S'amiga que m'ha donat es destí...

Amb un missatge em fas somriure, amb un missatge em demostres que t'importo...
Amb un missatge em ve al cap la lletra d'aquella cançó...

Sa vella màgia negra que em té embruixat,
sa vella màgia negra que tu ben saps trenar,
aquests dits freds que em freguen anant amunt i avall,
s'encanteri de sempre, de quan ens miram.
Aquell viu tremolor que hi ha a dintre meu,
com és un cop baix de ventre de quan ens engronxam
i ben avall, avall me'n vaig,
com una fulla entre ses branques he quedat.
Fugir enfora, no sé com es fa
Sent és teu nom, em crema es pit,
i entre flames em crema es desig.
Només besades el poden salvar.
S'amant que sempre he volgut tenir
s'amiga que m'ha donat es destí
i sempre que es teus llavis es troben es meus,
i ben avall, avall me'n vaig;
fent remolins avall me'n vaig
en una roda, estimant e una roda
on em trob tot sol,
i encisa d'aquesta màgia negra que és diu amor.
Cris Juanico.

Tristor.

Tantes ganes i plans que tenia per aquestes vacances, i ara no tinc ganes de fer absolutament res. I ara compto les hores per tornar a la feina, i així ocupar una mica el cap.
Llàgrimes que s'escolen en qualsevol moment: en veure una fotografia, en veure els comentaris sobre ella a la revista del poble, en una conversa entretallada amb les meves tietes, a l'escoltar aquella cançó que es passava l'estona ballant.
Intento distreure'm, però no ho acabo d'aconseguir, he repetit les pràctiques de dret una desena de vegades, perque el que hi havia escrit brillava per la seva incoherència, surto a passejar, a fer un cafè, però ja no hi ha la llum que hi havia, i el gust s'ha tornat quelcom insipid.
Amb una imatge gravada al cap, la seva carona riallera.
Els comentaris innocents d'un nen que anava amb ella a classe, i que no acaba d'entendre el que passa, i et diu tranquil·lament: L'Èlia s'ha mort, i això vol dir que no vindrà a l'escola al setembre, i continua jugant amb allò que tenia a les mans, i tu sents això i se't fa un nus a l'estómac i has de reprimir les llàgrimes...
O quan veus a l'altre cosí, que de sobte no sap amb qui jugar, o la més petitona de la casa, que només pregunta amb el seu vocabulari : "I l'Eia, on t'ésss".
I enmig de totes aquestes llàgrimes, em puja la bilis, quan sento pel carrer, és un angelet que ara està al costat de Déu, has de pensar què és al Cel, i que punyetes hi fa tant amunt, quan el seu lloc és aquí entre naltros jugant i rient, viva!!! O quan recordo les paraules del mossen: que algú m'expliqui quins pecats pot haver comes una nena de 8 anys, per favor!!!!

Èlia

La nostra petita estrella que amb el seu somriure brillarà més que cap.
Que de ben segur ja ha trobat el seu espai per no parar de ballar mai.
Aquest somriure teu, que no oblidarem mai i que ens acompanyarà sempre.
T'estimo cosineta.
T'estimem Èlia.

Èlia, 8 anys.
Sentiment d'irrealitat.
No hi ha paraules, només llàgrimes.
Només dolor.

Suaument em mata...

"No tenguis por, agafa'm sa ma
No tenguis por, em pots besar..."

Ahir nit de cultura, nit de concert, nit de Cris Juanico.
M'encanta aquest home, el concert genial,tot i que reconec que se'm va fer excessivament curt, d'una intensitat que se't posava a la pell, amb la millor companyia possible, i envoltats de la naturalesa i de la nit del Parc Samà. Un concert ple de sensualitat i de bona música. Una meravella!!!

Després cap a la NAC, vam veure poques actuacions, però després vam xalar d'allò més amb la "Banda de la Gamba". Aquí es va acabar la música tranquil·la, però també ens ho vam passar d'allò més bé tota la colla allí saltant. Sens dubte els millors dalt de l'escenari l'Apel·les i l'Albert, no se'ls resisteix cap instrument, son genials.
Després més tranquils en un racó del parc, amb la guitarra de fons, i naltros per allí cantant. Aquests moments no tenen preu.

Ben entrada la matinada cap a casa.
Una nit per no oblidar.

Per on seguim...

Avui toca recórrer aquells camins que comencen, aquells que s'acaben, aquells que hem de plegats. Comencem??? I aquesta segur que ens acompanyarà...

Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous (Sopa de Cabra)

Vacances, si home i què més!!!!

