, jo segur que m'ho passaria fatal... Ànims!

Cris ha dit...

Deu ser com anar en bicicleta, que mai s'oblida, però si no es practica.... al menys tens la base, que, jo només pedalejo, i de tant en tant :) Una salutació cordial, i ànims!!

Arda ha dit...

Una guitarra!.
Envejo la gent que sap tocar qualsevol instrument. Crec que fa falta molta dedicació, molta disciplina i mol d'amor a la musica.
Cuida't els dits i cuida't l'ànima!.
Una abraçada.

Luthien ha dit...

Zel: per mi és dificil, però segueixo insistint. Ara em ve de gust tocar-la, cosa que fa mesos que no feia.
Cris: Gràcies, de moment la base me l'estic fent passet a passet, que jo no vaig a cap conservatori ni escola de música.
Arda: Jo també els admiro, i més quan veus, que ahir la meva guitarra sonava tant bé en les mans d'un amic durant tot el dia, però a les meves encara no... ara que de moment continuo barallant-me...

Xitus ha dit...

Eii!!
gràcies per deixar un comentari :)

La meva experiència em diu que practiquis i practiquis i al final no només et sortirà bé sinó que no podràs deixar de tocar-la almenys un cop al dia...

petonets.