diumenge, 27 de setembre del 2009

Cap de setmana estrany.


A la carretera falta gent, travessar bona part del territori per anar a fer un curs a Girona, que ha estat força interessant, tot i que hi havia estones que es centraven en un tipus de centres molt diferent del nostre, però de moment sembla profitós, un altre cap de setmana i llestos.
De xarrera i petites confidències durant el viatge al cotxe, maleint el tom tom i amb un bon ambient que s'agraiex.
De nou cap al sud, trucades que provoquen somriures i una certa complicitat.
Al arribar em trobo amb un video els balls de fi de curs, on ma cosina pren protagonisme, sóc incapaç d'acabar-lo, senzillament les llàgrimes s'escolen galtes avall.
Al vespre cap a Vilanova, a veure la granja del pare de la Berta, allò son truges i la resta tonteries!!!! i després tots plegats anar a pendre quelcom al bar de la plaça, i després soparet, espelmes, complicitats, converses al balcó, somriures i ens decicidim a treure el cap per un concert a Mont-roig, on no hi havia ningú, i després de quatre ballaruques entre naltros, cap a casa falta gent, aquesta vegada aviat!!!! Que avui tocava matinar, o bé els que se n'anaven d'excursió, o bé com jo que que me l'he passat davant del ordinador fent feina de la facultat.

PD:No negaré que m'encanta aquest entendre'ns gairebé amb una mirada, i saber què esta passant pel cap, sense quasi utilitzar paraules. Gràcies guapo!!!!

dijous, 24 de setembre del 2009

Ja els tenim aquí!!!!


Després de no veure'ls durant setmanes, d'enyorar-los una mica (d'acord ho reconec, d'enyorar-los molt), han tornat els nens al centre, (i aquest any n'hi ha molts!!!!!) alguns de nous, d'altres ja de ben coneguts, i aquestes dues primeres tardes han passat volant.
Potser no han estat les tardes més fructiferes si haguessim de valorar la feina feta, hem xerrat més que altra cosa, però aquestes converses han servit per trencar una mica el gel, sobretot si hi havia algun nen nou, per observar-los jugar (si se'n poden treure de coses veient-los jugar al seu aire, com es relacionen, els rols que adopta cadascú...).
M'ha agradat molt veure com els "vells" han adoptat i acceptat als "nous".
Tardes tranquil·les de coneixença, de retrobar aquell company que potser no han vist en tot l'estiu, de que expliquin les mil i una aventures que han viscut, no cal anar a paisos exòtics, potser son la mar de feliços explicant que han jugat a la plaça del costat amb aquell nen o que un dia van anar al parc aquàtic.
Però reconec que quan he xalat més ha estat amb el grup de grans, amb les meves nenis, esvalotades com sempre però no hi puc fer més, m'encanten!!!! A vegades me les miro, i em sento reflexada en elles en quant tenia la seva edat, les seves pors, els seus somnis, els seus neguits, els seus trucs per lligar o escapar-se dels pares, i no puc evitar somriure i pensar que tots hem fet el mateix, i ho veig lluny, molt lluny, i en canvi potser no han passat tants anys, però elles m'ho apropen.
Ara si que puc dir que ha començat el curs oficialment!!!!

dilluns, 21 de setembre del 2009

No en va sóc una somiadora, oi??


Somia, somia, somia que somiaràs
Somia que algun dia no estarem només de pas
Somia amb la vida que sempre has imaginat on l’alegria i la rauxa
Sempre són al teu costat

De dia, de dia passeges pel veïnat
No hi ha forces ocultes ni et sents perjudicat
Per els qui manen , els qui jutgen , els qui poden intentar
Qui això canviï, qui somií mig heroi serà tornat

De nit, de nit, de nit qui t’ha parit
Tot sembla que es confongui i es disposi a sorgir
Aquella màgia que transforma la tristesa en oblit
Aquell encant, aquella història que ens fa sentir petits

I Així, i així ,vas fent el teu camí,
Saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit
Llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit
Per tornar a ésser, tornar a néixer, tornar a créixer si ets mogut

Que lluny que sona, que lluny que es troba (bis)

Somia...somia...somia...somia... (Rauxa)

dijous, 17 de setembre del 2009

Embolica que fa fort!!!


