dimarts, 18 d’agost de 2009

S'amiga que m'ha donat es destí...


Amb un missatge em fas somriure, amb un missatge em demostres que t'importo...
Amb un missatge em ve al cap la lletra d'aquella cançó...

Sa vella màgia negra que em té embruixat,
sa vella màgia negra que tu ben saps trenar,
aquests dits freds que em freguen anant amunt i avall,
s'encanteri de sempre, de quan ens miram.
Aquell viu tremolor que hi ha a dintre meu,
com és un cop baix de ventre de quan ens engronxam
i ben avall, avall me'n vaig,
com una fulla entre ses branques he quedat.
Fugir enfora, no sé com es fa
Sent és teu nom, em crema es pit,
i entre flames em crema es desig.
Només besades el poden salvar.
S'amant que sempre he volgut tenir
s'amiga que m'ha donat es destí
i sempre que es teus llavis es troben es meus,
i ben avall, avall me'n vaig;
fent remolins avall me'n vaig
en una roda, estimant e una roda
on em trob tot sol,
i encisa d'aquesta màgia negra que és diu amor.
Cris Juanico.

1 comentari:

Agnès S. ha dit...

Si la setmana que ve vols fer un cafè plegades o una passejada, som ben aprop!
agnessetrill@gmail.com