dijous, 7 de gener de 2010

Ironies de la Vida


Esperances malgastades
Buscant oportunitats
I quan trobes la fortuna
El teu temps ja s´ha acabat

Ironies de la vida
Quasi sempre és massa tard

Soledat amiga meva
Sempre véns al meu costat
Els amics que t´estimen
Mai et deixen sol
I vénen quan més falta et fan

Enyorances raonables
Del camí qe ja hem passat
I quan creus que ja arribes
Has de tornar a començar

Ironies de la vida
Sempre sempre és massa tard

Soledat amiga meva
Sempre véns al meu costat
Els amics que t´estimen
Mai et deixen sol
I vénen quan més falta et fan

(Pep Sala)

4 comentaris:

Marià ha dit...

Si, quasi sempre és massa tard quan perdem alguna cosa. Però no és tard, quan has tingut als amics al teu costat, els has tingut a l'hora.
Amunt xiqueta!

Striper ha dit...

Perdre algu sempre fa mal pero es la fi del mon i cal aixecar-se t'animas si ?

garbi24 ha dit...

Després de tot....creus que es mareix tant de recordament teu?
Pasa pàgina......amiga, segur que algú espera la teva arribada

- assumpta - ha dit...

Comencem un nou any, aprofita per tirar el vell calendari que ja no et farà servei i omple les pàgines d'aquest nou.
Em sap greu veure't així perquè tu mateixa et fas més mal.
No és fàcil, ho sé, però poquet a poquet aconseguiràs posar "el rellotge a l'hora".
Ànims, guapa!