divendres, 20 de novembre de 2009

I ara, que???


Moltes preguntes que moren als llavis.
Preguntes que ens fa por formular.
Preguntes que ja sabem la resposta (o creiem saber-la).
Milers de peces i de possibles probabilitats de resposta.
I si la pregunta i la resposta no lliguen?
I si t'ho pregunto em respondràs?
La meva resposta, la porto escrita a dintre.
Les meves preguntes, moltes.

11 comentaris:

Striper ha dit...

Mai s'han de quedar les preguntes dintre.

XeXu ha dit...

Només hi ha una manera de saber les respostes, i ja saps quina és.

Joana ha dit...

Més val preguntar..

Xitus ha dit...

Sempre millor preguntar...

garbi24 ha dit...

Millor preguntar...sempre i quant no sàpigues la resposta, llavors potser et convé més no preguntar.

Jordi ha dit...

Per què serà que sempre hi ha més preguntes que respostes?

rits ha dit...

encara que sigui difícil, millor no quedar-se el neguit a dintre. Però és molt difícil de vegades!
ànims i atreveix-te!!!

mar ha dit...

les preguntes ens ajuden a avançar...
les respostes ens paralitzen...

petons!

Ramon ha dit...

Malament si no tinguèssim preguntes... Que bé que en tinguis!!!

instints ha dit...

és bo tenir dubtes, és bo preguntar-se i preguntar.. que no ho sabem tot. Ja saps què toca si vols saber les respostes. Muack!

Luthien ha dit...

Gràcies a tots per treure el cap per aquí i deixar els vostres comentaris.
De moment les preguntes segueixen esperant que arribi el seu moment.

Un petó.