Luthien. Somnis entre boires

11 setembre 2011

2011-10-02T21:50:00.002+02:00

Després d'uns quants mesos d'allò mes desapareguda, pel que fa al món del blog, ocupava el meu temps en d'altres preparatius, ara que si mireu la foto de damunt sabreu de que es tractava...
Qui diu que el dia 11 de setembre no s'ha de celebrar res? A partir d'ara, cada any, aquesta data estarà marcada en vermell, subratllada i en fluorescent als calendaris de casa...

Avui és Sant Jordi!!!!

2011-04-23T15:32:00.003+02:00

Avui és un dels dies que més m'agraden de l'any!!!
De moment enfeinada per casa, més tard ja tindré, suposo, la meva dosi de la festa catalana!!!
Més tard, tocaran llibres i roses.
Més tard, tocarà una mica del solet que comença a sortir.
Bona diada de Sant Jordi a tothom!!!

11 setembre 11...

2011-03-28T01:03:00.002+02:00

Aquest any, el dia de la Diada, serà més especial que mai...
... especial...
... màgic ...

Més endavant, us explico més cosetes...

Per mars i muntanyes...

2011-02-05T23:15:00.004+01:00

Si del món tots els desitjos
en pogués triar un de sol
jo voldria ser en Son Goku
jo voldria ser un heroi.

Per poder anar amb núvol Kinton
tenir càpsules Hoi Poi
i tocar-te les calcetes,
comprovar que no ets un noi, que no ets un noi.

I anar a cal Follet Tortuga
i entrenar-me pel torneig.
Fer pels arbres ziga-zaga
i al matí repartir llet.

I que em surti el Kamehame,
i guanyar tots els dolents
perque dormis ben tranquila,
i els dos siguem prou valents.

Per volar per mars i muntanyes
i per tot l'univers
intentant aconseguir
la bola de drac.
(Els Amics de les Arts).

Pd: cançó de fons mentre em barallo amb la planxa...

Pd2: Quantes hores ens haurem passat davant de la pantalla veient les mítiques aventures del Goku i dels seus amics???? Em sembla que molts hem crescut amb ells, no?

Avui 28... en toquen 29!!!

2011-01-28T12:39:00.002+01:00

Tot i que comencen a haver-hi forces espelmes al pastís (tindré pastís?????), avui tocarà (o no) bufar-les...
Sí, faig anys i de moment molt contenta de poder anar-ne fent un més cada any.
Au, un altre any al sac de les vivències, dels moments bons i dolents, dels somriures i les llagrimes.
Un altre any al sac de la vida!!!

Estudiant???!!!!

2011-01-09T20:44:00.003+01:00

Ara que els exàmens ja tornen a estar aquí, com cada gener, me n'adono cada cop més que sóc un cul inquiet, sóc incapaç de fer com alguns companys que es passen hores i hores a la biblioteca sense moure el cul de la cadira ni aixecar la vista dels llibres.
Per la meva salut mental i la dels del meu costat, abans no comenci a parlar amb mi mateixa i a obtenir respostes, quan estudio necessito una música suau de fons, tot i que molts cops l'acabo apagant, aixecar-me de tant en tant i estirar les cames i els braços, seguir estudiant i al cap d'una estona ben llarga això sí, anar a buscar un suc o quelcom fresquet, seguir estudiant i fer un kit kat, mentre aprofito per fer qualsevol cosa que m'airegi una mica les idees, avui ha tocat recollir la roba estesa i després fer el soparet, de nou una altra vegada als llibres i apunts, una mica més tard, em treu de dins de la llei 12/2007 de serveis socials una trucada que més que un respir avui ha estat com un regal, necessitava sentir la seva veu!!!!
I ara que el descans post sopar ja s'ha acabat, me'n torno de nou a... si a estudiar, ho heu endevinat!!!!

De cuinetes per casa...

2011-01-04T20:17:00.002+01:00

Dijous al migdia venen a dinar una collada a caseta nostra!!!!
I després de canviar la distribució del menjador per encabir-hi deu persones, mons pares, mons sogres, mons germans i el meu cunyat, (ais que la liaran aquests tres junts!!!!), l'àvia i nosaltres dos, toca pensar, repensar i començar a preparar diferents plats per aquell dia, avui ja he buidat bona part del super de la cantonada, perque demà segurament no tombaré per casa en tot el dia, i no vull deixar-ho tot per últim moment, així que donant les gràcies per endavant al congelador i al frigorífic que els hi tocarà fer hores extres, pobrets acostumats només a tenir menjar per dos!!!
Amb les indicacions de que ma sogra no menja carn, i que l'àvia tant pot ser que s'ho mengi tot sense ni piular, o que li haguem de fer el menú alternatiu a base de cremetes i pures, ara per ara el menú és aquest tot i que segurament hi haurà canvis d'última hora que em conec!!!!
-Pop a la gallega.
-Esqueixada de bacallà amb diferents olivades. (Amb ganes d'estrenar els motllos que vam comprar per guarnir més el plat).
-Got de xarrup amb crema de carbassà.
-Espardenyes d'escalivada amb tonyina i anxoves.
-Torradetes amb formatge de cabra i melmelada de tomàquet (un vici!!!!)
-Petites brotxetes variades.
-Humus de cigrons casolà.
-Amanida currada (a imaginació del David i del que vagi agafant de frigorífic)
-Albergínies farcides de peix i marisc (A veure com surten que sempre les he fet de carn!!!).
Em sembla que no em deixo res, menys mal que no m'he de preocupar per les postres, que tocarà tortell de Reis, ara a qui li tocarà la fava????

2011... Ja es aquí...

2011-01-03T14:05:00.002+01:00

Ja hem deixat enrere el 2010, un any, que per mi, tot i començar més aviat fluixet, va acabar de la millor manera possible, al costat de la persona que més m'estimo del món, i que dia rere a dia em fa d'allò més feliç...
Ara comencem el 2011, i de ben segur que serà un bon any, si ens ho proposem, no???

Papagayo...

2010-11-02T22:29:00.003+01:00

Diumenge a la nit tocava concert, i aquest era força especial, perque un dels grups que tocava està format per bons amics...
Ells mateixos es diuen que tenen un estil força indefinible, però la veritat és que sonen la mar de bé, amb una bona barreja d'instruments i veus, i unes lletres d'allò més treballades.
Llàstima que certs problemes amb la llum cap a la part final del concert els (i ens) aigualís una mica la festa, però una bona dosi de paciència més tard, i tornavem a sentir els ritmes que et feien bellugar el cos...
Aquest concert posava punt i final a la gira de la "V" (Valls, Vilaverd, Vinyols...)
Moltes felicitats noiets, de ben segur que us anirem seguint allà on aneu, i que aquesta rumbeta no pari...
I aquí va una lletra que m'agrada molt... (Gràcies Albert, per donar-me-la quan vau acabar...)

Sóm oli en un llum, esperant la foscor.
I la flama que encengui l'amor.
Com un llum de ganxo.
Avui no vaig borratxo
i et canto sota el teu balcó.
Voldria conèixer aquest agran misteri
que a tots se'ns en và de les mans.
Descobrir lluny d'aquí un racó ben petit
on poder reclamar el paradís.
I vindrà l'amor, fins i tot en la foscor
i vindrà l'amor, llavors serem tu i jo.
I vindrà l'amor, fins i tot en la foscor,
i vindrà l'amor, avui serem tu i jo.
Abraça'm i parla'm
Inspira'm i diga'm
paraules prohibides dels dos.
Són els records
els que em fan tenir por
des d'aquella nit de festa major.
La vida és dura, que bonic es viure.

Lletra: Amor (Papagayo).

Amb el temps just...

2010-10-26T23:03:00.002+02:00

De bon matí, ja anem a cuita corrents per no perdre un bus destartalat que ja fa anys que hauria d'estar en qualsevol desguàs...
Escales amunt i avall d'un edifici de formigó altrament conegut com a facultat, en busca d'aules perdudes, per no parlar de la costum que tenen de canviar els serveis com la copisteria o segons quina temàtica de la biblioteca de lloc... tant costaria mantenir d'un curs a l'altre la mateixa ubicació???
Anar al meu antic institut, per buscar un certificat, prèvia presentació de tots els llibres d'escolaritat, no em demanen el de primària (sort de la mama que el guardava!!!), per comprovar que he fet tota l'escolarització a Catalunya, quan la secretària de torn tenia davant seu el meu expedient on constava que jo havia fet la secundària i el batxillerat en aquell institut i que provenia del col·legi que hi ha just a tocar???!!!
I de pas veure antics professors, alguns que et saluden i et pregunten què fas a la vida, i daltres que com en el passat es pensen que estan en un pedestal i van mirant a tothom per damunt de l'espatlla, aquests ni tant sols es mereixen que algú els saludi.
També una visita curteta a correus, que coses extranyes no hi havia gens de cua, el que si que hi havia era la inestimable educació i "savoir fair" de la funcionària de torn... que potser va amb el sou ser tant maleducat i poc professional, que sembla que els molestis, quan se suposa que estan treballant???
Amb el temps just per agafar el bus...
..... per no arribar tard a classe...
..... per anar a fer el dinar o el sopar...
..... per anar cap a la feina on m'esperen una bona pila de nens.
..... per acabar les darreres manualitats de la castanyada i que tot el centre s'ompli de panellets i més panellets!!!!

Es moment....

2010-10-13T22:13:00.003+02:00

"sense més, tu estaves somrient...
... avui tot el dia que la canto i mira que m'agrada (és el que té recuperar el reproductor de música que tenia oblidat per un calaix....)

Vaig mirar.
Cercava més allà,
enmig de sa gent,
un senyal per posar-me content.

Sense més,
tu estaves somrient,
careta petita de poma
de pell lluenta
i amb traç adolescent,
somrient.
Em vas mirar
amb uns ulls d'esclat,
i com si no m'haguessis vist
vas girar i et vas perdre entre sa gent.
Condemnat
a un record molt passatger,
esbós d'un reflex diluït
de dia i nit,
estic ferit,
entristit...
però recordaré
Es moment
que estaves entre sa gent
i m'estaves somrient
com si et conegués
i volguessis saber més.
Ben feliç,
mentre estava indecís,
envoltat de tanta gent,
cosa d'un encís,
jo ja no et vaig veure més...
De traç adolescent,
somrient,
efervescent...
però recordaré
Es moment
que estaves entre sa gent...

Cris Juanico.

Sí, és 12 d'octubre.

2010-10-12T21:47:00.002+02:00

Qui diu que el 12 d'octubre no s'ha de celebrar res???
Evidentment no m'he donat cap cop al cap, i no m'he posat pas a veure sense moure les pestanyes tota la desfilada de les forces armades del país veí, tot esperant que algú mal anomenat monarca els passi revista (jo en diria vividor a costa de tots...) però no negaré que jo personalment sí que tinc coses a celebrar.
Celebro despertarme cada matí al costat de la persona que m'estimo i que cada dia em fa més i més feliç.
Celebro els dies com avui, i que després de tot el que ha passat el meu pare bufi les espelmes i vagi sumant anys, envoltat dels somriures dels que l'estimen.
Celebro veure com obre els regals amb aquella barreja de nerviosisme, sorpresa i il·lusió.
Celebro veure a la meva parella parlant tranquilament amb mon germà o amb els meus pares com el que és, un més de la família.
Celebro el missatge de mitja tarda i el posterior cafè amb la corresponent xarrera amb un bon amic, retrobant aquella complicitat que aquests darrers mesos estava ben amagada, durant una bona estona hem posat les coses a lloc, que ja tocava!!!

Hi ha amics que valen la pena...