No se suposa que estic de vacances???
Què hauria d'estar lluny de la feina i de tots els maldecaps que comporta? I mira que m'agrada la feina...
No se suposa que son els meus trenta dies que em toquen per llei????
No se suposa que hauria d'estar veient-les passar estirada en una gandula, oblidant-me de tot i de tots?
No se suposa que hauria d'estar relaxada i fent només allò que em vingui de gust?
Doncs es veu que tot això és molt suposar...
Fa dies que el meu mòbil bull literalment amb les trucades del meu cap, reunió va, reunió ve, i jo carregada de paperassa per revisar i acabar... En començo a estar una mica tipa del concurs aquest!!!
Voleu dir que funcionarà si a la propera trucada li he dit que sóc a la Patagònia, com a mínim!!!!

Va d'impostos....

Situació 1. Real.
Tarda de solet. Decideixo anar a la platja, sola, acompanyada d'un llibre i dels meus pensaments. Al principi tot va bé. Fa una mica de núvol, suposo que per això no hi ha l'aglomeració dels altres dies, però el sol pica d'allò més. Decideixo posar-me a prop de les roques, de fet com sempre, no tinc ningú al costat i hi ha força (de fet més que força) distància amb la resta de gent que hi ha per allí. Passa l'estona, llegeixo, em tombo a la tovallola, torno a llegir, una altra volta, deixo anar els meus pensaments i la meva imaginació, una altra estona panxa amunt i quan ja no puc més decideixo anar a nedar una mica.
Després de la remullada, torno a la tovallola disposada a seguir una estona més. Sorpresa!!!! Algú ha clavat el parasol just a tocar de la meva tovallola, què dic a tocar, si m'estiro quedo completament a l'ombra!!!! i al bell mig d'una familia de desconeguts, que a sobre han tingut la barra d'agafar les meves sandàlies i la meva bossa i llençar-la uns metres enllà...
Miro al meu voltant, mirant si per alguna cosa, la platja, i en concret aquella zona s'ha omplert d'allò més, però no, no estic veient visions, hi ha lloc suficient per muntar-hi un torneig de futbol si fes falta.
Afafo les meves coses, i em dirigeixo a la tovallola.
-Perdoni, però es que estava jo aquí. Es pot enretirar una mica, si us plau.
-A ver niña, yo pago mis impuestos y puedo ponerme donde me de la gana.
-Em sembla molt bé, però això no li dóna dret a tocar les coses dels altres.
-Me molestaban para poner la sombrilla.
-Però calia posar-la justament a sobre de la meva tovallola?
Llavors veig que es va encenent i salta.
-Estos catalanes de mierda, que se piensan que la playa és suya, y yo aquí pago mis impuestos y puedo ponerme donde me de la gana. (Vaja que no tenia més arguments...)
-Jo també pago els meus impostos i no per això vaig molestant al personal.
-Encima se me pone a hablar en catalán, sera maleducada la niñata, a ver si aprende que estamos en España, y que Cambrils lo hemos hecho grande los españoles y no los ratas de los catalanes.
No em volia posar al seu nivell d'insults i poca pena, tot i que per dins estava que bullia de ràbia...
-Aquí l'únic que és un maleducat i que ha faltat el respecte és vostè, i gràcies als rates dels catalans teniu autopistes gratuites per poder venir aquí a fardar. Però venir aquí, no és sinònim de trepitjar a la resta. Au, bon vent!!!
Es va quedar sense dir res i amb la boca oberta, i estic plenament convençuda que em va entendre. Vaig agafar les coses i em vaig allunyar d'allí. Vaig continuar la meva tarda de platja, lluny d'allí, no fos cas que la bilis que desprenia aquell home s'encomanés.

Situació 2. Real.
El meu carrer, i els de la vora son zona blava, però els habitants de Cambrils, tenen un descompte per a aquestes zones, irrissori, però descompte al cap i a la fí.
Amb uns amics, després de passar-nos bona part de la tarda carregant i descarregant material, decidim anar a prendre quelcom fresquet. Donem varies voltes amb el cotxe, no hi ha sort, així que ens en anem a la zona blava, cap de nosaltres porta monedes petites, així que poso a la màquina una moneda de dos euros, i selecciono l'opció de resident pel cotxe del meu amic, que llueix l'etiqueta corresponent al seu cotxe. Aquesta moneda li dóna per una pila d'hores, més que suficients per un cafè amb gel, vaja que fins a l'endemà a mig matí no ha de treure el cotxe.
Darrere nostre una parella ja grandeta ha seguit tots els nostres moviments, però pel que sembla ells de residents poca cosa, i els sentim renegar: pagamos nuestros impuestos, para qué???

M'encanta, i molt, Cambrils. Però la veritat em sobren aquests aires dels que venen aquí durant uns dies a l'agost, es pensen que el poble és seu...
Si torno a sentir la refotuda frase: "yo pago mis impuestos", em carregaré a algú...

Les dues muntanyes...

Tenia ganes de contes avui.

