diumenge, 16 de maig de 2010

M'encanta anar al teu costat...

Tu poses marxa i jo punt mort,
reposo el cap enrere i estiro les cames.
Et miro pel retrovisor, dissimuladament mentre sento el motor.
Sense cap pressa giro el coll, i els fils de la llum juguen a ser pentagrames.
El dia sembla xafogós, però abaixo la finestra i em ve un glop de tardor.
El sol és com un ou ferrat, amb un núvol que vol sucar-hi pa.
I callat sé que saps, que amb tu sóc de veritat.

Em portes i jo em deixo
des del seient del costat.
Em guies i et segueixo,
sóc al seient del costat.

La ràdio ens dóna una cançó de Jarvis i cantem com si fóssim canalla.
Jo em sé la lletra però tu no, i a mi m'agrada més la teva versió.
Potser fa molt que fem camí, però et prometo que no se'm fa avorrit.

Calles però saps que sé, que no em cal ningú més.

I en aquest compartiment, on mai trobem
les ulleres de sol, guardo tots aquells moments
que fan el mapa del que ara som.

Em portes i jo em deixo
des del seient del costat.
Em guies i et segueixo,
sempre al seient del costat.

(Els Pets)

4 comentaris:

Arda ha dit...

Gràcies de nou per el text d'una cançó al teu blog.
Fas que, a partir d'ara, soni diferent. I, també he de dir, que moltes que no coneixia, ara les escolto gràcies als teus posts.
Una abraçada amiga!.

Agnès S. ha dit...

Tenim algun tipus de telepatia?
Feia setmanes que no em posava música, aquest matí he posat tres cops el CD dels Pets que em van regalar (i no havia sentit), i mira per on, et llegeixo i dic, de què em sona aquesta lletra?
:-)

zel ha dit...

Que bonic recordar els pets, valga'm déu...

Eli ha dit...

Ei!!! Maca aquesta eh????
Ho varem passar la mar de bé.. Celebro que vosaltres també!