divendres, 4 de setembre de 2009

Què passaria si??


L'altre dia llegint un post on el protagonista es parava a pensar com era de diferent la vida que tenia en aquell moment de com l'havia imaginat, aquesta idea se'm va fixar, i n'estic segura que tots ens ho hem plantejat alguna vegada.
O en veure certes imatges, no pots evitar pensar en el joc dels disbarats, és a dir: que passaria si...
Ja sé que dels covards mai s'ha escrit res, i per norma general estic força contenta de les meves decisions, algunes més que d'altres evidentment, però avui, potser perque em sento com si estigués instal·lada en una muntanya russa, no puc evitar pensar i preguntar-me:
Què passaria si (o que hagués passat si)
-aquell joc de fa anys s'hagués convertit en alguna cosa diferent?
-no hagués canviat el somni de la biologia per les ciències socials?
-no hagués decidit plantar-me i no treballar més en hoteleria i si en el que m'agradava?
-hagués tingut el cotxe quan tocava?
-no hagués seguit el meus impulsos i el que manava el meu cor en aquell moment?
-aquella nit no haguessim destruit una amistat d'una pila d'anys, però que m'ha servit per veure com eres realment?
-no estigués envoltada dels més menuts, i que em provoquen grans quantitats de somriure (i també alguns maldecaps)?
-no hagués entrat al centre, al cau o a l'esplai?
-si hagués canviat l'altruisme per l'egoisme més ranci?
-no hagués continuat estudiant?
-si a casa les coses fossin diferents?
-decideixo no veure't perque em fa mal, però no veure't encara és pitjor?
-ens comuniquem més d'un cop amb les mirades com les nostres nits màgiques?
-no ens busquessim quan algú de nosaltres necessita una abraçada?
-deixem anar lliurement tot allò que sentim?
-per una vegada ens centrem només en naltros?
-m'atreveixo a dir-te que t'estimo?

Ho sé, m'ha sortit un post d'allò més estrany, potser perque avui també em sento estranya.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

El protagonista? Sembla que parlis d'un personatge, home!

Canvis molt petits a les nostres vides haguessin provocat un futur molt diferent, n'estic segur. A això vaig jugar unes quantes vegades amb un gran amic, ens dedicàvem a intentar estirar el fil a partir d'eliminar algun esdeveniment del nostre passat. Saps per tants motius ell i jo no ens haguéssim conegut... Que ens trobéssim va ser fruit de tota la nostra anterior vida per separat, de totes les decisions que havíem pres fins aquell moment. Però et diré una cosa, si aquest fet no hagués passat, si no l'hagués conegut i fet el meu amic, la meva vida seria ara completament diferent, però tant... de fet, és que no em puc imaginar una vida sense ell.

XeXu ha dit...

Saps... ara hi estic jugant mentalment. Acabo de descobrir que si jo no fos una mica dropo, el meu univers s'acabaria. El meu amic no seria feliç (almenys com ho és ara), jo no tindria blog, no hagués visitat Escòcia ni hauria fet tants altres viatges i no hauria conegut a les persones més importants que he tingut a la vida. Em sembla que me'n vaig a estirar una estona, no fos cas.

Jesús M. Tibau ha dit...

massa preguntes que sovint no duen enlloc. No podem fer enrere, el temps perdut mai es recupera, però en tenim més per endavant

USD ha dit...

no importen le spreguntes, si no les respostes.
O a l'inrevés'

Albanta ha dit...

A mi em dona vertígen pensar com seria la meva vida si no hagués passat tot allò que ha anat esdevenint.
No hauria conegut als amics? a la parella? els fills?, no tindria aquest treball?...
No hauria nascut?
M'alegre d'estar on estic, per tant celebre que l'atzar o la voluntat, o que se jo!! m'hagin dut fins aqui.

Una abraçada nena

garbi24 ha dit...

