Les últimes setmanes la meva vida ha donat un gir de 360º, passar de viure a casa dels pares (que estrany no???, continua essent casa meva, però ara ja és casa els pares...) on he viscut els darrers 28 anys, per anar-me'n a viure amb la parella, si que visc al mateix poble (a vegades això no sembla pas una ciutat...), però les coses son molt diferents.
Tasques diàries com fer el llit, cuinar, o rentar i estendre la roba prenen un caire diferent, i tot que a casa ho feia, ara ho veig des d'una altra perspectiva, no he d'omplir la nevera per tota la família si no per nosaltres dos, jejeje amb l'ajuda de les carmanyoles de ma mare!!!!, estar al menjador de casa i sentir com la rentadora fa de les seves (jo crec que s'ha apuntat a un concurs de batuka a les nostres esquenes), a fer provatures amb el forn (pq cada forn va a la seva bola?????!!!!, descobrir que amb les neveres d'aire no pots deixar res que toqui a la sortida d'aire si no et vols trobar els aliments literalment congelats, fer un cafetó amb gel amb la vista al balcó, barallar-se amb la barra de la cortina de la dutxa, que de tant en tant es rebel·la i cau, provar noves i velles receptes i sopar plegats, i mil aventures quotidianes...
El fet d'anar-se a dormir en un llit diferent, però despertar-se abraçada a la persona que estimes no té preu, sortir de la feina i arribar a casa, previ pas pel supermercat o la botiga de torn, i esperar i rebre aquella carícia, aquell petó fugaç o ben llarg, aquella forta abraçada...