En una terra deshabitada hi havia dues muntanyes que s'alçaven al bell mig d'una gran plana.

Una, era molt alta. Estava formada per unes roques grises, quasi blanques, que brillaven des que sortia el sol fins que s'amagava. Des del cim d'aquesta muntanya hom podia contemplar per tots costats una gran extensió de terra.

L'altra era més petitona. No tenia roques que brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L'única cosa que ens podia oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes salvatges.

Un dia, la muntanya gran pensava: "Jo sí que en sóc, de bonica! En canvi aquesta muntanya veïna, tan baixa i tan lletja. No m'agradaria gens ésser com ella...”

La petita també feia els seus pensaments, i deia: "Per què dec servir jo? Sóc baixa, trist..., no tinc ni un punt que brilli..., només quatre herbots que prou reina tenen per a créixer.”

Ah! però..., sabeu que va passar? Doncs, que un dia varen arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar.

En veure aquelles muntanyes, van pujar primer a la més alta. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu cim. Ah renoi! S'adonaren de sobte, que tot era pedra i no hi havia ni un sol lloc per a poder clavar la tenda...

Ben desenganyats van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant.

No sabeu pas l'alegria que van tenir quan van veure que allà sí que la tenda es clavava fàcilment.

Van passar uns dies, i com que hi estaven tan bé, decidiren quedar-s'hi una bona temporada.

Llavors començaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una gran figuera.

Aquella muntanya que pensava que no servia per a res, va convertir-se en un lloc meravellós, on la vida era agradable i acollidora. Mentre que la muntanya gran es va haver de quedar tota la vida igual, com al principi.

Desitjo:

Desitjo...
... aquell moment de silenci plegats.
... aquella cançó compartida.
... aquell passeig a les fosques.
... aquella caminada matinera.
... aquella màgia que té la lluna.
... aquell sol torrant-nos la pell.
... aquells esquitxos a la vora de la mar.
... aquella trucada inesperada.
... aquell cafè que dura hores i hores.
... aquella sessió de cinema equivocant-nos de pel·licula.
... aquella emoció d'aquella pel·licula al teu costat.
... aquelles rialles franques.
... aquells jocs a la plaça amb els meus nens!!!!
... aquelles xerrades amb les nenis grans.
... aquelles mirades trapelles dels més petits.
... aquell missatge de bon matí.
... aquella mirada que parla sense paraules.
... aquelles paraules a cau d'orella.
... aquell primer petó.
... aquella carícia que fa estremir-me.
... aquella forta abraçada.
... aquells cossos junts.
... aquella amistat retrobada.
... aquella amistat forjada per primer cop.
... aquell somriure que tant m'agrada.
... moltes coses!!!!

Avui m'ha donat per aquí... per escriure sobre els desitjos... i els vostres????

Aventures amb la meva bossa...

Fa una estona, quan estava entrant per la porta de la feina, he notat que la meva bossa estava més baixa del normal, no hi he estat a temps que ja se m'havia deslligat les cintes que la subjecten i ha anat de ben poc que no s'escampa tot el contingut, que ben mirat avui no era precisament poc...
-Un llibre de la Isabel Allende que havia de donar a la meva companya de feina.
-L'agenda, rebotida a més no poder de papers i d'altres mandangues.
-L'estoig replet de bolis, llapissos...
-El mòbil.
-El carregador del mòbil.
-Les claus de casa.
-El moneder gran (gran, pocs diners a dins però...).
-El moneder petit, amb algunes monedes i la targeta del bus.
-Una llibreta petita.
-La càmera de fotos.
-Un parell de clips pel cabell, que penses xq els vols Andrea, si portes el cabell curt???!!!!
-Les ulleres de vista.
-La funda de les ulleres de sol.
-Les claus del cau.
-Un parell de paquets de xiclets.
-Crema de cacau pels llavis.
-Pintallavis i rimel. (que d'altra banda no faig servir quasi mai...)
-Una cremallera per una bossa que m'he d'arreglar.
-Cintes de colors per fer una pulsera a ma cosina.
-Els horaris dels trens.
-Un post-it amb un telèfon apuntat que no tinc ni idea de qui és.
-El reproductor mp3, que hauria de carregar la bateria d'una vegada.
-El llapis de memòria.
-La caixa metàli·lica amb les pastilles per l'al·lèrgia (que he de portar sempre al damunt i en tinc a tot arreu...)
-3 clips!!!! (aquests per paper...)
-Un desodorant petit.
-Un joc de cordes noves per la guitarra.
-El calendari d'exàmens de setembre imprès.
-Una llista de la compra dels passats campaments!!!!!
-Un bolígraf que no escriu.
-Un moneder de roba que conté un parell de tampons, tovalloletes i dos preservatius (mai se sap XDDD)
-Un parell de caramels de propaganda de l'OAC de Cambrils.

