dissabte, 9 d’octubre del 2010

Una mica més d'un mes...


Fa un parell de dies mentre assenyalava unes quantes dates amb entregues de treballs, pràctiques, reunions i mil coses més, m'adonava que ja fa més d'un mes que la meva vida ha donat un gir de 360º.
Ara sí que sí, ja no estem cadascú a casa dels seus pares tot i que ens veiem a diari, sino que ara ja compartim el dia a dia al nostre piset, amb els mobles acabats d'estrenar (i mira que ha costat que arribessin!!!), amb les parets de colors, amb totes les coses endreçades, amb tot de petits detalls que fan que aquelles quatre parets siguin realment casa nostra. Les primeres setmanes del que espero que sigui la resta de la meva vida, al costat de la que és per mi la persona amb la qual he conegut el vertader significat de la paraula felicitat.
Arribar de la feina i veure aquell somriure just al llindar de la porta, la complicitat dels àpats compartits, aquelles converses interminables, aquelles pessigolles i rialles mentre anem fent plegats les tasques de casa, el fet d'anar a comprar plegats, amb la idea de només un parell de coses, i tornar a casa amb quatre bosses ben plenes cadascú... en fi mil aventures del dia a dia...

2 comentaris:

òscar ha dit...

Els projectes que van acompanyats de pessigolles ténen, segur, la condemna de l'alegria.

Garbí24 ha dit...

Felicitats, mantingueu el foc ences, que no falti el caliu