dilluns, 30 de març del 2009

Dilluns pensant en:



Revisant les fotografies d'aquest cap de setmana, no me n'he pogut estar de penjar-la!!! Fas (i fem) una cara, que sembla que no haguem trencat mai un plat!!!.
Un cap de setmana atapeït (per no perdre el costum...)que comença amb un taller de pirates al museu (m'encanta aquest taller... llàstima que un nen quan va veure la pota de fusta i la serra es va posar a plorar...), gaudir del solet que feia (on punyetes ha marxat...), dinar a la vora de la mar, esperar el tren per trobar-me amb la resta de colla i marxar plegats cap a Bcn, on ens esperava el Dani, i després La Pegatina!!!! Senzillament un concert genial!!!!

Recorrer les Rambles, i quedar-nos parats de que ens oferissin cerveses cada dues passes, al final cansa i tot!!!! Tombs pels carrers de la capital i a dormir!!!

Dissabte cau, que va anar la mar de bé, tot i que a vegades els escanyaria perque no callen ni sota l'aigua..., després anar a veure el compromís de les nenes, mira que en sabeu d'emocionar eh???!!!! (Mil petonets Berta, Clara i Pedro).

Tornar de matinada, i buscar una benzinera que no estigués tancada pel Penedès, intentar evitar les caparrades (ho sento Albert!!!) arribar a les 4 a Vinyols (amb el canvi d'hora inclòs), on tot just vam tenir temps d'escoltar les dues darreres cançons, ho reconec tenia ganes de fugir d'allí.

Diumenge al matí, tornar a matinar, quan tot just havia acabat de tancar els ulls va sonar el despertador, i au, cap al consell nacional falta gent, interessant però no m'agraden les maneres de certes persones (Quim i Apel·les a que sabeu de qui parlo???!!!), i per fi, tornada cap a casa i tarda relaxada, aprofitant que encara era de dia trepitjar una miqueta de sorra a la platja...

Pd 1: Que sigui ja el cap de setmana, i la setmana vinent de colònies i després ja ho veurem, en tinc moltes ganes.
Pd 2: Gràcies nois, per estar al meu costat. Per fer-me plorar d'alegria i per arrancar-me un somriure quan ho necessito.

dijous, 26 de març del 2009

Un mal dia...



Descobrir que ni tant sols compten amb tu.
Seguir esperant quelcom d'impossible i quedar-se sense altra alternativa que assumir la dura realitat.
Passar-me el dia estornudant i moquejant per culpa de la "fantàstica" primavera. No ens podríem quedar només amb el solet, i deixar ben lluny les gramínies, rosacies...?????
Enyorar aquella persona que està tant lluny, i que et feia somriure.
Tenir ganes de parlar amb una persona i veure que no servirà per res.
Perdre el bus davant dels teus nassos.
Començar el dia atrafegada.

No ho sé, tot plegat, no gaire bon dia.

diumenge, 22 de març del 2009


Tot just ha arribat la primavera, i jo només tinc ganes de que faci caloreta, i trepitjar la platja, perdre la noció del temps estirada a la sorra, sentir a la meva pell la frescor de la mar, jugar amb la sorra i les onades...
I si és amb tu al costat, doncs molt millor.
Vull aquells petons amb gust de sal.

divendres, 20 de març del 2009

MUAKS....



M'encanten els petons, no ho negaré, i si com avui venen acompanyats de sorpresa, potser fins i tot encara més.

A vegades un petó serveix per iniciar quelcom més, d'altres significa el final d'allò que ha sigut, hi ha petons que et fan anhelar repetir el gest milers de vegades, i d'altres, que tot just ha començat t'entren ganes d'aturar-lo i no saps ben bé perque.

Petons dolços, petons paternals i familiars, petons d'amics a altes hores de la nit, petons que van acompanyats d'aquella abraçada màgica, petons freds i petons humits, ptons planificats i d'altres improvisats...