2010-10-10T16:24:00.003+02:00

Amb el pas del temps te n'adones de que les persones i les circumstàncies van canviant, que aquelles persones que tu creies que eren amigues teves, et van demostrant que només miraven pel seu propi benestar (encara que costi, fet comprensible), i que el que tu creies que era una amistat, més o menys sincera, no és res més que un globus que va perdent aire.
Passa el temps, i aquells que et pensaves que estarien al teu costat es troben en algun paratge desconegut quan resulta que per casualitat els necessites.
I ai mare, si algú se li acut canviar la llista de les seves prioritats, que una mica més i el poden posar a la llista negra a la mínima de canvi.
Però també te n'adones de que tots aquells que has deixat enrere o amb els que ja no tens tanta relació, sempre hi ha algú que destaca, que potser no us heu vist tant com voldrieu, que la distància tot i ser ben gran, no oblida la relació d'afecte que us unia, que amb una breu conversa en teniu ben bé prou, per saber que aquella persona continua essent especial per tu i que això no ha canviat amb el pas del temps, ni la distància ha fet que l'oblit guanyi la partida.
Fa una estona he estat parlant amb una d'aquestes persones, i m'encanta tornar a tenir-la a la meva vida.
Els bons amics s'han de mantenir, no?
I ella, m'ha demostrat que ho continua essent...
En el meu cas, i suposo que en el de molts, els bons amics es poden comptar amb els dits de la mà (no em poso a comptar coneguts, companys i saludats).
A vegades el que per tu és un amic, per l'altra persona no ho és.
Vinga Marteta, que ens veiem aviat!!!!

Una mica més d'un mes...

2010-10-09T23:15:00.000+02:00

Fa un parell de dies mentre assenyalava unes quantes dates amb entregues de treballs, pràctiques, reunions i mil coses més, m'adonava que ja fa més d'un mes que la meva vida ha donat un gir de 360º.
Ara sí que sí, ja no estem cadascú a casa dels seus pares tot i que ens veiem a diari, sino que ara ja compartim el dia a dia al nostre piset, amb els mobles acabats d'estrenar (i mira que ha costat que arribessin!!!), amb les parets de colors, amb totes les coses endreçades, amb tot de petits detalls que fan que aquelles quatre parets siguin realment casa nostra. Les primeres setmanes del que espero que sigui la resta de la meva vida, al costat de la que és per mi la persona amb la qual he conegut el vertader significat de la paraula felicitat.
Arribar de la feina i veure aquell somriure just al llindar de la porta, la complicitat dels àpats compartits, aquelles converses interminables, aquelles pessigolles i rialles mentre anem fent plegats les tasques de casa, el fet d'anar a comprar plegats, amb la idea de només un parell de coses, i tornar a casa amb quatre bosses ben plenes cadascú... en fi mil aventures del dia a dia...

Mirant el cel...

2010-10-08T18:19:00.002+02:00

Agafats de la mà, deixarem que la lluna
ens acariciï l´esquena i ens dongui una ombra.
Deixarem que el cor, ens escalfi al vent
i ens fagi un racó...
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel del Nord!!
Perduts d´ambició, deixarem que el joc
ens robi el pensament i ens escalfi la pell.
Deixarem que l´alba ens desperti amb calma
i ens llevi suaument.
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel!!
He fet allò que es fa, robant al cel estrelles
i he dit: "dóna´m la mà".
No és fàcil seguir una recta, no és igual per tots.
Mai és negre el Cel del Nord!!
Deixarem que el cor, ens escalfi al vent
i ens faci un racó...
Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.
No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.
Mai és negre el Cel!

El cel del nord. Lax'n'busto.

Pd: Avui el dia és com el cel, amb núvols grisos que entristeixen el dia...

Ara sí que sí...

2010-09-27T22:04:00.003+02:00

Tot i que ja fa uns dies que els nens i nenes ja fan i desfan per les respectives escoles, tot just acabem de començar les activitats al centre, i aquests dies és un retrobament amb els marrecs, amb aquells que ja porten anys tombant per aquelles parets, i que curs rere curs veus com es van fent grans, i d'altres de nous, que al principi es miren el centre, i de retruc a naltros, amb certa reticència, normal, no és el seu entorn i no saben amb què o qui es trobaran, però això dura molt poquet, i poc a poc es van obrint, i en molts casos pot ser que coneguin algú o altre del seus companys.
Ara començaran les tardes de quaderns, de racons de llengua, de matemàtiques, procurant que siguin una mica més amenes, de berenars, de jocs, d'informàtica, de cuina, de xerrades amb els adolescents, de contes amb els petitons, d'hàbits i conductes, de reunions d'equip, de preparació d'activitats, de barallar-se amb el fang i la pintura per preparar manualitats... sí, ho reconec, m'agraden els inicis de cursos.
Pd: Després de molts dies, ja torno a estar connectada amb el món ( o no...)

Viure en parella...

2010-09-15T13:29:00.002+02:00

M'encanta, és divertida i fresca, i la lletra té mil veritats ocultes... i sembla la banda sonora de viure en parella (fet que m'encanta!!!!)

Ho sento molt si m'adormo amb Vent del plà, ho sento molt,
ho sento molt si deixo péls a la dutxa, ho sento molt,
ho sento molt si trepitjo la cuina fregada ho sento molt,
ho sento molt si tolero la brutícia ho sento molt.
Jo et faria una cançó d'amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.
I a vegades els ocells fan cagarades.
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
I a vegades penso si mai no la cagues.
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
però això últim només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.
Ja n'aprendré de somriure a ca te mare, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a fer aquell plat que t'agrada, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a canviar el paper de vàter, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a tirar-te algún "piropo", ja n'aprendré.
Jo et faria una cançó d'amor
pero qualsevol cosa que et digués (no, no)
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.
I a vegades els ocells fan cagarades.
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
I a vegades penso si mai no la cagues.
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
però això últim només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.
En una tribu apache,
en una tribu apache,
en una tribu apache,
en una tribu apache.
En una tribu apache, (hey, hey, hey)
en una tribu apache, (hey, hey, hey)
en una tribu apache, (hey, hey, hey)
en una tribu apache. (hey, hey, hey)
En una tribu apache,
en una tribu apache,
en una tribu apache,
en una tribu apache.

A vegades (una cançó d'amor).
Els Amics de les Arts.

M'encanten els colors...

2010-08-15T11:20:00.002+02:00

Casa nostra ha deixat de ser blanca i avorrida a estar plena de colors que omplen de vitalitat el petit pis.
Verds, taronges, granes...
Colors vius, alegres, que et fan somriure quan entres al pis i veus que ja queda menys, que aquella habitació ja està quasi acabada, que a la paret de més enllà li falten els últims retocs, que la cuina no sembla la mateixa...
Ara el següent pas serà col·locar els diferents llums al lloc corresponent, previa llista de les bombetes perque cada plafó és diferent!!!
Un pas més de la llarga llista, però cada vegada hi ha més coses ratllades a la llista de pendents...

Una nova vida...

2010-08-01T13:10:00.002+02:00

Les últimes setmanes la meva vida ha donat un gir de 360º, passar de viure a casa dels pares (que estrany no???, continua essent casa meva, però ara ja és casa els pares...) on he viscut els darrers 28 anys, per anar-me'n a viure amb la parella, si que visc al mateix poble (a vegades això no sembla pas una ciutat...), però les coses son molt diferents.
Tasques diàries com fer el llit, cuinar, o rentar i estendre la roba prenen un caire diferent, i tot que a casa ho feia, ara ho veig des d'una altra perspectiva, no he d'omplir la nevera per tota la família si no per nosaltres dos, jejeje amb l'ajuda de les carmanyoles de ma mare!!!!, estar al menjador de casa i sentir com la rentadora fa de les seves (jo crec que s'ha apuntat a un concurs de batuka a les nostres esquenes), a fer provatures amb el forn (pq cada forn va a la seva bola?????!!!!, descobrir que amb les neveres d'aire no pots deixar res que toqui a la sortida d'aire si no et vols trobar els aliments literalment congelats, fer un cafetó amb gel amb la vista al balcó, barallar-se amb la barra de la cortina de la dutxa, que de tant en tant es rebel·la i cau, provar noves i velles receptes i sopar plegats, i mil aventures quotidianes...
El fet d'anar-se a dormir en un llit diferent, però despertar-se abraçada a la persona que estimes no té preu, sortir de la feina i arribar a casa, previ pas pel supermercat o la botiga de torn, i esperar i rebre aquella carícia, aquell petó fugaç o ben llarg, aquella forta abraçada...

Caixes i més caixes...

2010-07-23T21:07:00.002+02:00

Si aixeco els ulls de la pantalla i miro al meu voltant veig caixes i més caixes, més enllà una pila de bosses del material més divers, però totes aquestes caixes i bosses contenen un grapat d'il·lusió, una pila de somnis, uns quants somriures i per que no dir-ho algun que altre renec arran del molt que pesen.
Aquestes caixes i bosses poc a poc van obrint-se (unes s'hauran d'esperar més que d'altres)i tot i que encara queden una pila de detalls, com saber quan arribarà el servei del gas, mil dubtes de si ens cabran les coses als mobles que hem escollit, de si la pintura quedarà bé, d'intentar esbrinar com es poden perdre coses en un pis petit, en no saber si una determinada samarreta (o qualsevol altra cosa!!!) està a casa, a casa mons pares, a casa els sogres... tot i això m'encanta viure a casa meva!!! casa nostra!!!

Ho tenim clar!!!!

2010-07-09T23:36:00.001+02:00

De compres....

2010-06-24T00:42:00.002+02:00

Aquests dies amb el fantasma de la nova pujada de l'iva que ens picava el crostó, ens hem dedicat a anar de compres, a estones semblava que fossin compres compulsives, vinga a omplir carretons i més carretons de tot allò que et puguis imaginar...
Mobles, llums, pintures, matalassos, més mobles, frigorífic, cafetera, batedora, picadora, espremedor, mil i un utensilis per la cuina (que a hores d'ara és l'estança de casa nostra que té més forma...), miralls, penjadors, vanoves, llençols, estanteries, una pila de coses pel bany, els llums de tot el nostre pis, més d'una visita a la ferreteria.
Ara a col·locar-ho tot, però la veritat és que m'encanta anar buidant les respectives caixes i anar buscant el millor lloc per tot el que poc a poc anirà sent casa nostra.
Em fa il·lusió baixar les escales del bloc, i passar per davant de la bústia i veure els nostres noms junts a la placa.

Jo hi vull tornar!!!!

2010-06-23T23:38:00.002+02:00

Quina passada de viatge!!!!
4 dies immensament macos, plens de bons moments, paisatges i vistes meravelloses, plens de màgia, de tendresa, de diversió, de tombar amunt i avall, de posar-nos la jaquesta llarga al ple mes de juny, de seguir a vegades les indicacions estrambòtiques del GPS que s'entestava a que passessim una vegada i una altra per la platja de "La Concha", i ep, mira que és bonica!!!
De pujar al Monte Igueldo i perdre's amb les fantàstisques vistes, d'arribar a la casa rural, on ens van acollir de meravella, on només entrar per la porta ens esperaven un parell de gots d'autentica sagardo, o altrament dita sidra per la resta de mortals, jo em vaig conformar en sentir de la meva parella que deia que estava bona, de sentir parlar arreu l'euskera, on el menjar del sopar o dels esmorzars realment era cada dia més exquisit (tot i que continuo pensant que se'ls en va una mica la pinça amb les quantitats...)
Mil i un somriures durant el viatge, a Olite, travessant Pamplona, a Ursubil, pels carrers i carrerons de Donostia, a anar-se'n de pintxos i txacolis, a relaxar-se amb la talassoteràpia, a Zumaia, Zarautz, Getaria, Hondarribia... sempre amb els preceptius cartells d'Ongi Etorri...
Mil i un somriures quedant-nos embadalits en qualsevol racó del Chillida Leku o aturant-nos a Idiazabal i emportar-nos formatge!!!
Si una cosa tinc clara, és que hi tornarem, junts.