Ara entenc a ma mare, quan em diu que sembla que hi porti un totxo dins!!!!
No m'estranya que m'hagi costat trobat tant el mòbil, quan m'han trucat per dir-me que demà teniem reunió amb el quefe... aixxxxx.........
I no no és la de la foto, tot i que m'agrada, llàstima del color rosa.
UFFFFF.....

Senzillament... penso...

Coi de mòbils!!!!

N'estic fins al capdamunt i més enllà del meu mòbil...

L'aventura ja va començar fa mesos, quan el meu "antic" mòbil va descobrir que no sabia nedar, fins aquí d'acord.
Després va començar el periple d'intentar canviar-me de terminal, i que encara dura, amb punts suficients no per un mòbil sino per un parell i tot, amb totes les factures en regla, amb antiguitat per parar un tren i no sé que més, doncs resulta que per un problema informàtic "d'ells", doncs no podia canviar-me el terminal.
De barallar-me amb no sé quantes mil locucions (odio quan m'he surt una veueta dient-me que m'esperi...), visites a la botiga, consultes per correu electrònic, vàries amenaces de canviar-me de companyia, (tot i que tinc el tema de la permanència pel tema d'internet), estava disposada a fer el canvi... i no hi ha manera...
Tant díficil és aconseguir un mòbil decent en aquest país????

Fa unes setmanes que vaig amb els mòbils vells que rondaven per casa, un la bateria no dura gaire més que un parell d'hores, i l'altre que fins ara encara anava prou bé, quan no es penjava, ara resulta que no se sent res de res durant les trucades, això sí veus el temporitzador que va corrent!!!!

Jo no vull un mòbil que faci mil i una virgueries (tot i que reconec que m'agraden, i molt...), vull un mòbil que funcioni, i que no acabi amb una luxació del coll portant un trasto del segle passat jejeje...

Potser acabaré abans tota aquesta aventura, si aconsegueixo un telèfon com el de la foto... què en penseu???

Llàstima que pel llançaments de mòbils que fan a Tarragona encara falta... (encara recuperaria els moviments de quan feia atletisme i em dedicava al llançament...)
Algú m'explica com ens ho feiem, no fa tants anys, sense aquests maleits trastos....

Vacances????!!!!!!!

L'altre vespre al bell mig d'un sopar amb gent amb la que comparteixo idees, i en molts casos, una ferma amistat, va sortir la pregunta del milió.
-Andrea, què fas al final aquest estiu?
-Acabo aquesta setmana del centre, però a l'agost vacances.
Va ser dir aquesta paraula, i al meu voltant es van formar cares d'incredulitat.
-M'estàs dient que faràs vacances de les trenta mil coses que fas?
-No em queda altra. (refotuda crisi, que redueix plantilles a l'estiu...)
-Francament no m'ho crec. Segur que t'acabes buscant alguna cosa per no parar quieta.

Doncs voleu que us digui una cosa, tenia raó!!!

Passar una estona a la platja està molt bé, (tot i que no suporto estar-me allí en pla llangardaix...), anar amb un llibre a la mà sempre (i sentir per darrere a ma mare, que ja no sap on posaré encara més llibres...)també, fer un sopar o un cafè a mitja tarda amb els amics encara millor, una sessió de cinema, força bé, començar a estudiar i enllestir els treballs pel setembre, va bé per avançar feina però no omple totes les hores, escoltar música o escriure, prou bé, fer algun repàs als més petits, va molt bé, sobretot a nivell econòmic.

Però m'avorreixo!!!!!!! I molt!!!!!
Masses hores per pensar....
Necessito trobar alguna cosa que m'ompli, sino aques mes se'm farà etern, i encara hauré de demanar plaça a algun psiquiàtric, no sé estar-me tantes hores sense res a fer...
Sé que a l'agost aniré a veure els meus Gripaus, que ja els trobo a faltar. Però que se suposa que faig a les tardes i els caps de setmana....????????????
Sí ja ho sé, sembla que tingui una xinxeta al cul, però que voleu, no sé estar-me sense fer res...
AGGGGGHHHHHHHHHHHHHHH

Summercat...

Sí, ja sé que és la cançó de l'estiu, que l'anunci és una passada, o com a mínim a mi m'agrada, que l'heu sentit i sentireu desenes de vegades... però a mi em fa sentir bé, tot i que la lletra és un pel trista, un amor d'estiu que s'acaba... com tantes i tantes històries...
Em venen ganes de perdre'm per l'illa de Formentera, ja sé que aquest any estarà d'allò més plena gràcies a l'anunci, però continuarà a la meva llista de pendents.
Ara mateix tinc molt clar a qui li diria:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said ’So here we are now and I can’t stop from crying Lilly’.
And you said ’Hey hey hoo, you know this is the way to go.
You will forget about me when I’m on that plane.
Forget about me when I’m on that plane.’
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said ’Everything is gonna be alright’.
I said ’Nothing is gonna be alright, but thank you anyway’.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonighttonight tonight
I wanna be with you tonight
I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can’t you leave me tomorrow instead?
And above the clouds she said to her self
I can’t believe how naive a man can be.
That’s why I love you so and that’s why I can’t be with you…’
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

Avui un classic per mi...

