dimecres, 25 de juny del 2008

Senzillament et trobo a faltar...




Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No et puc donar riquesa
no puc donar-t'ho tot,
puc ser el teu llarg viatge,
puc ser la llum del sol.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Quan estiguis cansada
jo et donaré repós.
Quan res no vulguis veure
t'ompliré els ulls de flors.
De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor.
Quan se't tanquin les portes
jo t'obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola
podràs cridar el meu nom.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
(Sopa de Cabra)

dimarts, 24 de juny del 2008

Nena............


Avui m'he quedat a quadres al obrir el correu!!! D'entre una bona pila de correus, i cadenes, hi havia una sorpresa majúscula: la meva xica ampostina serà mare!!!!

M'ha fet moltíssima il·lusió!!! Si ja no tenia excusa per no baixar a Amposta de tant en tant (reconec que per motius de força major no tant com voldria últimament), ara encara menys!!! Xiqueta, el títol de tieta va al pack!!!

Una forta abraçada per tu i per l'Adrià!!!

Pd: A la Fibi se li ha acabat ser la reina de casa!!!

FELICITATS!!!

diumenge, 22 de juny del 2008

Les coses van així...


Fa un parell de dies, quan veus que una persona que podria fer un viatge curtet, en benefici de tots plegats, no fa altra cosa que farcir-se d'excuses per no agafar el cotxe.
Resultat: un de naltros ha de ver dos viatges!!! No m'ho esperava!!! Ai que això portarà cua, son ganes de que hi hagi mal rotllo, o demostrar ser el més egoista de tots plegats.

No n'hi ha prou amb una pila d'anys, en estar disponible quan ell ha volgut, en canviar una pila d'hores, en anar d'un lloc a l'altre sense queixar-me, en quedar-me més estona si fos necessari, en marejar-me durant una pila de dies ara si fas les activitats, ara no, ara si, ara no, ara fes-me la programació (que encara no he cobrat per cert), en començar ara a les tres, ara a les 5, ara fas més hores, ara no cal que en facis més.
Total, per a què?
Perque ell digui ara que no, paraula que no li he dit jo!!!!.
Si ja fa anys, que aquesta situació és dóna, ja ho hauria de saber no, que tard o d'hora sempre me la juga??? Jo que sóc la seva baldufa preferida, o una de les seves treballadores...

Si hi ha algú, que busca algú per aquest estiu, a les tardes, per fer classes de repàs o cuidar nens, que es posi en contacte amb mi. A partir del 7 de juliol tinc totes les tardes lliures.

dijous, 12 de juny del 2008

Un somriure és el que em provoca...

mirar com poc a poc les situacions dificils es van desdibuixant de nou.
veure les entremaliadures de ma cosina Mariona.
pensar que d'aquí un mes i escaig la Jordina, apareixerà per aquest món.
pensar en els meus nebodets, la Pepa i en Lluc, que deuen estar fent ara???
pensar en els nens que he deixat a l'escolta, tot i que aquest té un petit regust amarg.
llegir les aventures de la petita Xènia.
barallar-me amb les manualitats, per rebre als nens de cara al curs vinent.
anar al cau, amb tota aquella tropa!!!
tenir al costat aquelles persones que m'estimo.

dimecres, 4 de juny del 2008

És el que necessitem...



Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau es sol de s´hora baixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s´hora baixa dins es meu cor,
tothom m´estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacauets.
Alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.
Alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida...
Alegria!
Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I Alegria...

Per continuar esperant tots aquells capvespres.