Tot i la màgia dels petons, n'hi ha que no aconsegueixen esborrar el passat... o que encara que no ho vulguis, et fan pensar en algú altre...

PETONS DE SAL!!!

dijous, 19 de març del 2009

Papa!!!!


Normalment fujo de tot allò que està etiquetat com a dia internacional, o com a dia del ******. No m'agrada aquest concepte, però aquest, potser faig una excepció, perquè després de tot el que has (i hem) viscut durant els últims onze mesos, aquests onze mesos lluitant contra la malaltia, no et mereixes un dia, si no tots els que ens queden per viure plegats.
Perque m'has demostrat que ets un lluitador incansable, i perque poc a poc totes les peces van anar encaixant...
T'estimo papa, avui dia del pare, demà i sempre...

dimarts, 17 de març del 2009

Prou!!!



Vull que certes situacions de violència que hi ha a la vora, s'acabin d'una vegada.
Que es digui prou d'una forma clara i concisa!!!

dilluns, 16 de març del 2009

Necessitava aquest cap de setmana...



Després de tots els mals rotllos d'aquesta setmana, tenia unes ganes bojes de que arribés el cap de setmana, i realment ha valgut la pena!!!!

Esperar que arribin els castorets ben carregats d'il·lusions...
anar a comprar (i desmuntar) al super...
taller de pizzes casolanes (i alguna que altra guerra de farina?!)...
enciam i escaroles per tot un regiment...
sopar indi...
joc de nit (mira que costa fer silenci!!!)
preparar el cau per dormir-hi amb una pila d'aillants i sacs...
dormir??? (alguns més que d'altres)...
ensurt a quarts de dues del matí, jejeje...
sentir les primeres veus que es desperten quan tot just passa una estona de les sis del matí...
aguantar-los fins a quarts de vuit...
bon dia!!!!...
galetes que desapareixen i esmorzar a la plaça...
platjeta amb jocs...
manualitat, macarrons (molts...) i truites...
endreçada general, i més jocs, fotos...
esgotament...
últims preparatius de la bicicletada de diumenge...
bicicletada i plantada d'arbres...
veure com estan de guapos els meus nebodets...
el vermutet abans d'anar a dinar...

Descobrir que els mòbils no saben nedar, buscar aquella mirada que ho diu tot sense dir res, aquell gest en el moment precís... no té preu!!! Per tota la resta, un somriure!!!
I amb una pila de somriures guardats a les butxaques, per anar fenr-los servir durant la setmana!!!!
Gràcies!!!

dijous, 12 de març del 2009

Avui puc creure en mi...



Quin camí agafo?
Què m'espera al final del camí?
Serà el correcte?

De moment em quedo amb això...

"Treu la pols de la maleta,
Avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,,
Recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
I el vent el teu escut,
Que comenci el teu viatge
El que sempre tu has volgut. (...)
Si creus que això s´acaba,
Sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
I posa-te´l a la pell.
Mai veuràs l´última tarda
Ni mai l´últim adéu,
Si és cert que són quatre dies
Digue´m què penses fer;
La vida t´està esperant
Molt lluny del teu carrer." (Sau)

dimarts, 10 de març del 2009

Carta al que fins ara era algú important...


