diumenge, 20 de juliol del 2008

JORDINA!!!




Benvinguda al món cosineta!!!
Perque has estat el motiu del somriure més dolç d'avui.
Perque ets com un petit alè.
Perque et van dir el dia 20, i tu has nascut el mateix dia, tant petitona i tant complidora ja!!!
Perque tan remenuda, però ben boniqueta!!!
Moltes felicitats Jordi i Mar.

Fins quan...


Ara que sóc sola a casa, ara que sembla que no ho puc evitar, ara cauen desfermades mil i una llàgrimes reprimides.
Quan tot semblava que començava a tirar endavant, doncs es veu que no, que no es pot obrir la finestra a un petit bri d'esperança.
Fins quan aquest neguit? aquest patiment? aquest malviure? aquest anar amunt i avall? aquests rostres amarats de preocupació? aquests rostres amarats de cansament?
És molt dur veure que un dels teus referents de sempre, es deixa endur per la desesperació, és molt dur, estar al costat d'aquell qui t'estimes i no poder fer massa cosa per alleugerir el seu dolor.
Sé que he de ser forta, per ell i per d'altres que hi ha al meu costat, i davant d'ell no em caurà ni una llàgrima, però ara és el meu moment.

dissabte, 12 de juliol del 2008

Més Flamicell

Us sona???
Tenir-ho tot i arribar-ho a perdre
no depén, no, de quin sou dus a la cartera.
Pots tenir de tot
pots no tenir gaire
res val pas tant com un amic
que mai no et falla
potser ets un talós
o el món vols menjar-te
però no faràs mai res de bo
si els amics s'acaben.
Perquè hi ha un tresor
que no pots comprar enlloc,
el petit tresor secret amagat entre tots dos.
UN AMIC NO ES COMPRA
UN AMIC NO ES VEN
NO ES POT FER MALBÉ
NI ESTÀ DE REBAIXES
Sí tot va bé... si van maldades...
tenim la sort de ser cada u l'amic de l'altre.
I si ho hem entès, no pot oblidar-se'ns.
Les meves mans t'ajudaran
si mai fa falta.
Tens un moment?
Quedem per veure'ns.
Tinc una cançó
parla d'allò que no hem de perdre.
Només hi ha un tresor
que no es pot comprar enlloc
Aquest tresor secret
amagat entre tu i jo.

divendres, 11 de juliol del 2008

Crazy, simple plan.


Tell me what's wrong with society
When everywhere I look I see
Young girls dying to be on TV
They wont stop 'til they've reached their dreams

Diet pills, surgery
Photoshop pictures in magazines
Telling them how they should be
It doesn't make sense to me

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on?
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

I guess things are not how they used to be
There's no more normal families
Parents act like enemies
Making kids feel like it's world war III

No one cares, no one's there
I guess we're all just too damn busy
Money's our first priority
It doesn't make sense to me

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on?
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

is everybody going crazy?
is everybody going crazy?

Tell me what's wrong with society
When everywhere I look I see
Rich *guys* driving big SUV's
While kids are starving in the streets
No one cares
No one likes to share
I guess life's unfair

Is everybody going crazy?
Is anybody gonna save me?
Can anybody tell me what's going on
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something

something is wrong
Is everybody going Crazy?
Can anybody tell me what's going on
Tell me what's going on
If you open your eyes
You'll see that something is wrong

dimarts, 8 de juliol del 2008

Ja us enyoro

Xiquets, només han passat dos dies i ja us enyoro!!!
Enyoro aquells despertars, el so de l'acordió a primera hora del matí, enyoro les nostres mirades, les nostres rialles, les nostres bromes i "piques", aquells somriures a tot hora, aquells galls desafinant tot cantant, aquelles revisions llarguíssimes, aquelles actes que volien reflexar el que deiem, aquells ressopons inacabables... vaja mil i una coses!!!

dilluns, 7 de juliol del 2008

FLAMICELL O8

Dies de somriures, de rialles, de cançons acompanyades d'una guitarra, de xiulets, de crits, de pintura, d'aigua gelada, de banyadors, de samarretes esteses, de rentar la roba a mà, d'excursió, de pujada i baixada amb funicular, de fang, de pluges, de plantar tendes, de dormir poc, dels consells d'honor, de promeses, de foulards, de padrins, d'insectes i repelent, de despertar-nos amb els fraguels rock, de xocolata desfeta, de bruixes i bruixots, de pòcimes màgiques, de visites eventuals al cap, de roba bruta, de bangs, de capità enciam, de bromes, de pulseres, de caixes inacabades, de llibre de les ombres marcant les activitats, de serretes, de remenar olles gegants, de fotografies, de ressopons, de serrells de colors, de xeringues, de decoració, de llanternes que desapareixen quan les necessites, d'aranyes que es colen a la tenda, de córrer per la gespa mullada, de torns de neteja i de treball, de protestes, de dutxes quasi insuportables, de vistes fantàstiques, del soroll del riu al costat, de carioques i pilotes, de pantalons curts al matí i ben llargs a la nit, de motxilles plenes de bons moments...
Dies intensos. Dies màgics. Dies carregats d'amics. Dies de caps. Dies de llops i daines!!!