Em mira. Tremolo.
La cara em bull plena de foc.
L'estimo. Ho sento.
No mano jo dins el meu cor.
Si pogués perdre el seny fredament...

Es moren els dies
i amb ells em moro també jo.
Les hores s'empassen
hores d'amor que no tindré.
Si pogués guanyar al temps fredament...

Somnio manyagues
que amb els meus dits jo no em sé fer,
paraules callades que amb els meus llavis mai diré.
Si pogués besar el vent fredament...

La nit amaga els somnis que jo sé.
Quan penso no, sempre és que sí.
El seu somriure dorm sovint amb mi.
La seva veu em fa sentir
com si jo fos el seu amor.
Sols dins el llit...

Per art de màgia es converteix
en "algo" bo que guardo dins.
Ballem plegats sobre d'un mar immens,
fet de dolor, fet de verí.
Com si no fos el meu amor
s'en va de mi quan surt el sol.

La nit amaga els somnis que jo sé,
la llum del dia els fa morir.
Secrets d'amor guardats dintre del meu pit,
ple de dolor, ple de verí...
com si no fos el meu amor.
(Mar de Verí, Sangtrait)

Un ensurt...

Matí de bojos, de metges per mon pare i ma germana!!!! Tot en ordre, un per una contractura al braç, que li baixava cap a l'esquena i li feia veure les estrelles, i l'altra per un pinçament a l'esquena!!!! Buff.... menys mal, ara l'ensurt que ens ha donat mon pare a ma mare i a mi no ens el treuran...
A veure si ara, per fi, es comencen a respirar aires de tranquilitat... i ens oblidem d'hospitals i CAPS, per una bona temporada que ja hem omplert el cupó per molt molt de temps...

Ara és quan em permeto relaxar-me... avui sóc jo la que vull un massatge per relaxar-me!!!! I la setmana vinent a aprofitar el regal que ens van fer els pares dels nens, una sessió en un spa... em sembla que m'hauran de treure d'allí a la força jejejeje...

Em quedo amb la part bona de les vacances, de moment.

Sentiments contradictoris...

Quina forma de començar les "vacances"!!!!
Arribo a casa contenta i d'allò més relaxada, va molt bé això de deixar-se anar, eh?, un pèl cansada (em sobren les 6 hores de tren!!!!), però amb un somriure, i el pensament que fa males passades i recorda tot el que has fet durant el dia i escoltes una veueta interior que et diu que vol repetir, però totes aquestes sensacions s'escolen com si fos sorra fina entre les mans, només entrar per la porta quan veus les llàgrimes d'una, i escoltes els gemecs de dolor de l'altre, d'aquestes dues persones que tant t'estimes... i jo sento com si em caigués una enorme llosa a sobre.
I només sents: Per què jo? Fins quan? Un altre cop?
No, el dia no ha acabat bé.

Jordina!!!!

Ei que avui la patufa de casa, fa un anyet!!!!
Ara, amb el seu ditet va senyalant tot allò que veu, i ha après a fer "morros", ai Jordi!!!!! Però està guapissima!!! Felicitats cosineta...

Dies d'estiu...

Ai aquesta Mafalda, genial com sempre.
Son dies d'estiu, de platgeta, de somriures i de rècords, d'acabar les hores al centre i donar pas a les vacances, si ja sé perfectament, que no sé què vol dir aquesta paraula, i que els primers dies molt bé, però que després em buscaré quelcom per omplir les hores, això ja ho sé..., què voleu? Sóc així d'inquieta. Però també tinc ganes de viure aventures, d'alliberar-me i deixar-me anar... ja tindré temps per pensar despres.

La cançó d'avui, diumenge...

Posen preu a tot
diuen que el dia és aprop
el dia en que podràs comprar l'amor
a preu de pomes i de flors.

Mentrestant esperant, l'inevitable final
viure en bombolles de cristall
ningú s'atrevirà a trencar.

Si això ho vols canviar
punys de mans faràs
podràs atravessar
fronteres i fangs
i si busques dins teu
no t'aturaran...

Potser estàs d'acord
amb el que veus i el que no,
però si vols inventar colors
tu i jo podem pintar-ho tot.

Si el que vols és pintar
girat cap per avall
fes servir els teus cabells
com un nou pinzell,
pinta un somriure al Sol
que ho vegi tothom.

