dimarts, 21 de juliol de 2009

Sentiments contradictoris...


Quina forma de començar les "vacances"!!!!
Arribo a casa contenta i d'allò més relaxada, va molt bé això de deixar-se anar, eh?, un pèl cansada (em sobren les 6 hores de tren!!!!), però amb un somriure, i el pensament que fa males passades i recorda tot el que has fet durant el dia i escoltes una veueta interior que et diu que vol repetir, però totes aquestes sensacions s'escolen com si fos sorra fina entre les mans, només entrar per la porta quan veus les llàgrimes d'una, i escoltes els gemecs de dolor de l'altre, d'aquestes dues persones que tant t'estimes... i jo sento com si em caigués una enorme llosa a sobre.
I només sents: Per què jo? Fins quan? Un altre cop?
No, el dia no ha acabat bé.

1 comentari:

striper07 ha dit...

De vegadessortim es deixem anar gauidim d'allo mes, i ensespera despres una realitat dolorosa per desracia no sempre el dies sempre tot son rodons, molts petons i anims.