dimecres, 7 d’abril de 2010

Sense respecte....

Miro de ser tranquil·la, i a vegades reflexiva... doncs, això a vegades sí. D'altres en canvi, tot i intentar comptar ja no fins a 10, sino potser fins a 100, per no fotre un móc a qui no toca, de girar les coses abans d'alçar la veu, a vegades arriba un moment que la paciència s'esgota, que aquella gota ja ha fet vessar el got sencer...
I avui ha estat un d'aquells dies, que dius prou!!! fins aquí!!!!
I el que em posa dels nervis, és la falta de respecte vers als companys, vers als monitors, vers a tot i vers a tothom!!!
I si qui ho fa això, no deixa de ser una marreca d'onze anys, que es pensa que és la més "xula" del grup, que pot fer el que li doni la gana, insultant als companys, menyspreant als adults i reptant amb la mirada, que tothom li riurà les gràcies, doncs ho porta clar!!!
Per aquí, senzillament no hi passo, si ella és "xula", ja veurem qui té l'última paraula...
I m'emprenya que una nena d'aquesta edat pugui tenir aquesta actitud, riu-te'n tu, de quan estudiavem com podien ser els "nens emperadors"...
Amb aquesta li convenen dosis enormes d'educació.
Propers episodis.... ja es veurà...

8 comentaris:

Arda ha dit...

Admiro la feina que feu els educadors, els mestres, els monitors etc.
Jo m'esgarrifo de vegades, veient l'actitud d'algunes criatures que no aixeca'n ni un pam de terra.
Mes d'un cop, hauria donat de gust una bufetada a algun pare o alguna mare que consenten segons quins comportaments, sense immutar-se.
Bona sort!.

XeXu ha dit...

No ha de ser fàcil trobar-se una nena malcarada així, però hauríeu de saber mostrar la vostra autoritat sense perdre els nervis. Jo potser els perdria, però segur que hi ha maneres de que la nena rebi (en el seu orgull) i es controli una mica.

Anònim ha dit...

"...però segur que hi ha maneres de que la nena rebi (en el seu orgull) i es controli una mica."
(Xexu)

Què és més important: la nena o el seu orgull?
Per instint on ens poem: al costat de l'ofensa o bé al costat de la nena que ofèn?
Qui és la víctima de debò: la nena ofesa o bé la nena que ofèn?
I si ho miro des d'un altre angle, qui guanya: l'ofensa, la nena ofesa, la nena que ofèn, el respecte...?

És a dir, què importa més: la reparació de l'ofensa o la nena que ofèn?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
garbi24 ha dit...

Busca la seva mala educació en els a casa seva amb els seus pares

Jordi ha dit...

El problema, com sempre, és que a casa els permeten ser així, per desgràcia i esperen que el monitors feu la feina que a ells els pertoca. Trist, molt trist! i alhora dur!

Trobo que fas ben fet, posa-la al seu lloc! Força!

Xitus ha dit...

buff
jo he tingut alumnes així.
És molt complicat. Tot vé de casa segurament. N'hi ha que són uns consentits i tenen els pares acollonits.
ànims!

Xitus ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.