dimarts, 5 de febrer del 2008

Vespre


Cap al vespre és quan
Estàs com a cansat,
I no saps el que fer i et quedes fixat
I et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix,
I mires al carrer
I no hi ha gaire gent,
I canvien els sons
I tot sembla més mort.
I vols cridar ben fort
Que n'estàs fins als collons
Cap al vespre estàs trist, i no saps on anar
I et prepares un Whisky
I no te'l pots acabar
I t'encens un cigarro sense ganes de fumar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar
i de sobte tens por
de sentirte tan buit, te'n vas cap al pub
I no trobes ningú
I surts fora al carrer i comences a córrer
I el vent et va assecant el que sembla una llagrima
i t'atures cansat amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires ben fort, fort, fort, fort.
Cap al vespre és quan
Estàs com a cansat, i no saps el què fer
I et quedes fixat i et trobes molt sol
I el soroll s'esvaeix, i mires al carrer
I no hi ha gaire gent

Equivocar-se