dimecres, 13 de gener del 2010

Ja els tenim aquí!!!!

Com cada gener des de fa ja una pila d'anys, i just després de les vacaces nadalenques entrem en territori estrany, un periode que s'allargarà unes setmanes, en una dimensió paral·lela que subsisteix a base de nervis, de histèries col·lectives, d'ingestes abusives de cafè (d'altres proven diferents substàncies), de mal humor, de rialles tontes, de menjar llepolies, d'apunts que es converteixen en jeroglífics, de preguntes absurdes, de sentir al veí del costat: això també entra???, de temaris que en aquell moment es converteixen en quelcom absurd, per molt que t'hagués agradat fa uns dies, de gastar el rellotge de tant mirar-lo, de recordar-se de tota la família del professor o professora de torn, de perdre's entre divagacions mentals, de dormir poques hores, o directament oblidar que el matalas existeix, d'oblidar-se també de la vida social, de la parella, dels amics... de tot.

Tots aquells que hi heu passat ja sabeu de que parlo, oi???

9 comentaris:

Striper ha dit...

Oposicions? es aixo reina.

Marià ha dit...

Els exàmens!!
No res, guapa. Sols serveixen per curtir-nos i fer-nos més grans, tot i que de vegades ens superen i ens donem sorpreses desagradable, i és que tots som vulnerables.

Eulàlia ha dit...

I tan!

Peró ja fa alguns anyets que no en tinc d'aixó... i se m'ha oblidat... o ho he oblidat! Millor, no?

què son llepolies?

Garbí24 ha dit...

No se si es per estar o no content....però jo ja no en tinc d'això.

assumpta ha dit...

Aaaiiissss! Sóc gran, ho admeto!!!
Fa tan que no sé el que és...
Ànims!!!
=)

òscar ha dit...

Buppps, vaja angoixa!
Tot i que jo els exàmens de la Uni no els vivia amb molta por fins que ... vaig entrar a cinquè de carrera!
Àniiiiiiiiiims!

Sergi ha dit...

Discrepo. Mentre els vius són una època de molta pressió i de malviure, tot i que amb bona planificació (que no té ningú) no caldria passar una mala època, però això és un altre tema. Però davant de les adversitats, els companys de fatigues s'apropen i fan molta pinya. Els amics que vaig fer mentre estudiava són els que m'han quedat, els més bons. Tot el que vam viure en aquestes èpoques, tantes bromes privades, tantes anècdotes, tants excessos arrossegant-nos de biblioteca en biblioteca... tot això no s'oblida. Són èpoques en que si bé es guanya una formació i un títol, el que més es pot guanyar és companyonia. Guardo fantàstics records d'aquells devastadors períodes, és una de les contradiccions més grans amb les que m'he topat.

Que tinguis molta sort, i que et passi aviat si és el que desitges. Però tu t'ho perds, eh?

Andrea. ha dit...

Striper, no, exàmens universitaris.
Marià, alguns serveixen sí, d'altres només serveixen per augmentar l'ego de segons quin professor.
Iu, llepolies: xuxes.
Garbi24 i Assumpta: Merci per treure el cap.
Òscar, jo depen de l'assignatura, gràcies!!!
Xexu, si penso en els de la primera carrera, potser si que tens raó, les estones aquelles a la biblioteca, a casa d'alguna de naltros o en algun bar no tenen preu!!! I son magnifics rècords. Però si penso en la segona carrera, tinc els meus dubtes, serà que aquesta per qüestió de feina, no he establert les mateixes relacions que amb l'anterior.

Joana ha dit...

Doncs si en tens... sort!