dimarts, 26 de maig de 2009

Vull les meves pessigolles....


Poesia fetillera m'omple els llavis de verí,
un polsim de sort incerta i una dosi de desig,
un regust d'aranja verda, un glop de pastís
i les portes ben tancades per no fugir.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
Xocolata la més negra, de l'amarga de debò,
i al cafè no hi tiris sucre, perquè el dolç ja el poso jo!
Mossegades de pa tendre, de coca amb anís
per encendre foc i flames tota la nit.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
Si a dintre d'una capsa guardes cartes i petons,
vés en compte no se t'obri que aquest sol ho esborra tot.
Pessigolles a la panxa, batecs a deu mil,
sobretot no te m'amaguis, queda't amb mi.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
(La Carrau)

2 comentaris:

Striper ha dit...

El veri si es dolç es amb capritxo..

Striper ha dit...

amb lo de capritxo volia dir que a veades sabem que una cosa , un desig no es lo correcte, pero malgrat tot caiem.