Amb motla il·lusió....

2010-06-08T19:53:00.003+02:00

Dijous encetem un nou projecte plegats.
Un projecte que ens portarà a disfressar-nos amb roba vella i establir un fort vincle amb l'escombra i el drap de la pols, a somiar amb la galleda i el pal de fregar, a prendre mil i una mides amb el metro, a fer llistes interminables de tot el que necessitem comprar, a mirar i remirar pressupostos de mobles, nevera, cortines, paelles i caçoles, tovalloles o barnussos, i moltíssimes moltíssimes moltíssimes coses més, parlar amb la veina perque talli o enretiri la planta que ocupa el que serà el nostre balcó, a barallar-nos amb la pintura i la cinta de paper, i més ben igual si ens embrutem o no, (jejeje, jo amb un pinzell sóc perillosa...) a esperar que tot el que demanem arribi en condicions, d'omplir els armaris i lleixes amb la nostra roba, allí un parell de marcs de fotos nostres, més enllà unes espelmes de colors, en aquella tauleta potser un grapat de flors seques, i veure com a poc a poc, un pis petitó però d'allò més acollidor, deixa d'estar blanc i vuit, es va omplint de colors, de vida, de petits detalls que faran que quan travessis la porta t'hi sentis a gust, i puguem dir: CASA NOSTRA!!!

De casament i més...

2010-06-06T13:20:00.002+02:00

Ahir a la tarda es casaven uns amics del David, en Jose i la Sonia, (que anaven d'allò més guapos) i tot i que al principi quan el David em va demanar d'acompanyar-lo, em va agafar en fred, no m'ho esperava, al cap i a la fi, no coneixia practicament ningú!!!
Això sí, tot i alguns nervis, passar calor a l'església, maleir les sabates noves més d'un cop (ho sé, me les havia d'haver posat uns dies abans per donar-les una mica!!!), la veritat és que m'ho vaig passar genial.
Rialles, mirades de complicitat, taula de sopar d'allò més animada, mirades tendres, petons màgics, un menjar molt bo (i el Jose, tot i ser el nuvi, i estar d'allò més nerviós al principi, va estar atent a que els meus plats no portessin fruita, em va agradar molt el detall), fotografies animades i divertides, fotografies on sortim guapissims!!!, adonar-nos que anavem vestits més o menys conjuntats, ballar una estona, malgrat certes vergonyes, no amor???
Em va agradar conèixer gent nova, i va ser una tarda-nit molt maca.
PD: Em va encantar la figureta dels nuvis, i m'ha faltat temps per buscar-la per la web.
PD2: Ara a esperar que arribin les fotos!!!!

Cap allí falta gent...

2010-05-29T20:51:00.002+02:00

Sempre ha estat una de les meves visites pendents.
Sempre m'ha atret la màgia que tothom diu que té Euskal Herria.
I ara tot això, sembla que és a tocar, que si estiro bé els dits hi arribaré, que aniran passant els dies, i que d'aquí una mica estaré mirant el que surt a la foto i molt més!!!
Potser que em plantegi, treure-li la pols a les quatre paraules (comptades!!!) en euskera que sé.
I al teu costat, me'n vaig on sigui!!!!
El més important és que estiguem junts, avui, demà, sempre.

Amor és tot el que hi ha, el que fa girar el món.
Amor i sols amor, no es pot negar.
Tant se val el que pensis,
no ho podràs fer sense amor.
T'ho diu un que ho ha intentat.
Així doncs, si trobes algú que et dóna el seu amor,
fica-te'l al cor, no el deixis passar de llarg,
perquè una cosa és certa:
que després et sentiràs molt malament si ho engeges tot a dida.
"I threw it all away"
Bob Dylan.

Contrastos...

2010-05-23T20:49:00.002+02:00

Dies de contrastos.
D'alts i baixos.
De nervis i pors.
D'alegria i felicitat.
De dormir fins tard i aixecar-se aviat.
De dormir poc pensant en aquelles hores interminables a l'hospital.
De sentir-se la dona més feliç del món amb un senzill somriure.
De tenir al costat la persona més especial de totes.
De sentir la més gran de les il·lusions pel projecte que comencem.
De sentir cert temor davant dels nous canvis.
De valorar els petits detalls.

M'encanta anar al teu costat...

2010-05-16T14:17:00.001+02:00

Tu poses marxa i jo punt mort,
reposo el cap enrere i estiro les cames.
Et miro pel retrovisor, dissimuladament mentre sento el motor.
Sense cap pressa giro el coll, i els fils de la llum juguen a ser pentagrames.
El dia sembla xafogós, però abaixo la finestra i em ve un glop de tardor.
El sol és com un ou ferrat, amb un núvol que vol sucar-hi pa.
I callat sé que saps, que amb tu sóc de veritat.

Em portes i jo em deixo
des del seient del costat.
Em guies i et segueixo,
sóc al seient del costat.

La ràdio ens dóna una cançó de Jarvis i cantem com si fóssim canalla.
Jo em sé la lletra però tu no, i a mi m'agrada més la teva versió.
Potser fa molt que fem camí, però et prometo que no se'm fa avorrit.

Calles però saps que sé, que no em cal ningú més.

I en aquest compartiment, on mai trobem
les ulleres de sol, guardo tots aquells moments
que fan el mapa del que ara som.

Em portes i jo em deixo
des del seient del costat.
Em guies i et segueixo,
sempre al seient del costat.
(Els Pets)

Ja queda poquet...

2010-05-15T22:51:00.002+02:00

Algú pot trobar que una imatge d'unes cadenes, pot ser anar un pèl lluny, però la veritat és que em trec un pes de sobre, al "collarin" ja li queden les hores comptades (espero), i serà com si m'alliberès d'alguna cadena, en aquest cas d'escuma, que m'impedís fer el que realment m'agrada.
Francament prefereixo tenir el dia i l'agenda ocupats en allò que jo trio, o en allò que per alguna raó o altra em toca, que condicionar tot el meu dia a dia a un estri, que fa que vagi pel carrer amb complexe de robot.
Qué és pel meu bé, d'acord, no ho penso pas posar en dubte, però que cansa i molt, també.

De baixa!!!!

2010-05-12T14:18:00.003+02:00

Un dia fent el gos pot estar bé, dos també, però quan aquests dies es van acumulant arriba un moment que senzillament me'n canso. Sí ho sé, sóc un cul inquiet!!!
I encara em fa més ràbia que aquests dies siguin forçats, per culpa d'algú que no hi veu tres dalt d'un burro, i que és un perill conduint!!!!
N'estic més que tipa d'anar amb el maleit "collarin" tot el dia, vull poder-me moure amb llibertat.
Les companyes de la feina em deien que em deixés mimar, i ho he fet, de debò. Al cap i a la fí, tinc al meu costat la millor persona del món, atent com ell sol, i al que estimo moltíssim, i que no m'ha deixat fer res de res...
Au, a seguir uns dies més amb la tortura aquesta al coll (qui els va dissenyar, es mereix un premi... (llegir amb ironia)....

Un somni que es farà realitat...

2010-05-01T21:00:00.001+02:00

127 dies...
17 setmanes...
deixant passar el temps...

M'agrada Sant Jordi!!!

2010-04-24T14:26:00.005+02:00

Sempre m'ha agradat la Diada de Sant Jordi, m'agrada l'ambient que s'hi respira, m'agrada tombar per les paradetes de llibres i roses, o veure com els nens del cau van venent rosa rere rosa, m'agrada que uns dies abans anem fent manualitats de dracs, roses i llibres, m'agrada veure com els més petits coneixen la llegenda.
M'agrada aquest aire de festa popular, fem festa sense fer-ne...
M'agrada que la gent vagi passejant pels carrers aquest dia, que hi hagi el major nombre de moviments de llibres de tot l'any, ara bé, quants d'aquests llibres s'acabaran llegint, qui ho sap???
Aquest any, per mi, aquest dia ha estat més bonic i màgic que mai.
Estava clar que el nostre primer Sant Jordi havia de ser alguna cosa diferent, especial, i de ben segur que ho ha estat, ple de detalls la mar de macos.
I m'agrada la meva rosa!!!!

2010-04-19T11:59:00.003+02:00

Ultimament aquest bloc està més musicat que de costum, però com que m'agraden les lletres, i el missatge que hi ha al darrere de cadascuna d'elles em fa sentir bé, i si aquestes lletres son compartides, doncs encara més.
Amb ganes d'escoltar-la plegats.
Amb ganes de cridar ben fort: sóc feliç al teu costat.

Je t'aime, t'ho dic en francès
si vols pots fer veure que no m'has entès
Je t'aime, t'ho dic però ja ho saps
saps tot el que passa per dins del meu cap.
Je t'aime, i sé que tu a mi, ho veig als teus ulls
t'ho estalvio dir.
Je t'aime, i això em fa feliç
saber que el que sento també
ho sents per mi!

(Anna Roig i l'ombre de ton chien)

Cada cop.

2010-04-13T15:32:00.003+02:00

Cada cop que la sento, em ve la imatge dels dos plegats al cotxe, amb la cançó de fons.
Cada cop m'agrada més.

Cada cop tot passa més ràpid,
ja fa temps que ho sento dir,
de moment, pe fora encara ets fràgil
dins teu, un nen petit.
I sé, que res no és impossible.
I crec que ha arribat el moment.
És un somni, que et fa lliure.
És el teu cor en moviment.
Cada cop, tot és molt més fàcil
Poc a poc trobar el camí.
De moment, no puc anar més ràpid.
Però provaré, de donar-ho tot.
I sé, que res no és impossible.
I crec que ha arribat el moment.
És un somni, que et fa lliure.
És el teu cor en moviment.
I sé, que res no és impossible.
I crec que ha arribat el moment.
És un somni, que et fa lliure.
És el teu cor en moviment.

Lletra: Cada cop. Vuit.

Cambrils, una ciutat???? Quin tip de riure...

2010-04-12T22:27:00.004+02:00

Potser se m'havien enganxat grans dosis d'ingenuïtat, quan pensava que el meu Cambrils, havia deixat de ser un petit poble, a considerar-se una ciutat, d'acord que no serà capital ni una gran metropolis, però legalment a partir dels 20.000 habitants és considerada així.
Em pensava que una població d'uns 37.000 i que a l'estiu supera amb escreix els 150.000 habitants tindria millors coses a fer que estar tot el dia pendent del que fa o deixa de fer el veí, o en aquest cas jo mateixa!!!
Ara resulta, que no puc anar a fer un volt, prendre un cafè tranquilament, sense que immediatament pocs segons després el barri en vagi ple de frases de l'estil: ai, he vist a la filla del Tomàs amb un noi, era la teva neta la que estava l'altre dia al davant de no sé on, ohhh i sembla maco, però no és d'aquí oi?
I doncs???? Què es pensa la gent??? Què jo no puc tenir vida social???!!!!! O què? He de fer un pregó cada vegada que surti per la porta de casa???
I tant que és maco!!!! I que més dona, que no sigui de Cambrils? Què hi ha cap problema???!!! Francament, que pensin el que vulguin, jo no tinc cap problema per estar enamorada d'un vilasecà!!!! Senzillament m'encanta.
No tinc pas intenció d'amagar cap dels meus moviments, potser es que tenen unes vides massa avorrides, i s'han de dedicar a controlar les dels altres???? Que es dediquin a fer ganxet!!!

Amb un somriure als llavis...

