dimarts, 4 de desembre del 2007

Avui em quedo...

... amb la paciència que té la meva companya de feina amb els nens. Tot un mirall.
... amb la possible notícia de treballar aquestes festes que s'acosten.
... amb veure amics de sempre.
... amb la complicitat d'un somriure. (No m'oblido de les fotos que et dec).
... amb el compromís de treball d'un dels nens.
... amb...

On és el problema de ser diferents?

Si hagués volgut quelcom fàcil, segur que no estaria on sóc. Si hi ha la possibilitat de decidir, on és el mal de poder fer-ho? Perque hem d'esperar que ens solucionin la papeleta des de Barcelona quan el més lògic, i el més democràtic seria poder fer-ho nosaltres mateixos? No ens diferenciem dels altres, precisament perque tenim aquesta opció de decidir? No sortirà el candidat més reforçat, sigui qui sigui, si l'escolleix un nombre més ampli de militants que no només uns concrets? Perquè no se'ns dóna l'opció de parlar tal com estableixen els Estatuts? Què potser ens volem emmirallar en d'altres partits i perdre la nostra essència?