Embolic d'horaris de les diferents assignatures, les que pertoquen i alguna que altra per recuperar, en un intent una mica desesperant d'intentar-ho encabir de la forma més lògica possible, però em sembla que la lògica se n'ha anat de vacances en aquella facultat.
Entre les que tenen horari assignat, però que aquesta setmana han (i hem) respectat molt poc, li sumes les que no hi ha docència adjudicada però si la data d'examen!!!!
Entre que hi ha assignatures que es solapen en el mateix temps però en diferent espai (vaja de punta a punta de la facultat), i jo que busco per tot arreu el meu manual per dividir-me, però el dec haver perdut... o potser que me'n vagi a buscar el Goku a veure si m'ensenya allò del canvi de lloc instantani.
I si li sumo les hores que em passo a la feina, aquests dies estic fent un màster, un postgrau i un doctorat tot junt en realitzar un trencaclosques que em permeti fer alguna cosa de profit i no tornar-me boja pel camí.
Embolic d'aules, des de que l'han ampliat quasi que has d'anar amb un plànol per trobar alguna cosa.
Embolic de coses apuntades a l'agenda, i això que només portem una setmana!!!!
Embolic de sentiments, alegria, tristesa, mandra, motivació i fins i tot una mica d'histèria col·lectiva.

Pd: Embolic de carrers tallats per les sempre eternes obres, que sumant a la pluja d'avui, que provoca?? un embolic??? un caos més aviat!!!!

dilluns, 14 de setembre del 2009

Val per un petó???


Dolça besada té gust que s´acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d´alens que se trobaven,
de cabells que s´embullaven,
de mans i de perfums.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s´horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t´estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d´arreglar,
que som amics, que som amants.
(Viure sense tu, Antònia Font)

divendres, 11 de setembre del 2009

A Catalunya, el meu país...



11 de setembre, un dia per no oblidar que som...

Néixer en una terra que em pertany,
i sentir l´orgull d´una llengua
que he après a estimar
D´un País de només una bandera,
de quatre barres fetes de sang;
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar,
quan el meu cor estima el català.

Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.

Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...

dimecres, 9 de setembre del 2009

Avui poupourri...



Bufff!!!!
Algú pot anar a buscar el lladre que m'ha pres les meves hores?
Com pot ser que hagi mirat el calendari fa una estona, i estiguem ja acabant el dimecres????
Els exàmens de dilluns diria que bé, de fet un ja sé la nota i el tinc aprovat, 7,5 crèdits més al sac, segons la teoria he aprovat una assignatura que m'explica basicament com fer entrevistes (ja veurem si també aprovo a la vida real...), algú m'explica com és que tinc els resultats d'un dels de dilluns i els de la setmana passada brillen per la seva absència?
El de dret, en tindria prou aprovant-lo, a veure si em trec la legislació de sobre d'una vegada, tot i que la matèria no em desagrada, últimament se m'està fent força pesada, demà a barallar-me amb el de justicia juvenil i dissabte l'òs més òs de tots, metodologia!!!! que només el nom ja em fa venir esgarrifances...
La foto és d'ahir a la tarda, amb els diables, que bona part de la colla son amics, i un dels moments de relax d'aquests dies.
Em quedo amb el comentari d'un amic regidor, que ahir em va dir, que ho prohibeixin a Europa, que aquí farem el que voldrem...
La veritat no veig massa factible, demanar tota la documentació i autorització corresponent a tots aquells que participen als correfocs, i als que ens ho mirem des de fora, també ens la demanaran??? Au va!!!!
Després anar a pendre quelcom, es notava que era festa major, tot ple, i aviadet cap a casa que avui tocava matinar de nou, que a Tarragona no és festa. Em quedo amb els somriures, m'encanten!!!!
I avui 9-9-09, és dels dies aquells que et fan gràcia del calendari, al matí estressant (un dia d'aquests em veureu als titulars dels diaris perque m'hauré carregat algun conductor d'autobus...), però a la tarda hi ha hagut un moment genial, he vist pel carrer una nena del centre, i ha vingut corrents i se m'ha llençat als braços, i això omple molt, moltíssim... i la seva maré dient-me que tot l'estiu que m'anomena. I el comentari d'algú molt important per mi, es que et fas estimar, amb una mirada que ho diu tot.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Una setmana de bojos!!!