No pretenc que el que escrigui et serveixi d'alguna cosa, ni et transmeti res, encara que per poder fer-ho hauríem d'estar connectats, i tu ja t'has encarregat de que això no sigui possible.
Si escric ho faig per mi, només per mi, és hora de que miri només per mi, i que no em deixi endur de nou per les il·lusions, aquella mateixa il·lusió de ser quelcom per tu durant durant una pila d'anys, aquella mateixa il·lusió de ser la teva amiga durant una pila d'anys, aquella mateixa il·lusió, que avui s'ha trencat en una pila de fragments minúsculs, com quan una copa de vidre s'estavella contra el terra, però amb la diferència que aquests fragments, talment com les teves paraules, aquestes paraules que tu et pensaves que no llegia, aquestes paraules s'han clavat ben endins meu, i provoquen una ferida, que a hores d'ara està profundament oberta, com si a més, li haguessis tirat una pila de sal per sobre.
Aquesta mateixa il·lusió, que va fer que tu i jo estiguessim més junts que mai, doncs això que a tu et provoca vergonya, a mi em fa mal, molt mal.
No sé si en un futur, tu i jo tornarem a parlar-nos, a comunicar-nos, a tenir-nos afecte, el que està clar és que de present no n'hi ha.
No puc fer veure que no ha passat res, al cap i a la fi un simple mail pot desvetllar el que realment penses no?
I tot que sé perfectament no et mereixes ni una sola llagrima, les deixaré escolar-se lliurement, m'ho demana el cos, necessito treure tot això de dins meu, necessito allunyar-me de tota aquesta metzina que em consumeix...
No m'hagués imaginat mai que tu i jo acabaríem així. No crec, que t'hagi fet res, per merèixer aquesta situació i aquestes formes.
Adéu D.

diumenge, 8 de març del 2009

Cada minut (Sopa de Cabra)


Cada minut al món.
Cada minut em dol,
Cada minut una ferida.
Cada minut hi ha plors,
Cada minut més foc,
Cada segon la terra crida.
Cada moment que tu em respons
Al cel torna a sortir el sol
A cada instant que tu ets a prop.
Cada moment que tu ara em dónes,
Sóc més lliure, som més forts
A cada instant que tu em respons.
Cada minut al món,
A cada lloc hi ha por,
A cada minut una altra espina.
Cada minut al món,
A cada lloc n’hi ha prou
Per sentir que el cor s’adorm.
A cada pas que fem tots dos
Obre els ulls la vida
A cada instant que tu em respons.
És cada cop que tu ets a prop
Que la lluna brilla,
Cada moment que tu ara em dónes.
Vés contra la por,
Dóna més amor,
Centra el dolot, la llum del cor.
Cada minut tots dos,
Cada minut més forts,
Una nova estrella brillarà.
Cada minut al món...

dissabte, 7 de març del 2009

Je ne t'aime pas....



No tenim llibertat
Per escollir ser enganyat
Vas venir tu de lluny
El cap se’m va omplir de fum.

Eoeooo
Je ne t’aime pas, je ne t’aime pas bom bom
Eoeooo
C’est l’ilusion d’être comme toi bom bom
Eoeooo
Je ne t’aime pas, je ne t’aime pas bom bom
Eoeooo
C’est l’ilusion d’être comme toi bom bom

De cabell molt vermell
Vas venir estaves amb ell
Si vols que et digui la veritat
No t’estimo t’he enganyat.

Sí, comencem el dia amb rumbeta, amb la ferida per cicatritzar però amb moltes ganes de menjar-me el món un altre cop!!!

dimarts, 3 de març del 2009

Et trobes sola... Em trobo sola...


Et trobes sola
la nit ja s'ha acabat
tan sols et queden
imatges del passat
que et fan veure
que el temps no passa en va
ja no recordes
si algú mai t'ha estimat.(...)
(Sau)

dilluns, 2 de març del 2009

El gra de cafè... (El conte del dia...)


Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tibar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.
El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

Mirant a la seva filla, li va dir:
-Digues, Laura, ¿que veus aquí?
-Veig pastanagues, ous i cafè
-Toca les pastanagues, ¿com estan?
-Estan toves
-Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?
-És un ou dur
-Ara tasta el cafè. T’agrada?
-Mmmm, sí, ha quedat boníssim
La noia va demanar:
-Que em vols dir amb això, pare?
-Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.
L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
-I el cafè?
-Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
-Que vols dir?
-Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? ¿Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit?
O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.

La Felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es composa de petits moments.