diumenge, 7 de febrer de 2010

Una trucada, canvia les coses...

Dissabte al vespre.
Els amics han decidit anar de concert, i jo sense esma per anar-hi decideixo quedar-me a casa, no tinc el dia per aglomeracions.
Així que un bon llibre i música suau de fons, de sobte, quelcom pertorba aquest moment.
És la melodia del meu mòbil, miro la imatge i no puc evitar sorprendre'm, aquesta si que no me l'esperava!!!!
A l'altre costat de la línia, una veu suau i càlida, que em provoca mil somriures, i anem xerrant tranquil·lament, perdent la noció del temps, d'un tema a l'altre, escoltant la cadència de la veu, les rialles que s'escapen, els moments més tranquils i tendres, les noticies del dia a dia, els plans de futur, les bromes... una bona estona després encara continuem enganxats al telèfon, però sense gens de ganes de penjar...
Aquella veu que se'm queda gravada al cervell, i que no fa altra cosa, que tenir més ganes de tornar-la a sentir, potser no per telèfon, potser cara a cara...

8 comentaris:

Molon labe ha dit...

El problema és si vas fer el possible per quedar amb ell o només vas deixar que fos el fantasma amb la veu bonica...

garbi24 ha dit...

DE vegades un s'ha de tirar al buit, per veure que passa. Sense por!!!!!

maria ha dit...

Potser aquells desitjos de somnis que vas penjar en l'últim post, comencen a fer els seus primers efectes...

rits ha dit...

i tant! hi ha trucades que arriben en el punt just!
segur que quan menys t'ho esperis, us retrobareu!
per cert, new look de blog!!! molt xulo!!!

Arda ha dit...

El que he dit jo sempre:
On hi hagi una bona conversa, amb complicitat, amb aquestes ganes de mes i mes, amb emocions compartides, amb el desig de continuar-les a cau d'orella......
Es dels millors regals que ens pot donar la vida.
Recordo.............

Jordi ha dit...

Quan menys t'ho esperes, com la cançó, la vida te da sorpresas sorpresas te da la vida. I si són de les bones, doncs molt millor!

Eli ha dit...

La propera li dius... que això del telefon gasta molt, i mirar-nos cara a cara, no te preu!!!!
;-D

Luthien ha dit...

Molon labe: no és un fantasma amb veu bonica, és real.

Garbi24: a vegades costa deixar enrere certes pors.

Maria: potser sí, ja es veurà...

Rits: Ja ho pots ben dir!!!!

Arda: oh que maco!!! m'encanta... (i aquestes converses que dius també...)

Jordi: de moment anem de sorpresa en sorpresa...

Eli: aquesta me l'apunto!!!!

Gràcies a tots per treure el cap per aquí, un petó ben fort a tots.