Si vols canviar el guió
suca la ploma tu mateix
escriu el que volies que passés
i llença-ho a la bústia del present.

Si tot ho vols canviar,
punys de mans faràs,
podràs atravessar
fronteres i fang.
Pinta un somriure al Sol,
que ho vegi tothom.

Tanco els ulls i veig la llum del Sol
no tinc temps de despedir-me de tu.
Obro els ulls i sé que estàs somiant
i sé que el somni també pot ser veritat.

(Gossos), cada vegada m'agraden més aquests manresans....

Va de preguntes...

Fa una estona una de les nenes grans, m'ha enviat aquesta cadena, normalment en fujo, però mira avui, m'ha donat per aquí, però molt em temo que ja la vaig fer fa mesos, això sí, actualitzarem les respostes...

Jo tinc: ara mateix el cap com un timbal
Jo desitjo: ara? buf... per on començo...?
Jo escolto: en Dani Flaco
Jo li tinc por: al fracàs i a perdre aquells que estimo
Jo perdo: procuro no perdre.
Jo em barallo: amb els ordinadors quan decideixen tenir vida pròpia.
Jo necessito: no sentir-me sola.
Jo li dec: diners al banc com tothom
Em fa mal: quan m'ignoren.
Tens un diari? ara ja no.
T’agrada cuinar? si, em relaxa.
Tens un secret que no hagis explicat a ningú? Sí, això són els secrets.
Creus en l’amor? Sí
Et vols casar? no pas
T’agraden les tormentes? Sí
La persona més rara? Uff, per qui començo? Tots tenim les nostres rareses.
La persona qui millor et coneix? Tinc els meus dubtes.
El professor més avorrit? És díficil triar-ne només un.
La persona que és la teva ànima bessona? Encara no l’he trobat.
La persona que més et va ensenyar? Depen del moment.
La persona que més enyores? La Laia, el David i el Marc entre d'altres.
La frase que més fas servir al msn?...
El grup que més t’agrada? Des de sempre Sangtrait, ara molts..
El teu desig més gran? Aconseguir tot allò que em proposi.
Aniversari: 28 de Gener
Signe: Aquari
Color de cabell: castany, i ara ben curtet, jo vull els meus rinxols... snif snif...
Color d’ull: Marrons, i ara porto les ulleres vermelles.
Número: 7, 13...
Mes: qualsevol
Estació de l’any: Estiu.
Esport: Atletisme per practicar, futbol per veure.
Muntanya o platja: Platja, però no li faig cap lleig a la muntanya quan vull desconnectar.
Barça o Madrid: Barça!!!
Sol o neu? Sol solet.
Cotxe preferit: Qualsevol que em porti als llocs, i continua sent una utopia, està clar que no tindré mai cotxe jo!!!!!
Durant les últimes 24 h, has ... :
Plorat? No
Ajudat a algú? No ho sé.
Comprat alguna cosa? Sí, varies coses al super.
Estat malalt? Nooo (i que duri)
Anat al cinema: sí
Sortit a sopar: no.
Dit “t’estimo”? Sí, però mentalment.
Perdut algú important? Espero que no.
Abraçat a algú? Sí, a la meva iaia. Però continuo volent les meves abraçades.
Discutit amb algú? No, amb mi mateixa compta?
Somiat desperta: Això sempre!!!!
Alguna vegada podríes...:
Menjar-te un cuc? I jo que sé.....
Matar a algú? No
Tenir sexe amb algú del mateix sexe? No es pot tancar cap porta.
Cantar en un karaoke? El sing star serveix? (i enyoro anar a fer una partida a cal David)
Ser vegetarià? Si puc menjar peix sí.
Anar begut? Quin sentit té?

Passa sa gent...

Passa sa gent
Sembla que no els hi queda temps
Passa sa vida
Camí a l'infinit.
Vaig amb sa gent,
Seguim es mateix moviment,
Corre sa vida
Anant a l'infinit.
Es carrers estan que vessen,
S'esborra sa claror,
S'estiu encara cueja,
Ja arriba sa tardor...
Mos hem mirat tots dos, quina trobada!
He vist desig de matinada.
Passa sa gent
Sembla que no els hi queda temps
Passa sa vida
Camí a l'infinit.
Menorca torna tranquil·la
A ser com era abans de Sant Joan:
Manco gent, manco mentides,
Ara hi podrem estar.
Mos hem mirat tots dos, quina trobada!
He vist desig de matinada.
Un cos a cos sense barreres,
Crits aparents, llàgrimes tendres.
Vaig amb sa gent,
Seguim es mateix moviment,
Corre sa vida
Camí a l'infinit.
Passa sa gent...
Vaig amb sa gent...
(Cris Juanico)

Avui per la Xènia!!!!

