dilluns, 21 de setembre del 2009

No en va sóc una somiadora, oi??


Somia, somia, somia que somiaràs
Somia que algun dia no estarem només de pas
Somia amb la vida que sempre has imaginat on l’alegria i la rauxa
Sempre són al teu costat

De dia, de dia passeges pel veïnat
No hi ha forces ocultes ni et sents perjudicat
Per els qui manen , els qui jutgen , els qui poden intentar
Qui això canviï, qui somií mig heroi serà tornat

De nit, de nit, de nit qui t’ha parit
Tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir
Aquella màgia que transforma la tristesa en oblit
Aquell encant, aquella història que ens fa sentir petits

I Així, i així ,vas fent el teu camí,
Saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit
Llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit
Per tornar a ésser, tornar a néixer, tornar a créixer si ets mogut

Que lluny que sona, que lluny que es troba (bis)

Somia...somia...somia...somia... (Rauxa)

6 comentaris:

Joana ha dit...

No és pas dolent somiar.. malament si s'acaben els somnis!

Les Coses són com Som ha dit...

t'encanta Rauxa eh? jejeje. Somia i somia molt!! És gratis!!

Garbí24 ha dit...

Somiar es gratuït, ens omple i ens fa viure....i de vegades es torna realitat.

Striper ha dit...

No es dolent somiar de vegades els somis es converteixen en reals ..

Ramon ha dit...

Que seriem sense il.lusions, ni somnis...
Somia i si cal crida perquè se facin reals, amb rauxa!

Andrea. ha dit...

Joana, no ho és gens de dolent.
Instints, va a temporades, potser pq les cançons de rauxa em recorden bones estones i em fan somriure, i amb moltes ganes de somiar!!!
Garbi i Striper, i tant que ens omple!!! I es fan realitat quan menys t'ho esperes.
Ramon, això és ho maco recuperar les ganes de somiar.
Petonets a tots.