dimecres, 1 de juliol de 2009

Rialles


Si penso en una paraula per definir tots aquests dies, em quedaria amb aquesta: RIALLES!!!!
Rialles al despertar-se, durant els jocs o els tallers, les pallassades de més d'un, no en va el nostre eix d'animació era el circ, els globus d'aigua i els moments de reflexió, les mil i una tonteries, jugar tots junts a la piscina, mira que vam arribar cansats aquell dia, les excursions i les nostres cançons, de banyar-se al riu, de perseguir una pilota més gran que ells, de gronxar-se fins a acabar esgotats, de barallar-se al cap i a la fí no deixen de ser nens, veure com s'organitzaven per jugar plegats, com compartien les coses (a vegades se'ls oblidava...).
Dies de rialles, de jocs, de farina i xocolata, oi Gus...?,de pintura de roba que acaba tacant tot el cos, de dutxes fredíssimes, de fer mil i una activitats i faltar temps per fer-ne mil i una més, de córrer darrere els nens, de perdre la veu pel camí, de tenir el cos morenet però amb tota la gama de tons des del més blanc al torradet, vermell inclòs, d'anar tot el dia amb xancles o descalços, d'apats interminables, de calor intensa, d'intendents als quals se'ls en va la pinça, de veure com se'ls acaben les piles a la nit i s'adormien amb un somriure als llavis, però sentir-los de ben matí, i tu desitjant tornar a tancar els ulls i dormir una mica més!!!!, de consells interminables, de certs mals rotllos que es van solucionar a temps, de consultori sentimental..., de falcar les tendes, de subastar roba i coberts, de tovalloles i banyadors al sol, de remullades més no en vulguis per culpa de la xafogor, de promeses, espelmes, foulards, llagrimes de cansament, dies de castors i llúdrigues.
Dies per retrobar aquell somriure que tant m'agrada, dies per desconnectar de tot, però també per trobar-te a faltar, ni que sigui una mica.

4 comentaris:

Arda ha dit...

Quina felicitat la dels nens!. Aire lliure, sol, aigua, jocs.....
T'emportaràs les meves petites algun dia?.

Striper ha dit...

Sempre es bonic poder defonir uns dias com rialles , ben tornada a ñla civiltzacio . un petonaz.

Violeta ha dit...

Lu, agradablament sorpresa d'haver trobat el teu blog que m'agrada. Tot el que expliques del cau em fa somriure, em recorda les vivències de les meves filles que també van a un cau. Elles són Raiera i Pionera, però.

Molts ànims i molta força amb el teu pare, bonica. Espero que tot vagi millor.

Molts petons.

Jesús M. Tibau ha dit...

res millor que les rialles. Un dia sense somriure és un dia perdut