diumenge, 23 de març de 2008

Jo crido llibertat!!!


Dies en que la Xina imperialista fa de les seves al Tibet, mentre Occident mira cap a una altra banda.
Dies que "personatges" com l'Aznar, diu que ara a l'Irak, s'hi està molt bé, sense ni tan sols haver trepitjat el país.
Dies que no paren els atacs a la "Tres vegades Santa" Terra.
Dies en que en molts països encara avui s'hi viu una guerra constant.
JOCS DE GUERRA
Jo crido... llibertat!
Desitjo... llibertat!
Ara que el temps sembla que hagi esborrat
aquelles fronteres que ens feien estranys,
veig unes terres que no he trepitjat,
veig com les guerres es mengen la pau.
La pau és luxe quan vius entre guerres,
l'infern és fred amb tants morts.
Veure la sang de les vides perdudes

és un malson d'ombres i runes.
La mort passeja entre mig de banderes,

la por és als ulls de tants infants
asseguts al camp de les vides perdudes,

dins d'un malson d'ombres i runes.
Jo crido... llibertat!

Desitjo... llibertat!
Veig unes guerres en terres de fam,
veig altres terres llençant el menjar,
veig dones verges cosides com sacs,

veig la innocència portant un punyal
Jo crido... llibertat!

Desitjo... llibertat!
(Sangtrait i Orfeó Jonquerenc)

1 comentari:

Arda ha dit...

He llegit molt sobre el Tibet, a través dels llibres del lama Martes Lobsang Rampa.
També he llegit la biografía del actual Dalai Lama.
El Tibet, es un pais que sempre m'ha atret. La meva solidaritat amb aquest poble anexionat a la Xina per la força de les armes.
Fa tres setmanes, unes noies nepalesas, em varen regalar unes banderoles d'oracions budistes.
Les penjaré al balcó de casa.