divendres, 15 de febrer de 2008

Muntanya russa...

Així és com sento jo avui a nivell emocional.
A dalt de tot quan estic amb els nens de l'associació down, ja portem dos divendres, i ueeeeee!!! diria que ja em sé els noms. (Maria, Paula, Núria, Berta, Anna, Abel, Albert, Maria, Octavi, Adrià, Leire, Cèlia...)
La veritat trobo que son una passada, em sento molt i molt bé quan estic amb ells, i mira que n'hi ha de ben remenuts.
A dalt de tot, quan veig determinades persones amb el seu somriure característic. (i sé que encara que a vegades no estem d'acord, hi ha moltíssima estimació pel mig)
A dalt de tot, quan penso que avui el meu "nebodet" Lluc fa dos anyets. Mare, que és guapo!!!!
A dalt de tot, quan preparant els nous jocs del centre obert, et venen al cap les mil i una pallassades que podran fer (i jo al darrera...)
A la meitat, quan tot i l'esforç hi ha mal rotllo amb el grup de grans, i ara a sobre amb mares implicades.
A la meitat, quan per culpa de qüestions econòmiques hi ha un cert regust amarg a la feina. Vull que les coses s'aclareixin d'una vegada!!!
I a baix de tot, quan penso en aquella persona, per mi tant estimada, i que ara està tant i tant lluny.

Ben pensat: les coses bones avui superen de llarg les dolentes.

1 comentari:

Arda ha dit...

Positiva, si senyor !.
El desánim, si vé, que sigui només de passada.
Felicitats per la teva tasca amb aquets menuts tant especials.