dilluns, 12 d’octubre de 2009

Cap de setmana llarg.


Sempre he sigut de les que pensa que com més hores tingués el dia més hores em dedicaria a fer mil i una coses. No sé estar-me massa quieta, i prova d'això és aquest cap de setmana, un pèl més llarg del normal, però aprofitat al màxim.
-Reunió de pares, per presentar tota la colla de caparrots i el funcionament del cau, als nous. Ens hem tornat bojos amb tants nens???
-Soparet per fer-li el comiat de l'Albert, com ja us vaig comentar al post anterior.
-Matí i mitja tarda de dissabte enfeinada amb l'ordinador enllestint matèria de la facultat.
-Cafetó d'aquells llargs.
-Concert frustrat per certs comentaris. Em diuen que no deixi que m'afectin, però que voleu, a vegades semblo una bleda ploranera i últimament més, ara que jo em pregunto, el fet de que resi per ma cosina o vagi al cementiri farà que torni???!!!!Oi que no... doncs perque no em deixen recordar-la com era??? Riallera i dolça. Que jo me'n vagi amb els amics alguna nit, és veu que s'està convertint en el més gran dels pecats, si us plau!!!!
-Diumenge al matí torne-m'hi a barallar-me amb l'ordinador... segur que només portem un mes de classe???? Això si prèvia cura de son, que ho necessitava!!!!
- A la tarda, cap al cau falta gent, a preparar la presentació del nostre cau, per la FOCA 0. (Si es que a fer coses rares no ens guanya ningú!!!!).
-Tot just travesso el portal de casa, que ja em sona el mòbil, sopar improvisat amb poca gent, però molt ben triada, vaja que no arribo ni a pujar a casa que ja torno a ser al carrer.
- Avui, que teòricament és festa, aquells que se la creguin, jo sóc de les que pensa que el 12 d'octubre, res a celebrar, això sí amb una sonada excepció, mon pare fa 55 anys!!! i aixo si que es motiu de celebració i de regar-ho amb un bon cava, i no pas veure com una colla de militars desfilen tots cofois seguint una cabra!!!!! Doncs una servidora s'ha passat gairebé tot el dia, a Tarragona, envoltada d'altres (molts) caparrots de les nostres contrades, com a mínim hem fet quelcom útil, no com d'altres. M'ho he passat la mar de bé i ha servit per conèixer gent nova que sempre va bé.
- I després si, cap a casa a fer-li una estirada d'orelles ben forta i ben dolça a mon pare!!!.

Ara una de les altres coses que més m'ha agradat d'aquest cap de setmana, és aquella abraçada ben forta en el moment precís, aquella mirada entenedora i aquell somriure que m'omple d'energia per fer front a la setmana que comença demà dimarts!!!!

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

Una setmana ben curteta, que donarà per una altre cap de setmana profitós.
Bona setmana

rits ha dit...

apa! quin cap de setmana ben atapaït. com els enyoro!

moltes felicitats al teu pare

Striper ha dit...

Dons aquesta semana ara dera una xic mes curta gaudeix també de ella. bon dia Petons.

Jordi ha dit...

Només de llegir-te ja m'he estressat. Els caps de setmana llargs s'agreixen molt, però en el teu cas... uff!! Crec que encara acabes més cansada!

Felicitats al pare!

Ramon ha dit...

No paris de fer-les aquestes coses... Ja en tindràs de temps per descansar, entre setmana...

Demà dijous... i sant tornem-hi!

:-)

Luthien ha dit...

Garbí, ja firmo.
Rits, a mi m'encanten aquests caps de setmana, gràcies per felicitar al gran de la casa.
Striper, això és el que s'intenta, gaudir de cada dia.
Jordi, què vols fer-hi, no sé estar-me sense fer res i de tant en tant necessito aquests caps de setmana de bojos (i em sembla que me'n esperen uns quants, gràcies per ho de mon pare.
Ramon, com era aquella cançó, que sigui ja divendres, que siguin ja les 5...
Petons a tots.