2010-04-09T22:25:00.002+02:00

Quan les tres de la tarda apareixen al rellotge d'un divendres, inconscientment se t'escapa un somriure, saps que per endavant tens una pila d'hores de lleure, que cadascú omple com vol, i que durant dos dies la feina queda més o menys aparcada.
I començant omplint aquestes hores amb aquella persona tant especial, passejant pels carrers, gaudint del solet, amb complicitat, amb rialles, amb el fet de somiar desperta, i fer, qui sap, mil plans de futur, i assaborint fins al màxim el present.
Continuar veient les carones rialleres dels nebots més guapos del món, de veure'ls jugar sense cansar-se, pujant i baixant de gronxadors, enfilant-se per tot arreu, veient com juguen entre ells embolcallats d'una màgia que s'encomana i que fa que acabis jugant amb ells, és igual si s'embruten, o t'embruten (per que serveixen les rentadores sino???) que juguin, riguin i s'ho passin d'allò més bé. Compartir anècdotes i les vivències del dia a dia, amb el pare dels menuts, que malgrat els anys que han passat, continua estant al teu costat, demostrant dia a dia que és un bon amic, i que s'alegra de la felicitat de l'amiga.
De moment el cap de setmana comença molt i molt bé...

Sense respecte....

2010-04-07T21:18:00.002+02:00

Miro de ser tranquil·la, i a vegades reflexiva... doncs, això a vegades sí. D'altres en canvi, tot i intentar comptar ja no fins a 10, sino potser fins a 100, per no fotre un móc a qui no toca, de girar les coses abans d'alçar la veu, a vegades arriba un moment que la paciència s'esgota, que aquella gota ja ha fet vessar el got sencer...
I avui ha estat un d'aquells dies, que dius prou!!! fins aquí!!!!
I el que em posa dels nervis, és la falta de respecte vers als companys, vers als monitors, vers a tot i vers a tothom!!!
I si qui ho fa això, no deixa de ser una marreca d'onze anys, que es pensa que és la més "xula" del grup, que pot fer el que li doni la gana, insultant als companys, menyspreant als adults i reptant amb la mirada, que tothom li riurà les gràcies, doncs ho porta clar!!!
Per aquí, senzillament no hi passo, si ella és "xula", ja veurem qui té l'última paraula...
I m'emprenya que una nena d'aquesta edat pugui tenir aquesta actitud, riu-te'n tu, de quan estudiavem com podien ser els "nens emperadors"...
Amb aquesta li convenen dosis enormes d'educació.
Propers episodis.... ja es veurà...

Amb ganes de perdre'm....

2010-04-04T14:17:00.002+02:00

Perdre'm per carrerons estrets,
per muralles que pugen i embolcallen ciutats,
per vells castells,
per platges o bé desertes o bé plenes de gent prenent tranquilament el solet,
per carrens plens o buits,
per llocs màgics,
per jardins preciosos,

perdre'm per qualsevol lloc...
perdre'm però amb tu.

Seré joliu...

2010-03-31T14:19:00.002+02:00

Ja no puc sentir-la sense que em vingui la teva imatge cantant-la...

Quan gairabé ja sigui fosc, quan es sol s' hagi post
veuràs molts de colors, ensumarés olors...
Brota es ritme per sa pell, es teu cos en moviment,
destapats tots es sentits, relliscant per entre es dits.
Seré joliu, seré joiós
aquest estiu, es mes d' agost
encaramel·lats tots dos
com a dues pitjallides.
Despertam a mitjanit per fondre ets esperits
alluernats per tant d' amor, perduts en es nostro món.
Brota es ritme per sa pell amb gotes de suor
despullats tots es racons de mels i d' olors.
Seré joliu aquest estiu
mira ets estels com titil·len en es riu.
Seré joiós, aquest agost
quan gairebé ja sigui fosc.
Quan gairebé ja sigui fosc, quan es sol s' hagi post
veuràs molts de colors, ensumaràs olors.
Només rumors d' amor amb ritme accelerat,
batecs d' alens gelats s' enfilen pels terrats.
Seré joliu aquest estiu
mira ets estels com titil·len en es riu
Seré joiós, aquest agost
quan gairebé ja sigui fosc.
(Ja t'ho diré...)

Dilluns!!!!

2010-03-22T22:12:00.002+01:00

Despertar-se de la millor manera possible, gaudint d'aquell fantàstic moment, i de sobte sentir de fons la veu d'aquell que a vegades actua com a consciència: carinyo, son les 8.20!!!!
Intent frustrat de fer el mandres una estona.
Després una pila d'hores arxivant expedients i més expedients!!!! Si ja sé que s'ha de fer, però francament em dóna la sensació de que quan em toca, no aprofito les meves hores de pràctiques, i surto d'allí amb un cert regust amargant.
Després amb els nens, que com cada final de trimestre estan demanant a crits unes vacances, i jo la veritat, també!!!!
S'arreglarà aquest dilluns????
PD: I la pregunta del milió, es pot saber que he fet amb el mòbil, pq no sonés l'alarma????!!!!

Tu i jo...

2010-03-14T16:32:00.004+01:00

Feia molt que no posava cap lletra de cançó, però avui que porto tot el dia amb aquesta al cap. Per que serà????? XDDDD
Tu i jo a fer les mil coses que posa la cançó i tot allò que ens vingui de gust.
Tu i jo, sempre.

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Lletra: Al mar. Manel.

M'encantes....

2010-03-13T13:47:00.002+01:00

A vegades no calen anys i panys per adonar-se de que realment vols estar amb una determinada persona.
A vegades amb un instant és suficient per saber que tens al davant el teu futur.
A vegades cal equivocar-se mil i una vegades, per trobar realment aquella persona que val la pena, que t'omple, que et fa sentir més que bé, que et fa feliç.
A vegades cal caure per tornar-se a aixecar.
A vegades n'hi ha prou amb un somriure, amb una mirada, amb un gest tendre, amb un petó, amb una forta abraçada.

Un somni, és només un somni si el somiem a soles, però si el somien amb altres, serà el començament d'alguna cosa real.

2010-03-01T21:32:00.002+01:00

Qui diu que la màgia no existeix?
Per mi la màgia la trobo en molts petits detalls que em fan feliç...
... màgia en veure la brillantor dels ulls en la persona estimada.
... màgia al sentir aquella veu tant especial que t'arrenca un somriure amb una sola paraula.
... màgia de veure com s'atura el món al voltant nostre.
... màgia en un gest compartit.
... màgia en una paraula o en moltes.
... màgia en el fet de sentir-se tant a gust.
... màgia en la complicitat de fer petits o grans plans.
... màgia en.. nosaltres!!!!

Felicitat en estat pur...????

2010-02-24T18:38:00.002+01:00

A vegades quan menys ens ho esperem, quan creiem que no ho aconseguirem mai, o senzillament és l'última cosa que t'esperes en aquell moment, sense saber perque, et trobes que tot canvia de forma radical.
Amb un simple "clic" és com si totes les peces anessin encaixant.
En un moment et trobes que les pors desapareixen, que els dubtes, tristors i sentiments de buidor queden ben lluny, de sobte tot allò que t'envolta canvia de tonalitat, passes de veure-ho tot de color gris, a veure-ho amb tots els colors de l'arc de sant martí, uns colors ben brillants. Els núvols ja no hi són, i tot s'amara d'una lluminositat ben gran.
No pots esborrar el somriure de la teva cara, i una senzilla mirada et fa brillar els teus propis ulls, sentir una veu, fa que les papallones adormides de l'estómac es posin a volar alegrement.
Un petó et transporta al lloc dels somnis.
Una carícia t'omple d'energia i de pensaments bonics.
De sobte te n'adones, de que realment tots aquells petits moments que tu creies especials, no tenen res a veure amb el que estàs sentint ara mateix.
Com si tots els passos que has fet anteriorment tinguessin la finalitat de portar-te al lloc on ets ara.
De sobte et sents viu, ple d'una vitalitat que s'encomana!!! I el millor de tot, és que t'encanta!!!!

Què en penseu?

2010-02-20T13:47:00.002+01:00

Deixant de banda de si està bé o no el fet de les pintades a les parets, què us diu el missatge? Hi esteu d'acord?

Camins separats, i què?

2010-02-18T15:16:00.002+01:00

Després de les últimes setmanes, especialment dures a nivell anímic, he decidit plantar-me, dir prou, fins aquí!!!!
Ja me n'he cansat de veure-ho tot negre i omplir-me de pensaments pessimistes i absurds, donant pas a una persona que no s'assembla res a la que sóc normalment.
Ja n'hi ha prou de tanta tonteria acumulada!!!
Cansada de perseguir una simple quimera, no vull unes simples engrunes, vull el pa sencer com diu la cançó.
Potser sonarà egocèntric, però francament m'és igual, ells s'ho perden!!!!

2010-02-15T23:52:00.002+01:00

Que si sóc fantàstica...
que si sóc una passada...
dolça, afectuosa, amb un gran cor, preciosa,
que si ets una amiga genial,
que si no et vull perdre...
que si puc ser molt sexi quan vull....
que si no ets tu, que sóc jo....
que si....
mil coses més....
Bahhhh.....

Com pot ser que aquestes paraules sempre siguin el preludi de quelcom que es trenca...???
Si sóc tantes coses, com és que no m'hi sento així??

Plou i què????

2010-02-09T22:08:00.003+01:00

Surto de Cambrils a primera hora del matí, el cel està núvol, però no plou ni gota, tot i això ja es veuen els primers individus (més val no especificar gènere) carregats de paraigües, que no sé si saben la funció de l'esmentat aparell, ja que alguns sembla que vulguin travessar el personal amb ell!!!!
Al migdia surto de la feina de Tarragona, que plou, res de l'altre món, quatre gotes mal comptades, que sí, d'acord, mullen, però res més!!!
Senyors i senyores la pluja no encongeix!!!!
No cal dedicar-se a fer curses d'obstacles per les voreres, no sigui que una trista gota els despentini els cabells o els arruini el maquillatge, la roba s'eixuga i naltros també.
Per quatre gotes cal que s'organitzi aquest guirigall de cotxes fent sonar els clàxons, no aconseguiran pas arribar més aviat. O si?
No cal que se't quedin mirant com si estiguessis sonada pel simple fet de no portar paraigües, no plou tant i senzillament no m'agraden gens ni mica. No m'han agradat mai.
Surto plovent de Tarragona, i arribo de nou a Cambrils amb un sol que badava les pedres, que el temps està boig, si i tant, però naltros també, i força.
Després al vespre ventada per endur-se els quatre núvols que poguessin quedar.
Més igual el temps, però que es comporti el cap de setmana, oi???
Com deia la cançó d'Els Pets: Està plovent, però em vull mullar!!!!

Una trucada, canvia les coses...

2010-02-07T13:31:00.003+01:00

Dissabte al vespre.
Els amics han decidit anar de concert, i jo sense esma per anar-hi decideixo quedar-me a casa, no tinc el dia per aglomeracions.
Així que un bon llibre i música suau de fons, de sobte, quelcom pertorba aquest moment.
És la melodia del meu mòbil, miro la imatge i no puc evitar sorprendre'm, aquesta si que no me l'esperava!!!!
A l'altre costat de la línia, una veu suau i càlida, que em provoca mil somriures, i anem xerrant tranquil·lament, perdent la noció del temps, d'un tema a l'altre, escoltant la cadència de la veu, les rialles que s'escapen, els moments més tranquils i tendres, les noticies del dia a dia, els plans de futur, les bromes... una bona estona després encara continuem enganxats al telèfon, però sense gens de ganes de penjar...
Aquella veu que se'm queda gravada al cervell, i que no fa altra cosa, que tenir més ganes de tornar-la a sentir, potser no per telèfon, potser cara a cara...

Doncs som-hi!!!!

2010-02-04T22:52:00.000+01:00

Ara, bé, per quin començo????

Per sms, no.

