dijous, 3 d’abril del 2008

M'he convertit en una bruixa?


M'aprecio molt les meves "nenes grans" del centre, però avui han aconseguit fer-me enfadar de bona manera.
Ja n'estic fins al capdamunt de la desídia, d'haver de dir les coses cinquanta vegades, de que tot sigui desànim i males cares, de trencar-nos les banyes buscant activitats que els puguin ser amenes, i tot per a què?
Activitats que haurien de durar 10 minuts, s'allarguen fins a l'infinit tot per la falta de ganes.
I això la veritat ja cansa!
Després clar, evidentment, sermonet, crits i mals posats, i a sobre es posen a mirar el rellotge com volen dir: "acaba de fotre'm el rotllo, que me les piro", i això sí que m'ha acabat de sulfurar.
I això de clavar la bronca, no m'agrada. Després em sento com una bruixa.
M'haurà sortit la berruga?
Ara serem nosaltres, la Tere i jo la que setmana vinent es quedaran de braços plegats.
Servirà per que reaccionin?

Sempre igual...


Sempre els mateixos posats.
Sempre el mateix final.
Sempre aquella última mirada.
Sempre aquell regust amarg.
Sempre tenint clar que no vull dir no.
Sempre, sempre, sempre.
Sempre... fins quan.