dissabte, 13 de juny de 2009

Avui estic melancòlica....


Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ....
Per saber que mort massa gent

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

1 comentari:

Striper ha dit...

Amiga no estiguis melancolica, el temps porta al desig i amb els desitgos no cal correr..