dilluns, 27 de juliol de 2009

Coi de mòbils!!!!


N'estic fins al capdamunt i més enllà del meu mòbil...

L'aventura ja va començar fa mesos, quan el meu "antic" mòbil va descobrir que no sabia nedar, fins aquí d'acord.
Després va començar el periple d'intentar canviar-me de terminal, i que encara dura, amb punts suficients no per un mòbil sino per un parell i tot, amb totes les factures en regla, amb antiguitat per parar un tren i no sé que més, doncs resulta que per un problema informàtic "d'ells", doncs no podia canviar-me el terminal.
De barallar-me amb no sé quantes mil locucions (odio quan m'he surt una veueta dient-me que m'esperi...), visites a la botiga, consultes per correu electrònic, vàries amenaces de canviar-me de companyia, (tot i que tinc el tema de la permanència pel tema d'internet), estava disposada a fer el canvi... i no hi ha manera...
Tant díficil és aconseguir un mòbil decent en aquest país????

Fa unes setmanes que vaig amb els mòbils vells que rondaven per casa, un la bateria no dura gaire més que un parell d'hores, i l'altre que fins ara encara anava prou bé, quan no es penjava, ara resulta que no se sent res de res durant les trucades, això sí veus el temporitzador que va corrent!!!!

Jo no vull un mòbil que faci mil i una virgueries (tot i que reconec que m'agraden, i molt...), vull un mòbil que funcioni, i que no acabi amb una luxació del coll portant un trasto del segle passat jejeje...

Potser acabaré abans tota aquesta aventura, si aconsegueixo un telèfon com el de la foto... què en penseu???

Llàstima que pel llançaments de mòbils que fan a Tarragona encara falta... (encara recuperaria els moviments de quan feia atletisme i em dedicava al llançament...)
Algú m'explica com ens ho feiem, no fa tants anys, sense aquests maleits trastos....

3 comentaris:

rits ha dit...

sobreviviem i tot sense mòbils!!!! ara en depenem massa, que hi farem, ara ja és massa tard, estem massa enganxats i no sabem passar sense ell

Luthien ha dit...

I tant, abans feiem vida sense un aparell que ens digues que estàvem localitzables a la butxaca...
M'agrada enviar missatges, sí... però si no el trec de la bossa, tampoc passa res...
El que em rebenta és aques procés de les companyies, quan l'únic que vull es canviar-me el terminal, pq els vells no em funcionen...

Agnès S. ha dit...

No només passa amb el mòbil! Que me'n dius si s'espatlla el microones? Vaja, jo, no se viure sense ell! I demés electrodomèstics, ...i internet!
On (o amb què) vivim?