dimarts, 3 de novembre del 2009

Un dia com qualsevol altre.


De lluny sento la melodia del meu mòbil, senyal inequivoca que un nou dia s'està estrenant.
El meu cap sap que s'ha d'aixecar, però el meu cos busca aquells breus minuts per fer mandres.
Estiro el braç i tu ja no hi ets, però al obrir els ulls encara veig el clot al coixí i sento la teva olor que ho impregna tot.
Una nota teva al costat del mòbil, desitjant-me bon dia i que ens veurem al vespre provoca el primer somriure del matí.
De cap a la dutxa, però després com sempre, m'encanto amb qualsevol cosa, amb un llibre, una revista o qualsevol cosa que hagi anat a parar a les meves mans, mentre al mateix temps em vaig vestint, arreglant els indomables rinxols, que veig per la finestra que amb el vent que fa, és una batalla perduda abans i tot de sortir al carrer. Com cada matí, sense saber ben bé com, els minuts van passant i de sobte un parell de bips al mòbil, m'anuncien l'arribada d'un sms, ets tu: dient-me que faci el favor d'espavilar!!!! A vegades dubto que siguis realment humà, sembla que tinguis poders!!!! Però tens raó, no tinc temps per un cafè, agafo un suc de la nevera i cap al carrer falta gent, apretant el pas per no arribar tard a la feina.
Després passen les hores amunt i avall de la feina.
Al vespre al tornar a casa, música de fons, la impressora que està ocupada imprimint mil i un documents necessaris per l'endemà, sóc a la cuina, fent quelcom per sopar, quan sento el soroll de la porta, als pocs segons, entres a la petita estança, m'abraces per darrere, i enterres els teus llavis al meu coll, m'encanta l'olor que desprens, el teu alè proper i el suau pessigolleig de les teves dents.
Em giro, fas cara de cansat però el teu somriure ho inunda tot, a poc a poc ens besem, primer suaument després ja no tant, passo les mans per sota el teu jersei per sentir la teva pell, penso que t'he enyorat, quan de sobte un soroll insistent va colant-se dins el meu cap, no el vull sentir, em vull quedar amb aquest moment, però no hi ha res a fer, el soroll segueix insistint una vegada i una altra, no hi ha ningú que l'aturi???
Algú pot fer callar aquest maleit despertador!!!!!

11 comentaris:

Albanta ha dit...

Qué bonic! Ho estaves somniant però és una alytra manera de viure-ho, molt emocionant també...
Petonets guapa, que tingues molt bon dia i que acabe amb aquests petons al clatell i aquell relliscar de mans per sota la roba.

Anònim ha dit...

Vinga, a espavilar, que hi ha feina!!!

Garbí24 ha dit...

Sort que aquests somnis es poden fer realitat

Andrea. ha dit...

Albanta, aix...
ja m'agradaria acabar així el dia, de moment es queda en somnis.

Ramon, fa mandra!!!!!

Garbi, que es poden fer realitat ja es veurà.

Striper ha dit...

Maleit despertador!!!! Petons

Sergi ha dit...

Em sembla que era massa maco per ser veritat, massa perfecte. Jo, per no fer, ni tant sols ho somnio. Despertar-se és massa dur.

Les Coses són com Som ha dit...

era massa bonic, jejeje. Va, no mandregis i amunt!!! Petonets!!

rits ha dit...

ais, és que el despertador no aporta res de bó!!!!

Andrea. ha dit...

Xexu, bonic si, però bona part del que sortia al somni era real, tot no...

Striper, si veus un despertador volant, potser sóc jo... tant bé que m'ho passava....

Instints, no tinc temps per mandrejar.

Rits, ai si!!! qui el devia inventar...

Agnès Setrill. ha dit...

Canvia't el mòbil!!!!

...o deixa-me'l! Que si em desperta de somnis com aquest, ja m'agrada!

Andrea. ha dit...

Agnès, ah no... que de moment el mòbil m'agrada!!!! I els somnis encara més XDDDD