dijous, 3 d’abril de 2008

M'he convertit en una bruixa?


M'aprecio molt les meves "nenes grans" del centre, però avui han aconseguit fer-me enfadar de bona manera.
Ja n'estic fins al capdamunt de la desídia, d'haver de dir les coses cinquanta vegades, de que tot sigui desànim i males cares, de trencar-nos les banyes buscant activitats que els puguin ser amenes, i tot per a què?
Activitats que haurien de durar 10 minuts, s'allarguen fins a l'infinit tot per la falta de ganes.
I això la veritat ja cansa!
Després clar, evidentment, sermonet, crits i mals posats, i a sobre es posen a mirar el rellotge com volen dir: "acaba de fotre'm el rotllo, que me les piro", i això sí que m'ha acabat de sulfurar.
I això de clavar la bronca, no m'agrada. Després em sento com una bruixa.
M'haurà sortit la berruga?
Ara serem nosaltres, la Tere i jo la que setmana vinent es quedaran de braços plegats.
Servirà per que reaccionin?