Demà comença una setmana realment estranya, amb mil anotacions diferents a l'agenda, i mil coses diferents a fer.
Començant que a Cambrils aquesta setmana és festa (una de les festes majors), però que a Tarragona no, pot ser que acabi literalment sonada...
Demà dilluns fem pont a la feina, però m'he de passar al matí a la facultat entre exàmens i apunts. A la nit, volem anar de concert, això si els que arriben de campaments tenen prou forces.
Dimarts festa, i suposo que em deixaré cauré per alguns dels actes, que avui ja m'he perdut l'exhibició castellera per estar-me tot el cap de setmana estudiant.
Dimecres i dijous tornem amb els exàmens a Tarragona, i de seguida que els acabi de pet a Cambrils a la feina. On estem preparant les llistes, el material necessari, les mostres de manualitats i moltes més coses.
Dijous a la nit tornem-hi de concert i suposo que alguna cosa més també caurà.
Divendres és la Diada Nacional de Catalunya.
Dissabte, l'últim examen d'aquesta tongada (de debò, que el que devia fer el calendari es devia quedar descansat, en tots els anys de carrera no havia fet mai exàmens en dissabte), i Diumenge, que alguns el dedicaran a descansar, doncs no, au cap a la mostra d'entitats amb els del cau.
I se m'oblidava aquesta setmana a les tardes, era quan voliem pintar les frases a les parets del cau de castors!!!!!
I el dia 14 inici del curs escolar, i també inici de les classes, aquest any si que comencem igual que els nens petits!!!!
O sigui que s'accepten candidats a un massatge a les cervicals (lloc on hauran anat a parar tots els nervis...)

dissabte, 5 de setembre del 2009

Queda't amb mi...


Quan sa nit ha arribat, i a la terra és fosc,
i sa lluna és s'única que es veu;
no, jo no tenc por.
No, jo no tenc por,
mentres tu, tu estiguis, estiguis amb mi.
Ai estimada, queda't ami mi
oh, queda amb mi.
Oh, queda't, queda amb mi.
Queda amb mi.
Si el cel que es veu arribar
s'enfonsa i cau, o la terra es desferma cap a la mar;
no, jo no tenc por.
No, jo no tenc por
mentres tu, tu estiguis, estiguis amb mi.
Ai estimada, queda't amb mi.
Oh, queda amb mi.
Oh, queda't, queda amb mi.
Queda amb mi...
(Versió Stand by me)

La tinc ben enganxada, i tot i que no sé cantar massa precisament (tot el dia que la tinc als llavis...) serà aquest el motiu de que hagi refrescat i amenaci pluja per aquí baix...

divendres, 4 de setembre del 2009

Què passaria si??


