dimarts, 25 d’agost de 2009

Bona nit.


No, no m'he perdut en una illa llunyana, estirada en una gandula veient les hores passar, però si que estic més relaxada, molt més.
Quan aquesta tarda ha sonat el telèfon, i era un amic, que em deia que volien fer un sopar tranquil al mas, potser amb la guitarra, i un bany a la piscina, he estat molt molt a punt de dir-li que no, però m'ho he pensat una fracció de segon, i a l'hora convinguda ja estava esperant que em vinguessin a buscar.
Realment em feia falta una estona així, tranqui·leta, sense haver de donar masses voltes al cap, envoltada dels amics que estimo. Sopar senzillet, amb bon ambient, relaxat, xerrant entre naltros.
Una nit d'aquestes que te'n vas amb un somriure a dormir, que ja m'agrada!!!
I demà repetim, per què hem de deixar passar el temps no? XDDD I demà em toquen a mi els postres!!!, i tinc molt clar que fer-los que els agrada amb bojeria.
Us estimo nois (Dani, Albert, John, Aleix, Clara, Clareta, Mercè, Ingrid, Pedro, Gus...)

8 comentaris:

Rita ha dit...

Mica en mica tot anirà tornant al seu lloc... Ànims! :-)

Joana ha dit...

Son molt importants els i les amics en aquests moments...
A mi m'han "salvat" un munt de vegades aquests soparets..

XeXu ha dit...

Aquesta solució sempre funciona, una trobada d'aquest tipus és un valor segur que et deixa bon sabor de boca, i així, mica en mica, anar recuperant el somriure i les ganes de tirar endavant. Ànims.

mar ha dit...

una vetllada perfecta per recuperar el ritme de la vida...
les converses i els somriures són terapèutics...
no deixis de prendre-te'ls sempre que en tinguis ocasió...

petonets!

Luthien ha dit...

Rita: Gràcies.
Joana: a mi també m'han salvat varies vegades, son un solet.
Xexu i Mar: I tant que funciona, com a mínim avui ja m'he aixecat diferent, molt més animada!!!! I ara de cap al super a comprar, si no els hi faig el pastís em pelaran...

garbi24 ha dit...

Moltes vegades hem d'apendre de gaudir de aquests petits moments que en realitat son grandissims.

Arda ha dit...

El millor antídot per la tristesa, es aquest sens dubte:
Els amics!.
Els de veritat, sempre hi son quan se'ls necessita.

Luthien ha dit...

Garbí: i tant m'encanten aquests moments!!!!
Arda: Donc sí, i aquests ho son de bons amics. Ara s'han proposat que aquests dies no pari per casa ni un moment...