2010-01-31T22:28:00.002+01:00

La Martina contempla la seva imatge al mirall, la minifaldilla texana, les mitges opaques, la jaqueta i botes negres, aquell penjoll que li va regalar fa temps...
...s'observa les faccions, sap que els cabells així rinxolats i lliures li queden bé, no li calen gomes, clips o altres embolcalls, els llavis molsuts, suggerents amb una fina capa de pintura, però per sobre de tot destaquen els ulls...
... uns ulls normals i corrents, però que ultimament han adoptat una brillor especial, i que contempla mentre un petit somriure s'escola pels seus llavis i les papallones de l'estómac ja fa estona que volen... ja està llesta.
Amb una esgarrapada agafa la bossa, i se'n va cap al carrer, encara queda temps, però no li agrada fer tard, però tampoc estar-se aturada sense fer res, així que sense pensar-s'ho gaire entra en una botiga de llaminadures i en surt, amb una bossa plena de caramels per compartir plegats.
De sobte, un brunzit a la bossa l'avisa d'un nou missatge, l'agafa, i quan veu la imatge del emissor no pot evitar somriure amplament, quines ganes té de veure'l, pensa que deu fer tard, per això el missatge, però quan l'obre i el llegeix, el somriure s'esvaeix i aquelles papallones s'han convertit en una massa de punxes que tallen per dins, sense evitar-ho, aquella piruleta que tenia a les mans cau, trencant-se contra el terra, l'observa i al contemplar aquells petits fragments, sent com a poc a poc una llagrima va avançant lentament per la galta, s'estremeix...

Un 28 de gener....

2010-01-28T03:20:00.000+01:00

Que tot allò que fem, que tot allò que som, és la vida que et dóna raons...

2010-01-24T12:08:00.002+01:00

Avui m'he aixecat amb un somriure i amb aquesta cançó al cap, i ja l'he escoltat varies vegades aquest matí, fins i tot cantada (a pesar de la salut auditiva dels que viuen amb mi), i com que de moment els veins no es queixen pas, continuarem... En un món ple de cabòries On mana la ressignació Els somnis no escapen De no ser més que una il·lusió Que tot allò que fem, Que tot allò que som És la vida Que et dóna raons I digueu, i digueu el que vulgueu Que la vida són dos dies I a mi no me’ls traureu Que potser jo semblo estrany Que potser sóc un malalt Però m’he acostumat a viure Com si hagués de morir demà Ma mare ja m’ho deia Que no em precipités Però a mi la pluja m’agrada Em refresca el cervell Que el riure és cirera I la pena poca feina Que de cadires N’hi ha per dar i per vendre I digueu, i digueu el que vulgueu Que la vida són dos dies I a mi no me’ls traureu Que potser jo semblo estrany Que potser sóc un malalt Però m’he acostumat a viure Com si hagués de morir demà Que si obro la finestra És perquè fa calor Que si m’ajunto a les més lletges És per compassió Que no trafico amb el que penso Encara que sigui bo Que se trepitjo quan camino És per fer-te por Que tot allò que fem Que tot allò que som És la vida Que et dóna raons I digueu, i digueu el que vulgueu Que la vida són dos dies I a mi no me’ls traureu Que potser jo semblo estrany Que potser sóc un malalt Però m’he acostumat a viure Com si hagués de morir demà(La Pegatina)

Embolica que fa fort!!!

2010-01-21T12:36:00.002+01:00

Si hi ha un camí fàcil, planer, directe, us penseu que l'agafaré??? No, jo he d'agafar el díficil, llarg, costerut i ple d'entrebancs.
Una porta tancada, o un senyal d'stop, doncs, au oblidem-nos del sentit comú, fem cas al nostre cor i enlloc de passar de llarg, o dónar la volta, doncs no, a insistir-hi, i seguir trucant...
Una decisió clara, doncs au a buscar tots els matisos possibles i totes les circumval·lacions hagudes i per haver...
Sentir i dir-se a una mateixa: Nena, et van els reptes.
Els reptes no ho sé, especialista en complica-me la vida això per descomptat.
Que me'n oblido dels errors, i hi torno a caure, un i mil cops, sí, i tant, i ho faig amb un somriure. Què em clavaré la nata del segle, hi ha molts números, però si no jugo no ho sabré...
No hi havia prous fronts oberts??? Es veu que no, au obrim-ne quatre més...
Com desfer tot aquest embolic? Francament, ni idea.

I té raó!!!!

2010-01-20T10:49:00.000+01:00

Però què passa quan cap d'aquests quatre "pilars" és real o funciona???

Sola...

2010-01-16T22:20:00.003+01:00

... malgrat passar-me el dia envoltada de gent.
... malgrat la situació de casa.
... malgrat que la feina m'agrada i molt.
... malgrat que les tardes estic envoltada de nens, i m'encanten els seus somriures i com em fan sentir.
... malgrat els amics que hi continuen estan, però que o bé ja van a la seva (totalment lògic i comprensible) o bé d'altres que cada vegada els sento més i més lluny, pq els seus alicients o objectius ja no són els meus.
... malgrat tenir somnis i il·lusions, a vegades no sé amb qui compartir-ho.
... malgrat tenir l'agenda amb mil i una activitats (vaja com sempre).
... malgrat tenir diferents coses al cap.
... malgrat certs missatges que em fan sentir bé.
... malgrat tot això, em sento sola.

Creuant les fronteres.

2010-01-14T16:45:00.000+01:00

Races, religions, cent mil nacions
Amb conviccions i cultures
Sexes, tradicions, posicions,
Categories i diners

Es tracta de nosaltres
En essència som tots iguals
Però perquè encara sona tot tan cínic
Quan em dic que vivim tots al mateix món

Algun dia entendrem el que és trobar-nos
Que ens cal una mirada i apropar-nos
Amb fe creuant les fronteres
Algun dia potser encara hi serem a temps
Per mirar-nos, per créixer sense retrets
Amb fe creuant les fronteres

Oh! Quan més dura és la guerra
Més amarga és la resposta del poble
I més ens costa d’aixecar el cap de terra
I intentar-ho de nou

Qui estableix qui ha de marxar i que es queda
En aquest món de bojos
Algú s’aferra a aquest poder
I a la glòria de sotmetre’ns al seu joc

Com si fos un nen a quatre grapes
Va la humanitat trobant les passes

Algun dia entendrem el que és trobar-nos
Que ens cal una mirada i apropar-nos
Amb fe creuant les fronteres
Algun dia potser encara hi serem a temps
Per mirar-nos, per créixer sense retrets

(Lletra: La Porta dels Somnis)

Pd: La idea és posar-la al centre i treballar la lletra, a veure què en treuen els nens i les super-nenis!!!

Avui Mafalda.

2010-01-14T09:56:00.001+01:00

Genial, com sempre!!!

BLOGGER!!!!!!

2010-01-13T20:15:00.002+01:00

Ei gent!!!!
Acabo d'entrar al blogger, per passejar-me pels vostres blogs, a veure que feieu avui, i sense tocar res em trobo tota la llista de blogs que seguia completament buida...
A vosaltres també us ha passat????

Ja els tenim aquí!!!!

2010-01-13T11:43:00.003+01:00

Com cada gener des de fa ja una pila d'anys, i just després de les vacaces nadalenques entrem en territori estrany, un periode que s'allargarà unes setmanes, en una dimensió paral·lela que subsisteix a base de nervis, de histèries col·lectives, d'ingestes abusives de cafè (d'altres proven diferents substàncies), de mal humor, de rialles tontes, de menjar llepolies, d'apunts que es converteixen en jeroglífics, de preguntes absurdes, de sentir al veí del costat: això també entra???, de temaris que en aquell moment es converteixen en quelcom absurd, per molt que t'hagués agradat fa uns dies, de gastar el rellotge de tant mirar-lo, de recordar-se de tota la família del professor o professora de torn, de perdre's entre divagacions mentals, de dormir poques hores, o directament oblidar que el matalas existeix, d'oblidar-se també de la vida social, de la parella, dels amics... de tot.

Tots aquells que hi heu passat ja sabeu de que parlo, oi???

Té nassos la cosa!!!!

2010-01-11T13:22:00.003+01:00

Ara resulta que sóc un fantasma...
una aparició....
vaja que seguint la meva veta racional, no existeixo!!!!
Després d'un matí academico-surrealista, han decidit que no existeixo, que no consto en aquelles matèries!!!, doncs que m'ho expliquin, perque porto uns mesos anant a classe (si que me n'he saltat algunes per feina...), he parlat amb els professors, he entregat les diferents pràctiques... doncs es veu que per no sé quin problema informàtic la meitat d'alumnes hem deixat d'existir.
Ara no constem a les llistes, i quan vas a secretaria et trobes amb una colla d'ineptes (quan hi son...), que desconeixen que estem al segle XXI, i que es veu que encara enyoren la màquina d'escriure i el paper de carbó...
No sé, serà que amb el meu 1,80 d'alçada no se'm veu...
... que no fa anys que m'arrossego entre aquelles parets...
... que no ens coneixem entre tots...
Vaja potser que em replantegi que he estat fent aquests quasi 28 anys, pq si ells decideixen que no existeixo, potser que m'ho cregui, no???
Té nassos, encara hauré de demostrar que sí, que existeixo????!!! (previ pagament????, com tot el que funciona a la universitat????)

Avui sí!!!!

2010-01-09T00:02:00.001+01:00

Avui sí...
avui he recuperat les ganes de somriure...
... després de molts dies trista i amb llagrimes als ulls, em fa mal el cor sí, però com a mínim vaig recuperant una cosa que m'agrada, molt, SOMRIURE!!!!!
I amb moltes ganes de fer-ne molts!!!!
Recuperant l'autoestima perduda a passos de gegant.

somriures, picades d'ullet, petons... Sí!!!!!

Avui, tornada a l'escola...

2010-01-08T12:19:00.002+01:00

A veure si aquest any, els nens i nenes, mestres i professors, pares, monitors i molts d'altres encarem el dia a dia amb un somriure.
Serà més fàcil que tots n'aprenguen més així.

M'encanta!!!!

2010-01-07T21:05:00.004+01:00

"... Un pessic d'alegria, una taça d'amor, un cabàs d'amistat, un polsim de tendresa, un rajolinet de responsabilitat, una mossegada de constància, un xic d'esforç, una forquillada de coherència, una molla d'empatia, un grapat de rialles, un cistellet de compromís, una garrafa d'energia, una ditada de saber estar, aroma de paciència, una pinzellada de serenitat, un got de treball en equip...".
Així és un cap...
... així ets tu!!

M'encanten els que surten a la foto, i també el text que ens van regalar...

Ironies de la Vida

2010-01-07T00:02:00.000+01:00

Esperances malgastades
Buscant oportunitats
I quan trobes la fortuna
El teu temps ja s´ha acabat

Ironies de la vida
Quasi sempre és massa tard

Soledat amiga meva
Sempre véns al meu costat
Els amics que t´estimen
Mai et deixen sol
I vénen quan més falta et fan

Enyorances raonables
Del camí qe ja hem passat
I quan creus que ja arribes
Has de tornar a començar

Ironies de la vida
Sempre sempre és massa tard

Soledat amiga meva
Sempre véns al meu costat
Els amics que t´estimen
Mai et deixen sol
I vénen quan més falta et fan
(Pep Sala)

El meu regal de Reis...

