dijous, 24 de setembre de 2009

Ja els tenim aquí!!!!


Després de no veure'ls durant setmanes, d'enyorar-los una mica (d'acord ho reconec, d'enyorar-los molt), han tornat els nens al centre, (i aquest any n'hi ha molts!!!!!) alguns de nous, d'altres ja de ben coneguts, i aquestes dues primeres tardes han passat volant.
Potser no han estat les tardes més fructiferes si haguessim de valorar la feina feta, hem xerrat més que altra cosa, però aquestes converses han servit per trencar una mica el gel, sobretot si hi havia algun nen nou, per observar-los jugar (si se'n poden treure de coses veient-los jugar al seu aire, com es relacionen, els rols que adopta cadascú...).
M'ha agradat molt veure com els "vells" han adoptat i acceptat als "nous".
Tardes tranquil·les de coneixença, de retrobar aquell company que potser no han vist en tot l'estiu, de que expliquin les mil i una aventures que han viscut, no cal anar a paisos exòtics, potser son la mar de feliços explicant que han jugat a la plaça del costat amb aquell nen o que un dia van anar al parc aquàtic.
Però reconec que quan he xalat més ha estat amb el grup de grans, amb les meves nenis, esvalotades com sempre però no hi puc fer més, m'encanten!!!! A vegades me les miro, i em sento reflexada en elles en quant tenia la seva edat, les seves pors, els seus somnis, els seus neguits, els seus trucs per lligar o escapar-se dels pares, i no puc evitar somriure i pensar que tots hem fet el mateix, i ho veig lluny, molt lluny, i en canvi potser no han passat tants anys, però elles m'ho apropen.
Ara si que puc dir que ha començat el curs oficialment!!!!

6 comentaris:

Striper ha dit...

A la meva escola ja fa uns dies que hi son i de moment tot son plors.

garbi24 ha dit...

Doncs endevant que et queda guerra , molta guerra.
I si, jo també penso en quant sortiem a intentar lligar.....amb aquella santa inocencia...crec que ara perduda massa aviat.

XeXu ha dit...

Els nens no canvien, suposo que hi ha una mena de fases per les que han de passar, i ens hi podem veure reflectits, malgrat han passat ja molts anys des que nosaltres teníem aquesta edat.

Joana ha dit...

Son tot un mon la canalla... :)

zel ha dit...

Aix....els meus han tornat com cabres boges, sí, sí, em fan tot d'abraçades i fins i tot un parell m'han dit "vull que siguis la meva mare", però no foten ni brot...o ben poc... de moment!

rits ha dit...

un nou curs, el retorbament és fantàstic!
em transportes a molts inicis de curs viscuts

una abraçada ben gran!