dimarts, 9 de setembre de 2008

131...


131 dies amb les corresponents nits fa que vas marxar.
Molts, moltíssims dies de patir, d'anar amunt i avall, de recórrer llargs passadissos d'hospital, sempre amb aquell neguit que teníem tots just abans d'obrir la porta i veure't.
Veure que poc a poc has anat evolucionant, malgrat tot.
Després de tots aquests dies, et tornem a tenir a casa, diferent però a casa en fi!!!
Ara et toca recórrer el passadís de casa, i de ben segur que poc a poc totes les peces aniran encaixant, ara que no sé si el passadís et semblarà poc. Avui ja t'ha faltat temps, per anar pas a pas cap al teu moll, a veure la teva barca i la resta de mariners... son masses mesos sense veure la mar no?
A poc a poc, la teva mar, cada vegada estarà més a prop.
Benvingut!!!

2 comentaris:

Arda ha dit...

El teu pare es un home de mar?.
Segur que es un gran home!.
I afortunat de tenir-te com a filla.
Ah, i segur que tambè es un lluitador.
El meu afecte!.

Ximo ha dit...

131 no és res davant dels milers i milers de jorns que l'esperen per a gaudir-los amb els seus...
Enhorabona i ànims, des d'aquí apretarem perquè tot quedi només en un petit gran ensurt.