divendres, 15 de febrer del 2008

Muntanya russa...

Així és com sento jo avui a nivell emocional.
A dalt de tot quan estic amb els nens de l'associació down, ja portem dos divendres, i ueeeeee!!! diria que ja em sé els noms. (Maria, Paula, Núria, Berta, Anna, Abel, Albert, Maria, Octavi, Adrià, Leire, Cèlia...)
La veritat trobo que son una passada, em sento molt i molt bé quan estic amb ells, i mira que n'hi ha de ben remenuts.
A dalt de tot, quan veig determinades persones amb el seu somriure característic. (i sé que encara que a vegades no estem d'acord, hi ha moltíssima estimació pel mig)
A dalt de tot, quan penso que avui el meu "nebodet" Lluc fa dos anyets. Mare, que és guapo!!!!
A dalt de tot, quan preparant els nous jocs del centre obert, et venen al cap les mil i una pallassades que podran fer (i jo al darrera...)
A la meitat, quan tot i l'esforç hi ha mal rotllo amb el grup de grans, i ara a sobre amb mares implicades.
A la meitat, quan per culpa de qüestions econòmiques hi ha un cert regust amarg a la feina. Vull que les coses s'aclareixin d'una vegada!!!
I a baix de tot, quan penso en aquella persona, per mi tant estimada, i que ara està tant i tant lluny.

Ben pensat: les coses bones avui superen de llarg les dolentes.

Al meu país la pluja no sap ploure (Raimon)


Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

PD: Perque m'agrada, i perque és d'aquelles cançons que sempre he sentit per casa.