dissabte, 28 de febrer del 2009

Entre la nit i l'aurora....


Perque en els últims dies l'he escoltat moltíssim!!!!
Perque m'agrada moltíssim.
Perque cada cop que escolto la lletra em ve al cap una imatge molt clara.
Perque m'agrada aquest descobriment...


Sóc un addicte a l’hora en que lluna i sol disputen
entre la nit i l’aurora i encara hi ha prostitutes;
i els petons es consumeixen, com el gel a les begudes,
en boques que no coneixen, és a dir, desconegudes.
I no hi ha escombraries i tanquen les discoteques;
i s’embussa la Gran Via i tornen a obrir les fleques;
i s’apaguen les faroles i aleshores aprofito
la foscor i que estem a soles per dir-te que et necessito.
I la mare matinada creua històries que s’insulten,
unes ben aprofita mentre que les altres dubte
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se.
Desperta l’adolescència amb la pol·lució nocturna.
Brota la concupiscència i dels cors salten espurnes.
Els bars pugen les persianes i engeguen les cafeteres;
i els homes que tenen gana de passió van al Riviera.
I la mare matinada creua històries que s’insulten,
unes ben aprofitades mentre que les altres dubten
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, a l’hora en que t’obligo
quan intento recordar-te, quan intento recordar-te.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Avui toca aquesta...


El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum,
que no vacil·le mai més,
construïm un país de llums enceses.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali realitat.

Que no càpia més llum
i que peten els ploms,
il·luminant la nit amb l'esperança.
Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali rea-li-tat.

No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.

I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali rea-li i vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat, rea-li-tat.
(Feliu Ventura)

dimarts, 24 de febrer del 2009

Els 25 punts del dia!!!!


1. Sóc cambrilenca de cap a peus, no m'imagino vivint lluny de la meva mar.
2. El meu país és i serà sempre Catalunya, per molt que un tros de plàstic a la cartera s'entesti a dir-me el contrari.
3.Tinc molt clar quins son els meus amics, perque ho han demostrat amb escreix, i per ells faria qualsevol cosa.
4.M'agraden els somnis i les il·lusions, crec que son necessaris en la vida.
5.M'agrada la meva feina, i tinc la sort de que està relacionada amb el que he estudiat.
6. M'agrada poder ensenyar-los cada dia coses i que ells me'n ensenyin a mi.
7. M'agrada estar envoltada cada dia dels meus petits, i gaudeixo de les converses amb les adolescents.
8. No m'agrada que em diguin el que he de fer, ni que decideixin per mi. M'agrada prendre les meves pròpies decisions sense que els altres les prenguin per mi.
9. M'agrada omplir els dies de somriures, i m'encanten els somriures de la gent que tinc a la vora.
10. M'agrada la bona música, i fujo del "xumba xumba".
11. M'agrada tenir mil coses al cap, preocupeu-vos el dia que no tingui res a fer, tot i que també gaudeixo dels moments de tranquilitat.
12.Sóc tossuda per naturalesa.
13.No m'agraden les etiquetes, ni que me les pengin a mi, ni etiquetar als altres.
14. M'apassiona la lectura, i també el bon cinema, el teatre, i en definitiva qualsevol forma d'art... sense oblidar les diferents arts que es fan al país.
15. M'agraden les festes i tradicions, com els diables, ball de bastons, castells...
16. No m'agraden els paraigües ni els pijames.
17. M'encanten les converses interessants o que em transmeten coses. M'hi passaria hores.
18. No suporto la hipocresia.
19.M'agradaria que la meva ciutat i la resta estiguessin adaptades pq tothom en pogués gaudir, sense que una vorera fos un impediment.
20. Em passaria hores mirant la mar.
21.M'encanten les abraçades i els petons, i que em diguin que m'estimen.
22. Em vull veure en el futur treballant del que m'agrada.
23. Vull tenir els meus fills, però quan me'n pugui responsabilitzar per mi mateixa.
24.M'encanten les sorpreses, fer-ne i rebre'n.
25. Em deixo portar pels meus sentiments, però sense perdre la raó pel camí.

Au feina feta, aquí estan les 25 coses sobre mi... o no...

dilluns, 23 de febrer del 2009

M'encanta aquesta cançó!!!!


