dimarts, 12 de febrer de 2008

És quan dormo que hi veig clar. (J.V. Foix)



És quan plou que ballo sol,
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina.

2 comentaris:

Arda ha dit...

Quina maravella es pot construir empran només paraules!.
Grácies Luthien per refrescar.me la memória.
És un dels meus preferits.....i el d,algú més si no m.equivoco.
Saps de qui parlo ?.

Luthien ha dit...

I tant que sé de qui parles!!!
;P

Ja m'agradava abans, però quan el rellegeixo ara, me'l recorda.