dissabte, 19 de gener de 2008

Ai ai ai aquests psicòlegs...


Per què encara no he trobat un sol docent de psicologia que m'agradi?
La primera era incapaç de trobar a la primera l'aula on fèiem la classe, la segona es vantava de ser una gran investigadora, això sí, sempre a costa dels alumnes, als quals feia signar un document conforme entregaven els treballs (cosa que no feia cap altre professor), i si no signaves, no t'aprovava. Aquesta suposada gran investigadora, encara arrossega transparències escrites a mà i que ja fa anys que han canviat de color i estan d'allò més grogues.
El tercer i últim, es dedica a explicar-te la seva vida privada (de fet tret característic dels altres també).
És demanar molt seguir el temari? Francament, no crec que conèixer a quina hora s'aixeca o el nombre de fills o nets que pugui tenir em serveixi de gaire.
Les seves classes son una forma òptima de perdre el temps.
Això sense obviar que el seu material d'estudi està fet integrament en castellà!!! Només té en català el títol del tema.
A vegades tinc els meus dubtes, d'estar estudiant realment en una universitat catalana.
De moment, alguns dels psicòlegs que conec no m'han agradat gens ni mica (sense comptar alguns alumnes que es creuen superiors només pel fet d'estudiar psicologia), però si aquella facultat és una casa de bojos!!!!
Sort que no tots son així, i que hi ha futurs psicòlegs que canviaran aquesta visió!!! Ànims Ricard!!!

1 comentari:

ricaragorn ha dit...

M'ha agradat molt la visió que tens dels docents psicòlegs, i tens tota la raó. N'hi ha molt pocs que es salven, llàstima que no els hàgis tingut i siguem pocs els privilegiats que els hi poguem treure tot el suc.
I amb els estuidants també tens tota la raó, es pensen que són els reis i no són ni persones perquè no et poden ni deixar uns miserables apunts.
algun dia espero poguem canviar aquesta visió que té la gent.
Merci pel suport.
Ricard