No te fíes si te juro que es imposible, no dudes de mi duda y mi quizás
el amor es igual que un imperdible, perdido en la solapa del azar.
La luna toma el sol de madrugada, nunca jamás quiere decir tal vez,
la muerte es un amante despechada, que juega sucio y no sabe perder.
Estoy tratando de decirte que, me desespero de esperarte
que no salgo a buscarte porque sé, que corro el riesgo de encontrarte
que me sigo mordiendo noche y día, las uñas del rencor
que te sigo debiendo todavía una canción de amor.
No corras si te llamo de repente, no te vayas si te grito piérdete
a menudo los labios más urgentes no tienen prisa dos besos después.
Se aferra el corazón a lo perdido, los ojos que no ven miran mejor
cantar es disparar contra el olvido, vivir sin ti es dormir en la estación.

Gràcies Nur!!!!

Crònica d'un cap de setmana ple.


Divendres de reunions, de trucades accelerades, de les últimes compres, i dels últims retocs a les disfresses.
Dissabte, consell nacional frustrat, mal de cap, babycau gegant, remolc i tractor, folrar la carrossa, col·locar tot al seu lloc, provant l'equip de so, vestint el tractorista, hores que s'escolen entre els dits, dinar més o menys relaxat, cap al lloc de concentració de la rua de carnaval (després de molts anys sense tenir-ne a Cambrils...), començar a pintar cabells i cares ben vermelles, purpurina, llaços amb paper pinotxo, mil i una fotos, i una gernació de formatgets ben armats de moltes ganes de passar una bona estona, i ben provisionats d'una pila enorme de confeti, i ballar, i recorrer els carrers de la ciutat, retorn del mal de cap, preparar el sopar d'aniversari de la Pedro!!!!!!, sopar tots plegats entre rialles i complicitat, cap al palau d'esports a recollir el record de la rua, veure una mica del concert, i cap a casa falta gent, dutxa per treure la pintura del cabell, el confeti no ho vaig aconseguir, i a dormird'allò més plana.
Diumenge: calçotada!!!! nens amunt i avall campant lliurement per tot el terreny, els més petits jugant plegats i els més grans separats (ai aquesta edat...), llenya, branques, foc, fum, molt de fum, calçots i carn per un regiment (amb moltes baixes incloses), concurs de salsa de calçots, pastissos, solet, olor a pi, espígol i romani...
Ufff!!! Estic k.o.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Amb ganes de volar... i si ho fem plegats doncs millor.


M’enlairo com un pardal
Deixant el vèrtic reposar a terra
I quan menys era el meu pes
Jo més pujava, més m’enfilava
Se m’ha empetitit el jo
I el TOT creixia entre els meus braços
Se m’ha empetitit mon ànsia
De bracet amb ma ignorància
Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
Que l’aire és la companyia
I el foc vol sabiduria
I l’aigua amaga la vida
I la terra amb la panxa crida
I al seré m’enganyo el sóc ara
I el riure i el plor són germans
I l’odi, pes mort dels grans,
Dels capgrossos fa capsigranys
Volant, volant he vist
Que eren mentida les lleis dels homes
Volant, volant he vist
Que eren veritat les cançons de dones
Volant, volant he vist
Que s’esvaïa tota frontera
Volant, volant he vist
Que la galàxia és amb tecnosfera
Que tot flota amb desig
D’acostar-se i atraure els altres
Que no em passa res d’estrany
Que no li passi a una estrella llunyana
Que sóc un tresor preciós
Com la sardina i la marihuana
Com l’olivada
Com el vent que em pentinava
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa

[amunt… SEMPRE AMUNT…]

dimarts, 10 de febrer del 2009

Avui per naltros!!!


Xq ens ho mereixem, no?
Xq m'agrada molt la foto.
I xq no calen excuses...
MUAKS.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Foc.



No vull cremar els records.
No vull preveure el futur.
No vull canviar el passat.
Vull viure la vida, sí!!!
I la vull viure amb foc, intensament,
gaudint de cada moment,
vull viure-la al teu costat i amb un somriure a les mans.
Vull viure aquests moments suaus, com quan el foc, no és res més que un munt de brases, vull viure i veure com la flama creix, amb força, com naltros.
Vull viure, sense cendres.

diumenge, 1 de febrer del 2009

Demano impossibles.


Pintant sobre l'aigua
segut sobre el foc
demano impossibles
si el teu cor em vol
per sobre les runes
perdura el teu cos
com un Déu de llum,
per sota els estels
deu llunes li canten
al sol el teu nom.

Pintant sobre l'aigua
el teu rostre de gel
que he esculpit amb les dents
besaré sencer,
de cada petjada
la terra mullada
farà una llegenda
d argent i d'or.

Pintant sobre l'aigua
per camins sense barana
vaig a un mar de muntanyes
on el sol no es pon,
on la lluna gemega
el trist cant de llop
per les marques que em deixa
el teu cos de foc.

Pintant sobre l'aigua
segut sobre el foc
demano impossibles
si el teu cor em vol.

Menaix a Truà.