dimarts, 26 de maig de 2009

Vull les meves pessigolles....


Poesia fetillera m'omple els llavis de verí,
un polsim de sort incerta i una dosi de desig,
un regust d'aranja verda, un glop de pastís
i les portes ben tancades per no fugir.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
Xocolata la més negra, de l'amarga de debò,
i al cafè no hi tiris sucre, perquè el dolç ja el poso jo!
Mossegades de pa tendre, de coca amb anís
per encendre foc i flames tota la nit.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
Si a dintre d'una capsa guardes cartes i petons,
vés en compte no se t'obri que aquest sol ho esborra tot.
Pessigolles a la panxa, batecs a deu mil,
sobretot no te m'amaguis, queda't amb mi.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
(La Carrau)

dilluns, 25 de maig de 2009

Desànim....


Poques paraules.
Molts nervis.
Sentiments retrobats, angoixa, malestar, ràbia, esperança?
Llàgrimes reprimides, que de sobte brollen per si soles.
Esperar, esperar, esperar, esperar....
Esperar que el cel torni a ser de color blau, i que el Sol torni a brillar damunt nostre...

diumenge, 17 de maig de 2009

AVUI:::


Aquests dies tant i tant díficils, on el meu cap es troba ben lluny d'aquí, on les pallassades i la vitalitat i energia, que normalment va amb mi, sembla que s'escoli lentament, de tant en tant tinc petites alegries, en forma de missatge al mòbil, de trucada inesperada (quant de temps sense sentir la teva veu), de que em raptin una estona, de que m'enviin carregaments d'ànims i petons, de bones vibracions i energia positiva, de que aquell que sempre he considerat més seriós és dediqui a fer el gamarús per fer-me riure, me'n adono de com n'arriben a ser d'importants per mi.
Son els meus AMICS, així en gran!!!!

Amb unes ganes bojes de que tot això arribi a la seva fí, i poder gaudir d'una estona de tranquilitat i de somriures, això sí, amb ells!!!

dilluns, 11 de maig de 2009

El cor al vent...


Perque és una de les cançons que van lligades a tu papa.
Perque l'has cantat mil i una vegades.
Perque estic convençuda que la tornaràs a cantar, i jo amb tu!!!!
Perque és escoltar-la i que em vingui la teva imatge al cap.
Perque ets tu qui m'ha ensenyat a viure cara al vent!!!!
Ara i sempre.

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

diumenge, 10 de maig de 2009

Reflexes d'ignorància. (Manu Guix)


Viu ... que no m’importa ...
Riu... ningú t’escolta
Ara... que faras?
Si ningú no et vol per res, hoo...
Si ningú t’obre la porta...
Però has de seguir lluitant, no em diguis que no...
Hi ha massa coses importants, en joc
Tots dos sabem que no es gens bó patir
Però és bó haver patit
Tot allò que no acabi amb tu, et farà més fort
I cada cop que et miro em veig a mi mateix
Com si et tornesis un mirall.
Del que no em puc amagar
Com si l’amor que per tu sento fos una arma, que no se utilitzar
Només demano que m’escoltis i que em diguis si m’estic equivocant
O és que ja sóc massa gran
Però és que veig coses que no veus i sobretot,
No vull que et facin mal, hoo...
No vull que et facin mal
Ara... que ja ho saps tot de mi
I demà... hoo
Demà potser no sóc aquí
Però has de tirar endevant
Amb els teus propis mitjans hoo
És aleshores quan sabré...
Si t’he pogut ajudar...
Només el dia que desprès d’un error...et puguis aixecar hoo
Serà el dia en que sabràs, el molt que t’he estimat
I cada cop que et miro em veig a mi mateix
Com si et tornessis un mirall
Del que no em puc amagar
Com si l’amor que per tu sento fos una arma, que no se utilitzar
Nooo, nomès demano que m’escoltis i que em diguis si m’estic equivocant
O és que ja sóc massa gran
Però és que veig coses que no veus i sobretot,
NO VULL QUE ET FACIN... MA...L

divendres, 1 de maig de 2009

Un altre cop, no. Si us plau!!!!


Ja hi tornem a ser, dolor, llàgrimes, nervis, corredisses cap a l'hospital, més nervis i més dolor, hores desesperants, pendents del telèfon, primeres proves, visita dels metges, més proves, ara volem observació i control, la sucre disparada, panxa inflada, dolors, mirades, silencis enmig d'un passadís, tac programat per diumenge, continuar esperant, deixar-lo allí quan l'únic que vols és emportar-te'l i que estigui bé d'una vegada.
Amb ganes de plorar, de cridar ben fort fins a destrossar-me les cordes, amb ganes de que algú m'abraci i em digui que tot això no està passant.