diumenge, 25 de maig del 2008

Estic trista


Ara més que mai, no vull que els nens marxin.
Com cada any, arriba el final de curs al centre, i tot que ja fa dies que s'ha notat la baixa assistència (i això que enguany no fa calor per trepitjar la platgeta), aquest any m'agradaria allargar-ho, ells han sigut la meva vàlvula d'escapament aquests dies, ells m'han fet distreure'm una mica de les cabòries i preocupacions, m'han fet canviar la imatge trista i preocupada, sovint per un somriure.
També sóc plenament conscient de que tot això és un pensament egoista, estan cansats de tot l'any i necessiten, com tots unes setmanes per esbargir-se d'allò més!!!
Que gaudeixin tot el que puguin, que visquin mil aventures per explicar després!!
Trobaré a faltar molt els meus nens i nenes del centre.
També s'acaba el gripau, però no ben bé, deixem enrere els dissabtes per trobar-nos cada dia durant els mesos de juliol i agost, però abans d'això visita prèvia al Delta, on de ben segur que un exercit de mosquits famolencs ens estarà esperant!!
I no crec, que faci res de dolent fent això, és la meva feina, m'apassiona, i em distreu.
Sense oblidar els somriures dolços dels nens de l'associació Down, ni les meves estimades "paparres" del menjador, ni les noves complicitats dels nens i nenes del cau (sense oblidar els caps)...
Definitivament, estar envoltada de nens i nenes és el millor per somriure a la vida, i encara més quan toca viure moments extremadament difícils.

diumenge, 18 de maig del 2008

Que tinguem sort...


Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,
ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.
(Lluís Llach)

No sé ben bé perquè, però la tinc gravada dins meu, i aquests dies m'ha vingut al cap forces vegades...

dijous, 15 de maig del 2008

Cansada

A tots aquells que realment estan al meu costat aquests dies, senzillament gràcies. Aquells que realment s'han interessat o preocupat, em demostren cada moment en qui es pot comptar.
Sense màscares.
Ara, a la gent, que es deixa endur per les xafarderies de poble, on predominen els comentaris maliciosos i completament desinformats, a tots aquells que remenen en la morbositat, a tots aquells que s'envolten d'una aura d'hipocresia, a tots aquells desgraciats que busquen fer més mal encara, bon vent!!! I que s'ocupin de casa seva, que bona falta els fa!!!

divendres, 2 de maig del 2008

Dies difícils


El capvespre se'ns en va
ja tan sols ens queden
les llums de la ciutat
Una ràdio està parlant
el govern s'ha disculpat
una dona està plorant
Aquests són temps difícils
Qui pogués tornar al passat
entre danses de timbals
recordar el teu perfum
i agafar-te de la mà
Aquests són temps difícils

"Temps difícils" Sau

Pd: Papa, recupera't molt molt aviat. T'estimo.