Es impossible de saber que hagues passat si..........aquell dia , aquella nit , si dir si o dir no.....val més pensar amb la consequencia del que varem fer i gaudir-la dintre del que podem.
En tot cas no ens hi amoïnem .

Joana ha dit...

Jo crec que més val no pensar en " i si"... ens pot deprimir i serveix de poc.
Vaig tenir una llarga època que pensava molt en de quina manera hauria anat la meva vida tan sols si no m'hagués casat la primera vegada.... no em va agradar gens pensar les persones que no serien amb mi si no ho hagués fet...
Petons

Ramon ha dit...

Eps Luthien, crec que és com quan te diuen compta fina al 10 abans de... en aquest cas lo mateix, quan comencem amb l'"i si" com a molt 4 frases, sino ens fem un nus...

Ara bé contestar l'i si t'ha d'ajudar a lo que faràs o vols fer com una regla de 3:

Si hagués fet això----hauria passat x
Si faig això -------- passarà y

Molt matemàtic tot plegat, i massa fred.

Agnès Setrill ha dit...

El més important es el present, i en ell mateix, podem canviar les nostres vides.

I dins del present, el més important es no enganyar-se, (mai ho fem expressament), mirar el nostre interior, fer-nos la pregunta: Realment és això el que vull?, Ho puc canviar? O no hi ha remei?. Aquestes preguntes, valen en tot el que dius, en positiu i negatiu, en la feina, la família, amics, novios, estudis, hobbies...
A vegades cal fer un cop de cap., però és costós.

(Jo avui no em sento extranya, em sento filosòfica! :))))
Una abraçada!

Luthien ha dit...

Què? Us heu posats tots d'acord per donar-me feina eh???
Merci per passar.

Xexu; en això de que petits canvis ho poden canviar tot hi estic plenament d'acord.
Ja t'has recuperat de l'estirada, jejeje.

Jesus M. Tibau: el temps passat només serveix per omplir de rècords el present, i jo el que vull és viure aquest present!!!

USD: jo encara no sé quines son les respostes a totes les preguntes.

Albanta: jo també estic contenta d'estar on estic.

Garbi: No m'hi amoino, només eren reflexions en veu alta.

Joana: em sembla que et dic el mateix que al Garbi. Vull viure cada moment i no pensar en el que hagués pogut ser ahir o en el que pot passar demà.

Ramon: em sembla que tens raó, no utilitzaré pas les matemàtiques aquí, a part que no ens portem massa bé, ultimament sóc més passional que racional.

Agnés: De totes totes, em quedo amb la teva primera frase al comentari.
I també que a vegades tardem massa a fer el cop de cap, però després val la pena.

PETONS A TOTS.

Anastàsia ha dit...

Sempre has de deixar que la vida flueixi i fer en cada moment el que el cor et digui ...Només així no t´arrepenteixes de les decisions preses. Crec que és el teu cas , per tant ...PASSA DE MENJAR-TE L´OLLA!!!!

Luthien ha dit...

Ei Sònia!!!
Normalment faig cas al cor, encara que m'equivoqui, i no acostumo a penedir-me'n massa de les coses...
I a la meva olla no hi cap massa cosa ultimament, està tota plena de decrets, articles, lleis vàries i d'altres coses rares d'aquestes legals.
Una abraçada.

Striper ha dit...

El problema no esta en las respostes , esta ens las preguntes que ens fem. Petons

Arda ha dit...

Jo crec que tots ens hem fet mes d'un cop aquesta pregunta: que hauria passat si?....
I com deia la meva enyorada mare:
-Deu men guard d'un "ja està fet".
No sabrem mai que hauria pogut ser de la nostra vida si en comptes de prendre un determinat camí, n'haguéssim pres un altre.
Ves a saber.
L'important, es prendre decisions encara que semblin agosarades. Si n'estàs segura...endavant!.
Ens hem de poder equivocar oi?.
I encertar-ho també!.
Una abraçada.