dissabte, 28 de febrer del 2009

Entre la nit i l'aurora....


Perque en els últims dies l'he escoltat moltíssim!!!!
Perque m'agrada moltíssim.
Perque cada cop que escolto la lletra em ve al cap una imatge molt clara.
Perque m'agrada aquest descobriment...


Sóc un addicte a l’hora en que lluna i sol disputen
entre la nit i l’aurora i encara hi ha prostitutes;
i els petons es consumeixen, com el gel a les begudes,
en boques que no coneixen, és a dir, desconegudes.
I no hi ha escombraries i tanquen les discoteques;
i s’embussa la Gran Via i tornen a obrir les fleques;
i s’apaguen les faroles i aleshores aprofito
la foscor i que estem a soles per dir-te que et necessito.
I la mare matinada creua històries que s’insulten,
unes ben aprofita mentre que les altres dubte
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se.
Desperta l’adolescència amb la pol·lució nocturna.
Brota la concupiscència i dels cors salten espurnes.
Els bars pugen les persianes i engeguen les cafeteres;
i els homes que tenen gana de passió van al Riviera.
I la mare matinada creua històries que s’insulten,
unes ben aprofitades mentre que les altres dubten
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se, a l’hora en que t’obligo
quan intento recordar-te, quan intento recordar-te.