2010-01-06T13:03:00.003+01:00

Fa uns dies amb el Kitus, oficialment Marc, feiem la conya de que estava predestinada a viure envoltada de Marcs... Doncs carinyet, em sembla que et vas equivocar, un dels dos ha aixecat el vol, però al costat meu és queda el que sempre hi ha estat, des de fa una pila d'anys i panys!!! I a tu sí que no tinc pas intenció de deixar-te anar mai!!!
És pensar en tu, i que un somriure em vingui a buscar.
Ahir amb una simple mirada en vas tenir prou per saber que alguna me'n passava, sempre m'has dit que la meva cara paga, però no era el moment, ahir era el moment de la Pepa i el Lluc, de veure les seves cares rialleres, i creu-me, és el millor bàlsam pel meu cor.
I a tu Danielus!!!!, Dani del meu cor, mira que t'ha tocat aguantar les ratllades, eh??? Hi has estat enmig de llàgrimes i plors, en els moments durs però també en tenim de moments bons, de bonissims compartits!!!! I espero que ara ens toqui viure'n d'aquests!!!
Ets molt important per mi!!!
Tots dos ho sou!!! I no us penso pas canviar mai!!!
No tindré regals de Reis, però això és mentida, us tinc a vosaltres dos, i sou el millor regal de tots!!!!
Gràcies per estar al meu costat!!!!

Nit de Reis...

2010-01-06T00:02:00.000+01:00

Sempre m'havia agradat la festa de Reis, tant de petita, com de gran, però aquest any no li trobo la màgia per enlloc.
M'encanta veure la llum que desprenen els somriures dels nens i no tant nens. M'encanta veure el somriure il·lusionat dels meus "nebots":la Pepa i el Lluc, amb la carta dels reis a la mà i deixant-se la veu cridant als reis i espavilant-se a recollir algun que altre caramel.

Aquest any la meva carta als reis mags és senzilla:
- Que els de casa recordin a l'Èlia amb un somriure i no pas amb llàgrimes.
- Que s'acabin d'una vegada les visites als metges, hospitals i problemes de salut.
- Que tingui al costat aquells a qui estimo i que m'importen amb bogeria.
- Que torni a ser feliç.
- Que em desperti d'un malson, i senti, m'he equivocat, et vull, com fa uns dies...

No em dec haver portat massa bé, pq tot això no ho tinc.

Sentiment de buidor...

2010-01-05T00:02:00.000+01:00

Així és com m'han deixat les teves últimes paraules, buida, terriblement buida.
Em sento com si t'haguessis endut totes les meves il·lusions, els meus somnis, les meves ganes de somriure, i la veritat no m'agrada gens.
Com pots haver canviat tant d'opinió en tant poc temps? Explica-m'ho perque no ho entenc.
Realment ets tu???
Ara mateix sento ràbia, dolor, tristesa, i un sentiment d'impotència molt gran.
Tant dir-me que t'importava, que t'agradava... realment t'ho creies?? Començo a dubtar-ho, molt.
Jo no puc fer com tu, com si no haguessis existit, com si no m'haguessis importat, com si no hagués sentit res per tu, senzillament no puc fer-ho... que em costarà, sí, no t'ho nego, però vull recuperar els meus somriures que t'has endut. Son meus. No pas teus.

És senzill, t'estimo.

2010-01-04T12:00:00.001+01:00

Les paraules se les endu el vent, l'aigua, qui sigui...
però el que sento per tu no marxarà així com així...
senzillament...

De colors són els meus somnis,
tot i que ja m’he llevat,
i la son no ve a veurem,
quan la lluna s’ha aixecat,
salto i salto sobre els núvols,
sembla que pugi volar,
el meu cor fa pampallugues,
i no deixa de ballar.
Quan posem els peus enlaire,
quan posem el cap per vall,
quan et crido a la muntanya,
un eco va contestant,
quan et faig amb margarides,
una polsera de colors,
vull mirar-te als ulls i dir-te,
que el que sento es això:
T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
voldria nits amb pintes de colors,
fins a la lluna he tornat t’estimo jo!
Els meus ulls son com bombetes,
Els meus llavis riuen fort,
No puc amagar el que sento,
Quan em mires tan d’aprop,
Ara ja no se que em passa,
El cos m’està tremolant,
El meu cor fa pampallugues,
I no deixa de ballar.
Quan s’uneixen els colors,
Per fer l’arc de Sant Martí,
Quan escrius amb el teu dit,
El meu nom en el mirall,
Diguem un “calla la radio”,
I escolto aquesta cançó,
Vull mirar-te als ulls i dir-te,
Que el que sento es això:
T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que es trist,
voldria nits amb pintes de colors,
fins a la lluna he tornat t’estimo jo!

Va de regals...

2010-01-04T00:02:00.000+01:00

Aquest any a casa haviem decidit que per aquestes dates no hi hauria regals, les coses no estan per llençar cohets, i tampoc hi ha gaires ànims, ens falta l'Èlia, i el que hauria de ser un dia alegre amb una pila de somriures, serà un dia d'allò més trist.
Així que tret d'alguna cosa pels més petits, res més.
Però com que sabeu, m'agrada tenir detalls amb les persones que estimo, una petita idea que fa dies que em ronda pel cap, i que espero tenir a temps. La persona s'ho mereix, sempre està al meu costat, pobre, les ratllades que ha d'aguantar!!!!
I l'única cosa que vaig buscar amb ganes, que vaig mirar i remirar abans de decidir-me per alguna en concret, que estava pensada amb tota la il·lusió i tot l'amor, suposo que a hores d'ara ja deu ser de camí, tot i que no serà el mateix, o potser fins i tot ja és al fons del cubell de les escombraries.
Per mi el millor regal ara mateix, seria un somriure, una abraçada o un petó.

No m'ho crec.

2010-01-03T15:33:00.002+01:00

Serà que sóc tossuda per naturalesa...
Serà que jo si em creia les paraules, tant les meves com les teves...
Serà que jo si valorava, i valoro, els sentiments que ens uneixen...
Serà que continuo creient en la màgia que hi ha entre naltros... o sigui que des ben endins et dic NO!!! No, no em crec el que està passant ara.
No m'ho crec ara, i no m'ho creuré d'aquí un temps...

2010-01-03T00:07:00.002+01:00

Torna'm totes les meves il·lusions que t'has endut.
Torna'm aquesta felicitat que m'has arrencat d'arrel.
Torna'm tots els sentiments que m'has donat aquests dies.
Qui t'ha donat permís per endur-te tot això?

2010

2010-01-01T12:54:00.003+01:00

Molt bé, ja tenim aquí el 2010!!!
Però voleu dir que les coses no continuen al mateix lloc que fa unes hores? que ahir? que fa una setmana???
Molt rebombori i tot igual???
De moment l'entrada a l'any prou bé, sopar amb la colla, rialles amb les versions musicades de segons quin tema, algunes ballarugues, algú que veu més del compte, algú altre que veus que s'escapoleix amb la parella buscant un moment amb més intimitat, somriures, abraçades i petons... però per la resta, podia haver sigut qualsevol altre dissabte i hagués estat exactament el mateix.
No ho sé, potser sóc jo, pq en cert moment de la nit, em vaig sentir aliena a tot el que m'envoltava. Si hi havia gent a la que estimo molt, però també d'altres que senzillament no m'aportaven res de res, i amb les quals em sentia a anys llum, però no em sentia especial, ni màgica, ni tots els atributs que se li otorguen a aquesta nit. Vaja que al final vaig acabar arribant més aviat a casa, que si hagués sortit una altra nit... en fi...
Que l'entrada hagi estat diferent, no vol dir que no us desitgi a tots que aquest 2010 us vagi la mar de bé, i que busqueu 2010 motius per somriure i per compartir aquest somriure.

Amb tu sento mil papallones...

2009-12-26T12:51:00.003+01:00

Avui el carrer és ple de bassals
Bassals plens de reflexes
De la gent que va passant
Però no mira el seu voltant

Planetes desorbitats
Venen sabates nens sense mitjons
I una noia amb un walkman
I un vell que dorm
I pels carrerons
Un vell que arrasa i mata

A qui no riu l’últim
A qui riu sempre el primer
Tu i jo sols
Tu i jo sols
Som tu i jo sols
Som tu i jo sols

No faig res
No em fa falta res
Només noto el vent
Que em fa volar els cabells
Que em fa volar
Que et fa volar
Que ens fa volar

Serà el destí
Serà coincidencia
Serà tot casualitat
Doncs si d’innocència
Potser imprudència
Son i curiositat
Nosaltres sabem
com brillava la lluna ahir a la nit
i que s’amaga dins els teus recòrds d’estiu.

Dins un llit
Jo m’hi estic
Si tu hi ets amb mi
Buscarem aquest petó
Amb gust de primera vegada
Trobarem el camí llarg
Esperarem que demà
Sigui millor
Sigui millor

Tots sols tu i jo sols
Tu i jo sols
Tu i jo sols
Tu i jo sols
Som tu i jo sols
Som tu i jo sols
Som tu i jo sols
Som tu i jo sols
(Lletra: Gossos)

Cap de setmana a la neu.

2009-12-21T22:58:00.003+01:00

70 nens
15 caps
Neu, neu i més neu.
Ben a prop, a Prades.
Matinar el dissabte, trobar-nos amb les cares il·lusionades i mig endormiscades dels nens, que no es creien del tot que hi hauria tanta neu, i quedar-se amb la cara quan van veure la gran quantitat, i els va faltar temps (bé i als caparrots també) per començar a jugar amb la neu, que voleu??? som gent de platja, i de neu en veiem molt poca.
I després dos dies de jocs, rialles, àpats eterns, fer-nos un tip de posar-nos i treure'ns guants, gorro i bufanda, de petits grans ensurts, de bones nits enmig del fred, d'activitats de reflexió, de consell de caps, de revisió, d'activitats per branques, de veure'ls tot dormint dins el sac, dies de gent de mar!!!!

2009-12-16T22:02:00.001+01:00

Porto uns dies instal·lada en un núvol permanent.
Quan aterri ja ho aniré explicant, ara a gaudir de cada petit moment.

Feliç, feliç, feliç, feliç,... FELIÇ!!!!!

Aviat

2009-12-10T21:20:00.000+01:00

Tu i jo, lluny del món.
Només naltros.

FOCA II..

2009-12-09T22:03:00.002+01:00

No, no m'he posat a dedicar-me a aquests animals marins, sino que és la forma d'anomenar la formació de caps...
4 dies d'allò més interessants...
La formació, sempre he cregut que és un procés que s'ha d'anar renovant, ampliant i compartint i això és el que hem fet 25 focaires perduts per una granja escola a Juneda.
Tot i disposar ja de la titolació que s'obté d'aquests cursos (obtinguda per un altre cantó), vaig pensar que seria interessant rebre la formació des d'un altre punt de vista, i no m'he equivocat, noves experiències, noves persones i moments enriquidors...
Raids, buscar un cau per un poble on no hi havia ningú!!!! (on eren els habitants de La Canonja, aquella nit??), sopar, joc de les preguntes, monopoli a les 2 del matí!!!, dormir plegats, sense mòbils, rellotges, i per tant, despertar-nos amb la claror del nou dia, i el soroll de les campanes, esmorzar relaxats al solet, obrir els sobres amb les instruccions, i adonar-nos que ja fem tard, i cap a Tarragona a fer diferents activitats.
Després cap a Juneda falta gent!!!!, anar fent fotos pel camí, com la de dalt.
I allí, durant tres dies, somriures, rialles, tallers formatius, bones nits, jocs cooperatius, apats boníssims, noves complicitats, eix d'animació realment surrealista, tallers dels sentits, jugar a les pel·licules fins a les 4 del matí, habitacions plenes de sacs, motxilles i coses que desapareixen...
Vaja, que repetiria encantada, de fet ho faré el proper cap de setmana, però aquesta vegada ens esperen a Ulldemolins!!!! (Una altra forma de recórrer el país)

Tarda de futbol.