L'altre dia llegint un post on el protagonista es parava a pensar com era de diferent la vida que tenia en aquell moment de com l'havia imaginat, aquesta idea se'm va fixar, i n'estic segura que tots ens ho hem plantejat alguna vegada.
O en veure certes imatges, no pots evitar pensar en el joc dels disbarats, és a dir: que passaria si...
Ja sé que dels covards mai s'ha escrit res, i per norma general estic força contenta de les meves decisions, algunes més que d'altres evidentment, però avui, potser perque em sento com si estigués instal·lada en una muntanya russa, no puc evitar pensar i preguntar-me:
Què passaria si (o que hagués passat si)
-aquell joc de fa anys s'hagués convertit en alguna cosa diferent?
-no hagués canviat el somni de la biologia per les ciències socials?
-no hagués decidit plantar-me i no treballar més en hoteleria i si en el que m'agradava?
-hagués tingut el cotxe quan tocava?
-no hagués seguit el meus impulsos i el que manava el meu cor en aquell moment?
-aquella nit no haguessim destruit una amistat d'una pila d'anys, però que m'ha servit per veure com eres realment?
-no estigués envoltada dels més menuts, i que em provoquen grans quantitats de somriure (i també alguns maldecaps)?
-no hagués entrat al centre, al cau o a l'esplai?
-si hagués canviat l'altruisme per l'egoisme més ranci?
-no hagués continuat estudiant?
-si a casa les coses fossin diferents?
-decideixo no veure't perque em fa mal, però no veure't encara és pitjor?
-ens comuniquem més d'un cop amb les mirades com les nostres nits màgiques?
-no ens busquessim quan algú de nosaltres necessita una abraçada?
-deixem anar lliurement tot allò que sentim?
-per una vegada ens centrem només en naltros?
-m'atreveixo a dir-te que t'estimo?

Ho sé, m'ha sortit un post d'allò més estrany, potser perque avui també em sento estranya.

dijous, 3 de setembre del 2009

Molts dies penso en tu i en els vells temps...



Molt lluny de mi, fa un temps vas voler marxar
tu ignoraves perquè volies canviar
ja estaves farta de viure sempre aquí
però ara enyoro quan estaves amb mi
Voldràs tornar amb mi
veuràs et faré feliç
Voldràs tornar amb mi
veuràs et faré feliç
Molts dies penso en tu i en els vells temps
els dies van cremar allò que volies ser
només em queda seure sota el cel
i sé que és el mateix, estiguis o no amb mi
Voldràs tornar amb mi
veuràs et faré feliç
Voldràs tornar amb mi
(la lluna cau sobre els estels)
veuràs et faré feliç
(i volen peixos de colors
Voldràs tornar amb mi
(la lluna cau sobre els estels)
veuràs et faré, voldràs tornar amb mi
(i tard o d'hora, voldràs tornar amb mi)
Encara ens queden moltes coses a dir
voldria dir-te tant però en sé tan poc
el cas que et miro i estàs amb mi
encara no sé com fer-te feliç
però encara ens queden moltes coses a dir
Voldràs tornar amb mi
veuràs et faré feliç
Voldràs tornar amb mi
veuràs et faré feliç (gossos)

dimarts, 1 de setembre del 2009

Ja està, ja ha arribat... el setembre...


Ja som al setembre, i això vol dir que poc a poc anem deixant l'estiu enrere, i si el calendari no ens enganya significa que hem tornat a la feina.
Doncs sí, primer matí de feina liquidat, i la veritat és que el balanç surt la mar de bé, retrobament amb les companyes, posar-nos al dia, cafetó, començar a apuntar coses i més coses a l'agenda, mirar i remirar les llistes dels nens d'aquest curs (més plens que mai...) a veure com ens organitzem amb aquests grupets!!!
Repartir i endreçar el nou material, quin goig que fa al començament tot nou de trinca.
Avui ha estat la mar de tranquil, molt diferent de quan tornin les feres!!!!
I després d'aquest matí toca seguir estudiant, amb moltes ganes de treure'm els exàmens de sobre.

Però estic contenta, necessitava tornar a sentir-me activa, i tot que encara falten coses per estar al ritme normal, com la facultat o l'altra feina, al ritme normal és a dir de bòlit, però ja m'agrada, que aquests últims dies se m'han fet eterns!!!!

I potser sí que estic més contenta, no en va les companyes m'han dit que estava cantant fluixet mentre endreçava i jo sense adonar-me'n!!!!
Aquí un fragment de la lletra que tenia al cap...
"Mi niña yo te digo, el mundo está muy bueno, si tu quieres nos lo comemos, está lleno de colores. Si tu quieres te los enseño, yo te enseño a navegar, navegar contracorriente"