2009-11-29T22:36:00.002+01:00

Una bona estona abans del partit, ens trobem la colla d'amics, amb el ferm proposit de buscar un lloc per veure el partit, com a bons culers, no ens el podem perdre, i un Barça-Madrid, és un Barça-Madrid!!!!
Després de mirar en diferents llocs, acabem en un bar on al principi no hi ha gairebé ningú, així que amb unes begudes al davant i les corresponents braves, ens disposem a fer temps per veure el matx, però aquell bar poc a poc es va omplint sí, i acaba quasi de gom a gom, però de seguidors blancs!!!!!, aguantem la primera part i prou, l'ambient s'anava caldejant massa ( i veient com ha jugat el Barça a la primera part, doncs encara més), tips de sentir segons quins tipus de comentaris, marxem d'allí!!!
Durant el descans fem dos intents més en uns altres llocs però sense èxit, i acabem anant al local de la Penya Barça Cambrils (que és on haviem d'haver anat des de bon començament!!!!), allí una mica més apretats, però com a casa!!!! veiem la segona part i victòria (per la mínima xiquets) del Barça.
Contents i cansats cap a casa falta gent.

Pd: Jo continuo dient, que per quan veiem un partit del Barça plegats no X????

De parranda...

2009-11-28T12:36:00.003+01:00

Aquesta setmana he canviat una part dels dies el fet d'anar amunt i avall de Cambrils i Tarragona, així que amb la bossa feta, cap a Osona falta gent, on un grup força nombrós (em va sorprendre la quantitat) de somiatruites i amb ganes de canviar el món, altrament coneguts com a educadors socials, es disposaven a fer el primer congrés català d'educació social.
L'experiència, d'allò més enriquidora, que serveix per conèixer d'altres professionals d'arreu del país i noves experiències amb la realitat que ens envolta, i de rebrot una bona pila de lectures de tornada cap a casa.
Aquests darrers dies me'ls he passat entre Vic i Taradell, des d'aquí una molt forta abraçada a la Carme i al Josep, per obrir-me les portes de casa seva, i de rebot, al Quim (que per cert continuem amb un cafè pendent...)
I aquest cap de setmana, toca assemblea general d'escoltes a Reus, on el nostre agrupament és l'encarregat de fer el sopar, au nena no volies caldo, doncs dues tasses, o en aquest cas unes 300!!!.
I per finalitzar, demà al vespre, com a bona culer, no em penso perdre pas el Barça-Madrid, on el veurem però encara està per veure.

I ara, que???

2009-11-20T01:00:00.002+01:00

Moltes preguntes que moren als llavis.
Preguntes que ens fa por formular.
Preguntes que ja sabem la resposta (o creiem saber-la).
Milers de peces i de possibles probabilitats de resposta.
I si la pregunta i la resposta no lliguen?
I si t'ho pregunto em respondràs?
La meva resposta, la porto escrita a dintre.
Les meves preguntes, moltes.

2009-11-16T23:34:00.002+01:00

Tu, em mires, i jo,
no puc pensar en res més que
com ets d´important.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d´estimar.
Jo no et vull cansar, si m´has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per sempre d´estar amb tu.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas,
te´n vas sol.

I no cal que facis res, que ja ho fas tot.
Toquem tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d´imaginar
somnis que sé que no arribaran.

Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas,
te´n vas sol.

malalta!!!!

2009-11-10T22:32:00.002+01:00

Porto més de 28 hores barallant-me amb el termometre i la febre, d'aquestes hores, quasi totes me les he passat al llig, i ja en tinc ben bé prou.
I després d'aguantar malestar al cos, mal de cap, i que al matí comencés fer-me mal l'orella, al vespre he anat al metge, i resultat una otitis de cavall!!!!
I encara em diu el metge: tranquil·la no tens grip (al centre on treballo ahir hi havia la meitat de nens només, els altres estan malalts, i els que queden no estan massa potables que diguem!!!!).
No tens grip, però si tens una otitis força desenvolupada, això ho tenen els nens i jo pensant: es que treballo amb nens!!!, d'adult fa més mal: jo dient-me a mi mateixa, ja ho havia notat...
Vaja, que estic k.o. au a xutar-me d'antibiòtics i calmants uns dies (amb ho poc que m'agrada medicar-me), me'n torno al llit...

tempus fugit

2009-11-08T18:12:00.002+01:00

Serà que em faig gran quan me n'adono de
... que anar a un concert, i veure que la mitjana d'edat és d'uns deu anys menys que una mateixa, no em motivi gens ni mica (i mira que m'agrada anar a segons quins concerts9...
... que em ve més de gust un sopar tranquilet i amb bona companyia, que tancar-me en una discoteca (de fet no m'han agradat mai massa)...
... que mentre algú es preocupa per no poder sortir un dissabte, a mi em preocupa molt més arribar a final de més sense fer masses mal·labarismes...
... que mentres alguns només pensen en sortir i liar-la, jo miro i remiro ofertes de pis, tot sabent que a hores d'ara no me'n puc pas anar...
... que hi ha companyes que anaven amb mi, i ja tenen la seva vida de parella muntada, algunes fins i tot amb familia inclosa, i em fan certa enveja...
... que les estones de conversa no tenen preu...
... que volem coses diferents, i que el nostre ritme també és diferent...
... que

Kitus.

2009-11-04T15:40:00.003+01:00

El fet desafortunat de que vagis enguixat, i la loteria que aquest matí no tingués classe, ni feina i si unes quantes hores lliures (cosa realment extranya), ha permès que ens passem bona part del matí xerrant ,amb unes tasses de cafè al davant.
Francament m'encanten aquestes estones robades a la rutina de cada dia.
Ja sé que potser no ens veiem tant com abans, però sempre has estat, ets i seràs una de les persones més important en la meva vida.
A vegades ens entenem amb una simple mirada, saps quan me'n passa alguna, només mirant-me a la cara, i jo sé quan en portes alguna de cap, només mirar-te als ulls, ahir ho pensava, més de mitja vida plegats, mira que n'hem passat de coses eh???
No puc evitar somriure, cada vegada que em dius: xica, quina una n'has fet ja??
Després diran que una noia i un noi no poden ser només amics, doncs jo afirmo que això és mentida!!!!
Sempre has estat el millor amic i no et canvio per ningú!!!
Au, a recuperar-te aviat, que hem de seguir compartint mil i una coses.
Un petonàs coixet!!!! (vols dir que aguantaràs gaire així de quiet???)
Petons i magarrufes a la Pepa i el LLuc, continuo pensant que tinc els nebots més guapos del món.

Un dia com qualsevol altre.

2009-11-03T12:52:00.002+01:00

De lluny sento la melodia del meu mòbil, senyal inequivoca que un nou dia s'està estrenant.
El meu cap sap que s'ha d'aixecar, però el meu cos busca aquells breus minuts per fer mandres.
Estiro el braç i tu ja no hi ets, però al obrir els ulls encara veig el clot al coixí i sento la teva olor que ho impregna tot.
Una nota teva al costat del mòbil, desitjant-me bon dia i que ens veurem al vespre provoca el primer somriure del matí.
De cap a la dutxa, però després com sempre, m'encanto amb qualsevol cosa, amb un llibre, una revista o qualsevol cosa que hagi anat a parar a les meves mans, mentre al mateix temps em vaig vestint, arreglant els indomables rinxols, que veig per la finestra que amb el vent que fa, és una batalla perduda abans i tot de sortir al carrer. Com cada matí, sense saber ben bé com, els minuts van passant i de sobte un parell de bips al mòbil, m'anuncien l'arribada d'un sms, ets tu: dient-me que faci el favor d'espavilar!!!! A vegades dubto que siguis realment humà, sembla que tinguis poders!!!! Però tens raó, no tinc temps per un cafè, agafo un suc de la nevera i cap al carrer falta gent, apretant el pas per no arribar tard a la feina.
Després passen les hores amunt i avall de la feina.
Al vespre al tornar a casa, música de fons, la impressora que està ocupada imprimint mil i un documents necessaris per l'endemà, sóc a la cuina, fent quelcom per sopar, quan sento el soroll de la porta, als pocs segons, entres a la petita estança, m'abraces per darrere, i enterres els teus llavis al meu coll, m'encanta l'olor que desprens, el teu alè proper i el suau pessigolleig de les teves dents.
Em giro, fas cara de cansat però el teu somriure ho inunda tot, a poc a poc ens besem, primer suaument després ja no tant, passo les mans per sota el teu jersei per sentir la teva pell, penso que t'he enyorat, quan de sobte un soroll insistent va colant-se dins el meu cap, no el vull sentir, em vull quedar amb aquest moment, però no hi ha res a fer, el soroll segueix insistint una vegada i una altra, no hi ha ningú que l'aturi???
Algú pot fer callar aquest maleit despertador!!!!!

Paraules sense sentit.

2009-11-02T15:49:00.002+01:00

Hi ha qui creu que les paraules no escrites se les enduu el vent.
Jo el que crec, més que mai, és que les paraules només tenen importància si aquell que les diu, et fa sentir alguna cosa.
Una mateixa paraula o frase, dita per qualsevol desconegut no ens diu res, com a mínim a mi sovint em passa, però aquesta mateixa paraula o frase, dita per algú proper, algú pel qual sents afecte o estimació canvia totalment en l'escala d'importància.
Una vegada, algú em va dir, les paraules tenen la importància que hom els hi dóna, i avui més que mai, em faig meva aquesta frase.
Per mi aquelles paraules ja no provoquen cap rau rau, senzillament se les ha endut ben lluny el vent, l'aigua, l'oblit o qui sigui.
Realment, el que m'importen són les persones. I tu ets una d'elles.

Avui, si que va per tu. Muaks.

Doble personalitat????

2009-11-01T16:27:00.002+01:00

Un costat dolç, afectuós, juganer, càlid, sempre amb un somriure als llavis, col·laborador, amb aquella dosi de picardia que m'encanta, amb una mirada franca i clara, divertit i amb el seu punt sexi, d'allò més pencaire i que supura motivació per qualsevol del seus porus.
Per l'altra banda esquerp, taciturn, mandrós, fred, sense ganes de fer res, capaç d'engegar-te per qualsevol tonteria, inhòspit, amb la mirada llunyana i el cos en actitud de defensa, ranci i sorprenentment irreconeixible.

Un m'encanta, l'altre em posa dels nervis.
Un apassionat, l'altre fred com el gel.
Un sensible, l'altre buit de tota emoció.
Un es fa estimar, l'altre l'engegaria ben lluny.

Riu-te'n del dr.jekyll i mr.hide!!!!!

Val la pena...

2009-10-27T12:37:00.006+01:00

Passar-te hores i hores preparant tots els detalls que comp orta una festa sorpresa.
Aconseguir que prop d'una cinquantena de persones vagin més o menys a una.
Fer i refer la llista de convidats, de la compra, de tasques a fer...
De recollir els amics que venien de fora.
De bombardejar a tothom amb correus electrònics.
De seguir-li la beta a l'homenatjat pq no sospités res.
Comprar menjar i beguda per un petit regiment.
Pintar, repintar i resseguir números d'aniversari, cartells de felicitació...
Preparar la gimcana.
Buscar la música, decorar la sala.
Segrestar (literalment) a aquell que fa anys.
Mil i un detalls com aquests som els que hem compartit els tres personatges de la foto aquests darrers dies, però han valgut la pena i molt, tots els nervis, les corredisses d'última hora, els estressos perquè no arribàvem o perquè tot sortís com calia i veure la cara de l'Albert al obrir la seva nova i somiada guitarra.

Oxigen...

2009-10-21T12:25:00.004+02:00

Necessito oxigen....
Et necessito a tu...

M'agradaria trobar-me dins l'aire
que respires per un moment.
M'agradaria trepitjar a terra en ferm
i tu al meu costat.

El meu reflex dins dels teus ulls
buits com aparadors.
I el silenci ens trenca,
m'agradaria poder fer-ho millor.

I reboto
i no et trobo a prop.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

Voldria dir-te tantes coses
però per mi mai tens un moment
Persegueixo els nostres somnis
i a tu t'es indiferent.
Tantes mentides i tantes històries
i em sembla que no saps qui sóc.
I el silenci ens trenca,
m'agradaria ser molt millor.

I no et trobo enlloc.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

He recordat el vell far de vuit braços.
No vam dormir i vam parlar fins veure el sol.
On puc trobar un nou camí rere els teus passos?
Vull una altra nit per poder dir
tot el que sento.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

Dilluns no existeixes,
dimarts despertes,
i estem junts fins a dimecres.
Dijous veus la llum,
ja ve divendres, de festa,
dissabte i diumenge.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.
(Gossos)

Caps!!!!

2009-10-18T22:41:00.002+02:00

Cap de setmana de caps!!! Molts, 14 agrupaments (amb 2 novetats d'enguany) de tota la demarcació de Tarragona...
Cap de setmana de caps, i de sentir-nos com a nens. I que maco què es!!!
Rialles, converses, formació, rotllanes immenses, assemblea, cançons, representacions, bangs, petits i grans grups, servei per Maspujol, abraçades, emocions a flor de pell...
i ep!!!! atenció: qui ha guanyat el concurs de paelles? Evidentment, si, el Gent de Mar.
La Paella torna a casa!!!! (i ja es preveuen comissions de lladres).
El cau se sent, el cau està present!!!!

President Companys.

2009-10-14T23:37:00.002+02:00

Acte de commemoració del 69è aniversari de l'afusellament del President Companys.

"Les moltes i diferents causes justes del món tenen ja molts defensor, però Catalunya només ens té a nosaltres, els catalans".
"Per Catalunya"
Lluís Companys i Jover.

Cap de setmana llarg.

2009-10-12T21:43:00.002+02:00

Sempre he sigut de les que pensa que com més hores tingués el dia més hores em dedicaria a fer mil i una coses. No sé estar-me massa quieta, i prova d'això és aquest cap de setmana, un pèl més llarg del normal, però aprofitat al màxim.
-Reunió de pares, per presentar tota la colla de caparrots i el funcionament del cau, als nous. Ens hem tornat bojos amb tants nens???
-Soparet per fer-li el comiat de l'Albert, com ja us vaig comentar al post anterior.
-Matí i mitja tarda de dissabte enfeinada amb l'ordinador enllestint matèria de la facultat.
-Cafetó d'aquells llargs.
-Concert frustrat per certs comentaris. Em diuen que no deixi que m'afectin, però que voleu, a vegades semblo una bleda ploranera i últimament més, ara que jo em pregunto, el fet de que resi per ma cosina o vagi al cementiri farà que torni???!!!!Oi que no... doncs perque no em deixen recordar-la com era??? Riallera i dolça. Que jo me'n vagi amb els amics alguna nit, és veu que s'està convertint en el més gran dels pecats, si us plau!!!!
-Diumenge al matí torne-m'hi a barallar-me amb l'ordinador... segur que només portem un mes de classe???? Això si prèvia cura de son, que ho necessitava!!!!
- A la tarda, cap al cau falta gent, a preparar la presentació del nostre cau, per la FOCA 0. (Si es que a fer coses rares no ens guanya ningú!!!!).
-Tot just travesso el portal de casa, que ja em sona el mòbil, sopar improvisat amb poca gent, però molt ben triada, vaja que no arribo ni a pujar a casa que ja torno a ser al carrer.
- Avui, que teòricament és festa, aquells que se la creguin, jo sóc de les que pensa que el 12 d'octubre, res a celebrar, això sí amb una sonada excepció, mon pare fa 55 anys!!! i aixo si que es motiu de celebració i de regar-ho amb un bon cava, i no pas veure com una colla de militars desfilen tots cofois seguint una cabra!!!!! Doncs una servidora s'ha passat gairebé tot el dia, a Tarragona, envoltada d'altres (molts) caparrots de les nostres contrades, com a mínim hem fet quelcom útil, no com d'altres. M'ho he passat la mar de bé i ha servit per conèixer gent nova que sempre va bé.
- I després si, cap a casa a fer-li una estirada d'orelles ben forta i ben dolça a mon pare!!!.

Ara una de les altres coses que més m'ha agradat d'aquest cap de setmana, és aquella abraçada ben forta en el moment precís, aquella mirada entenedora i aquell somriure que m'omple d'energia per fer front a la setmana que comença demà dimarts!!!!

Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci...

2009-10-11T12:52:00.003+02:00

Doncs sí tinc ganes de llençar-me!!!!
M'hi acompanyes???

Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs.
Però molts mesos te n'adones que tornes a començar.
I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar.
veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc.
No vull pensar en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.
Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments, que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps que el "ja faré el que no vaig fer"
Doncs avui o potser demà seré aquí o seré par allà.
Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant és la força que em fa gran.
No vull pensar en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant és únic, no es repetirà...
Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.
Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà!!
(Lax'n'busto)

A l'Albert...

2009-10-10T17:35:00.003+02:00

Són els meus companys, els meus amics, molt més que amics.
I ahir feiem el comiat de l'Albert, que com diu la cançó no és un comiat per sempre, sino només per un instant.
Va ser una nit emotiva, on cadascú havia preparat un petit text, que tots junts havien format un llibre-regal.
"Parlar d'una persona que aprecies sovint no és fàcil, et vénen al cap mil i una idees, però quan et poses a escriure-ho, ho refàs varies vegades perque el que hi ha imprès no t'acaba de fer el pes, i penses com puc plasmar tot el que em diu una persona en un simple tros de paper.
Albert tu i jo a vegades hem xocat per les nostres diferents creences, però crec que això enlloc de separar-nos ens ha acabat enfortint als dos, sino com a mínim, el que si que ha enfortit és la nostra amistat, per part meva així ho crec.
Ara, des del respecte, i sobretot des de l'estimació, espero de tot cor que tinguis molta sort en aquesta nova aventura que emprens, és la teva decisió en el camí que tu t'has marcat i ja estàs a punt per seguir-lo.
Durant tot aquest temps que hem compartit, hi ha hagut moments de tot tipus, moments bons i moments dolents, moments d'allò més esbojarrats i moments més dolços, però tinc clar, que no oblidaré que sempre tenies una paraula d'ànim en els moments dolents, com tampoc no oblidaré alguns dels moments més divertits, perque a vegades a veure qui la feia més grossa, no et guanyava ningú.
Se'm farà estrany no veure't a partir d'ara a la plaça, parlant amb algú o altre o perseguint al de més enllà amb el foulard."

Avui toca informàtica.

2009-10-07T18:51:00.002+02:00

Aquesta tarda tocava informàtica, i el que normalment és una activitat que als nens els agrada força i que sempre la demanen, ja que la gran majoria dels meus nens no tenen la sort de tenir un ordinador a la seva casa i molt menys a la seva habitació, avui s'ha convertit en un estira i arronsa amb un dels nens del segon grup.
Saben que no poden mirar res bèl·lic, ni escenes de violència,ni res de contingut explicitament sexual (no en va ja tenen prous problemes amb el que tenen a casa...), doncs sempre n'hi ha d'haver un que ha d'esguerrar l'ambient dels altres.
Des de darrere de tot, les dues monitores veiem quines pàgines veuen (sempre tenen una estoneta que poden navegar o jugar), i hem estat observant com un, anava descarregant pàgines i pàgines d'armament.
Evidentment l'exposició d'armes s'ha acabat de seguida.
Potser el problema es que ens hauriem de plantejar, és perque ha de ser tant excessivament fàcil que un nen accedeixi a segons quines pàgines no???

Quins nens estem fent créixer??

2009-10-06T12:35:00.000+02:00

Cap de setmana estrany.

2009-09-27T20:42:00.003+02:00

A la carretera falta gent, travessar bona part del territori per anar a fer un curs a Girona, que ha estat força interessant, tot i que hi havia estones que es centraven en un tipus de centres molt diferent del nostre, però de moment sembla profitós, un altre cap de setmana i llestos.
De xarrera i petites confidències durant el viatge al cotxe, maleint el tom tom i amb un bon ambient que s'agraiex.
De nou cap al sud, trucades que provoquen somriures i una certa complicitat.
Al arribar em trobo amb un video els balls de fi de curs, on ma cosina pren protagonisme, sóc incapaç d'acabar-lo, senzillament les llàgrimes s'escolen galtes avall.
Al vespre cap a Vilanova, a veure la granja del pare de la Berta, allò son truges i la resta tonteries!!!! i després tots plegats anar a pendre quelcom al bar de la plaça, i després soparet, espelmes, complicitats, converses al balcó, somriures i ens decicidim a treure el cap per un concert a Mont-roig, on no hi havia ningú, i després de quatre ballaruques entre naltros, cap a casa falta gent, aquesta vegada aviat!!!! Que avui tocava matinar, o bé els que se n'anaven d'excursió, o bé com jo que que me l'he passat davant del ordinador fent feina de la facultat.

PD:No negaré que m'encanta aquest entendre'ns gairebé amb una mirada, i saber què esta passant pel cap, sense quasi utilitzar paraules. Gràcies guapo!!!!

Ja els tenim aquí!!!!

2009-09-24T20:27:00.002+02:00

Després de no veure'ls durant setmanes, d'enyorar-los una mica (d'acord ho reconec, d'enyorar-los molt), han tornat els nens al centre, (i aquest any n'hi ha molts!!!!!) alguns de nous, d'altres ja de ben coneguts, i aquestes dues primeres tardes han passat volant.
Potser no han estat les tardes més fructiferes si haguessim de valorar la feina feta, hem xerrat més que altra cosa, però aquestes converses han servit per trencar una mica el gel, sobretot si hi havia algun nen nou, per observar-los jugar (si se'n poden treure de coses veient-los jugar al seu aire, com es relacionen, els rols que adopta cadascú...).
M'ha agradat molt veure com els "vells" han adoptat i acceptat als "nous".
Tardes tranquil·les de coneixença, de retrobar aquell company que potser no han vist en tot l'estiu, de que expliquin les mil i una aventures que han viscut, no cal anar a paisos exòtics, potser son la mar de feliços explicant que han jugat a la plaça del costat amb aquell nen o que un dia van anar al parc aquàtic.
Però reconec que quan he xalat més ha estat amb el grup de grans, amb les meves nenis, esvalotades com sempre però no hi puc fer més, m'encanten!!!! A vegades me les miro, i em sento reflexada en elles en quant tenia la seva edat, les seves pors, els seus somnis, els seus neguits, els seus trucs per lligar o escapar-se dels pares, i no puc evitar somriure i pensar que tots hem fet el mateix, i ho veig lluny, molt lluny, i en canvi potser no han passat tants anys, però elles m'ho apropen.
Ara si que puc dir que ha començat el curs oficialment!!!!

No en va sóc una somiadora, oi??

2009-09-21T20:20:00.005+02:00

Somia, somia, somia que somiaràs
Somia que algun dia no estarem només de pas
Somia amb la vida que sempre has imaginat on l’alegria i la rauxa
Sempre són al teu costat

De dia, de dia passeges pel veïnat
No hi ha forces ocultes ni et sents perjudicat
Per els qui manen , els qui jutgen , els qui poden intentar
Qui això canviï, qui somií mig heroi serà tornat

De nit, de nit, de nit qui t’ha parit
Tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir
Aquella màgia que transforma la tristesa en oblit
Aquell encant, aquella història que ens fa sentir petits

I Així, i així ,vas fent el teu camí,
Saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit
Llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit
Per tornar a ésser, tornar a néixer, tornar a créixer si ets mogut

Que lluny que sona, que lluny que es troba (bis)

Somia...somia...somia...somia... (Rauxa)