Avui la menuda fa 2 anyets!!!!
Moltes felicitats guapa, ara cal que segueixis omplint de somriures els que t'envolten.
De la "tieta" que té moltes ganes de jugar amb tu.

Mira'm....

Avui per aquelles mirades, que ho diuen tot sense necessitat de cap mot pel mig.
“Qui no entén una mirada, no entén una llarga explicació”. (Proverbi àrab)

qui m'entengui, que em compri...

Això no hi ha qui ho entengui.
Acostumada a anar-me'n a dormir a les tantes sense problemes, a quedar-me llegint hores i hores, sempre he sigut més d'anar-me'n a dormir tard que no pas de matinar, però tot i així m'aixecava, una bona dutxa per desvetllar-me i a començar el dia a dia amb un somriure, o com a mínim ho intentava.
Es pot saber que passa ultimament??? Quin deu trapella ha trastocat les meves nits i de retruc els meus dies?
M'agafa la son pels volts de la mitjanit, quan això normalment per mi era d'hora, és estirar-me al llit i quedar-me literalment fregida, cosa que abans no passava ni per casualitat, i al matí es pitjor, m'aixeco baldada, pitjor que quan feia atletisme i acabava amb agulletes, miro els llençols i sembla que algú s'hi hagi estat barallant, i jo m'aixeco en les postures més rares i insòlites, a aquest pas acabaré posant el cap on van els peus, teòricament he dormit més que altres vegades i en canvi arrossego la son tot el dia... i a part no recordo res de res del que se suposa que he somiat, quan sempre ho he fet...
I no iaia, no crec que sigui cosa dels pijames!!!!!
TINC SON!!!!!

Per tossuda, jo!!!

Res, que no hi ha manera!!! Ja puc ser més tossuda que una mula, que es veu que el missatge no arriba a determinades persones.
Encara espero més senyals de que tot ha canviat?

vull gaudir....

"De fustes de records, construeixo esperances i és que dels meus dolors després en faig lloances. De les pors n'he fet miques, que he enterrat pel jardí, dels dubtes faig engrunes que escampo mar endins.
L'alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa. El que no em mata em fa més fort, res no m'atura res no em fa caure. Res no m'enfonsa res no em fa caure.
M'he begut les ampolles que he trobat pel camí, en les nits de tempesta, m'he perdut en l'oblit. Jo no busco riqueses, el que vull és fluir, i ser lleuger com l'aire, cavaller del destí.
Vaig perdre't com les ombres es perden dins la nit. Desde que em vas deixar, per mi no has existit. No demano promeses, el que vull és gaudir."
(Rauxa)

Sopar fi de curs...

Una bruixa que fa premonicions rares, donar més voltes que una baldufa d'una plaça a l'altra buscant la pista per obrir la porta, tots morenets i vestits completament de blanc i anar fent xou pel carrer (si es que ens oblidem el sentit del ridicul a casa... no tenim remei...), buscar entre la gentada que omplia la façana marítima de Cambrils a aquelles hores, algú que gastés un 35 de peu, algú altre que portés ulleres vermelles, un amb jersei vermell, i algú de Saragossa, i algú més del País Basc, el més dificil... trobar algun aragonès, i mira que Cambrils està plagat!!! suposo que s'espantaven en veure'ns.... Intentar aconseguir 50 cèntims amb monedes d'1 cèntim, qui va fer la gimcama es va quedar descansat, eh????
Arribar al local i veure'l tot decorat la mar de maco, sopar plegats, somriures, emocionar-nos amb el video (com a mínim jo sí...), fotos, ballarugues, purlacions, somiar desperts, valoracions del curs que s'acaba i propostes pel nou, jugar al joc per equips que ens tenien preparat, i que hi va haver de tot, oblidar-nos de la poca vergonya que ens quedava, no en va estem embolcallats de confiança entre naltros...
banyar-nos a la platja a les tantes de la matinada... senzillament genial...
posar-te al llit, i esperar que et vingui la son, exacte m'havia desvetllat el bany nocturn...
carregar-me les piles...
Un petonàs a tots....

Sí, estic nostàlgica...

Diumenge a la tarda
tot sembla igual que sempre.
Ja torno a estar sol de nou
després d´una nit de festa.

M´aixeco del llit,
encara amb el vent
que oneja la teva imatge...
i amb la memòria borrosa,
pensaments que es desfan
i el teu somriure
que em vé a buscar...

Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...

I el fum d´aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...

Torna la nostàlgia,
dels teus cabells a la meva cara,
d´aquelles mans que es volien tocar,
sentir-te tan aprop i no poder-te abraçar...

Surto del bar,
amb les mans a la cara
intentant recordar la nit...
A quin castell em vas portar?
Què és el que em vas explicar?
Maleeixo no haver-te besat...

Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...

I el fum d´aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...
(Cesk Freixas)

Temps...

... per perdre.
... per somiar.
... per parlar.
... per callar.
... per saltar.
... per cridar.
... per entendre.
... per comprendre.
... per llegir.
... per banyar-se a la mar.
... per veure sortir el sol.
... per veure pondre's el sol.
... per passejar per la platja.
... per riure amb els amics.
... per imaginar.
... per contemplar la lluna i les estrelles.
... per estimar.
... per tu.
... per mi.
... per naltros.

En necessito una...

Vull que algú m'estrenyi fort entre els seus braços, en una abraçada d'aquelles llargues.
Existeixen voluntaris...?

Una lletra, pot dir moltes coses...

La teva mirada,
cotó fluix que sura en l´aire,
com la màgia d´una fada...

i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada
en els nostres cossos...

nuus en l´aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest...

qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l´alba...

i caminant per les teulades,
m´he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure...

a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos, dues imatges...

a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, els batecs del teu cor
amb els del meu...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, i puc volar quan no
hi ha aire...

(Nuus, Cesk Freixas)

Avui va de somnis...

De somnis diàris, com és el fet d'anar-se superant cada vegada una mica més, de somnis d'acabar fent allò pel que t'has preparat, de somiar en el dia a dia, de somiar en el que vindrà dema, de veure els somnis i il·lusions reflexats en la cara del mes menuts, de que arribin les vacances i deixar-se emportar per aquells petits somnis...

De somnis nocturns, de posar-se a dormir i a l'endemà no recordar si has somiat alguna cosa o no, o pel contrari de recordar-ho tot, fins a l'últim detall, amb tanta precisió que sembla que l'hagis viscut realment, del somni dolç dels infants, del somni inquiet que fa que et despertis desenes de vegades durant la nit, de somnis que et deixen amb una capa de glaç, i d'altres que et fan pujar la temperatura i de quina mànera, de somnis que es transformen en malson, i de somnis que et deleixes per tornar a repetir, de somnis que fan que comencis el dia amb un somriure, ultimament els meus son d'aquests darrers...

Els somnis no tenen més importància que la que un li dóna, avui senzillament m'ha vingut de gust parlar d'això...
... senzillament sé quins somnis vull perseguir durant el dia i quins somnis vull tenir durant la nit...

Somnis d'una nit d'estiu

He somniat que un matí tots ens alçaríem amb moltes ganes d’ajudar-nos, de treballar junts... d’estimar-nos.
He somniat que tindria cada dia més amics, que faria les coses més ben fetes i que també estimaria altra gent.
He somniat que un dia colliria moltes flors i les plantaria a casa meva.
He somniat que creix una nova generació amb més pau.
He somniat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor.
He somniat que un dia d’un cel molt blau, el sol lluirà per a tots els nens i nenes que volen jugar, i en arribar la nit, plens de llum i joia per les estrelles del cel, ens reunirem petits i grans al voltant de la mateixa taula.
He somniat que un dia arreu els jocs i les rialles dels infants es fondran amb el treball i els neguits dels grans.
He somniat que tots els homes tenien les mateixes possibili­tats i a ningú no li faltava treball.
He somniat que tots érem feliços i ningú no era pobre, perquè tots ens estimàvem i ajudàvem.
He somniat que ningú volia ser ric, perquè qui té de tot no se sent feliç, qui ho sap tot no pot aprendre res més en tota la seva vida.
He somniat que tot el món s’estimava i ningú no s’odiava.
He somniat que els homes cada dia s’entenien una mica més; i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa.
He somniat que ja no es contaminaven els pobles, les ciu­tats i els rius.
He somniat que arribava a casa i els meus pares em rebien amb abraçades i petons i que tots els nens tenien uns pares com els meus i que en cap lloc del món hi havien nens tristos.
Inspirat en el text de Martin Luther King

PD: He tingut somnis, on tu i jo erem els protagonistes. Luthien.

Dies i nits de guerra i amor.

Veuré com entres a la sala, m’aixecaré i m’abraçaràs,
caurem rient, sense parlar-nos, al millor lloc d’aquell sofà.
A fora, la fosca ens banyarà i alguna espurna de la pluja
esquitxarà tots aquells vidres que més tard s’entelaran.
Mullarem de negre els gots i beurem buscant el delit,
més en els nostres cossos, que en els glops distants de vi.
- Què hi ha, com ha anat el dia?
- Tenia ganes de plegar.
- Et regalo el sol, per tu, bonica.
I l’abraçada em sorprendrà.
- M’has trucat... ha passat res?
- Només volia dir-te “nosaltres”.
- Ja t’ho vaig dir: no passaran!
I em semblaràs més tendra que abans.

Vessarà de ple el nostre món i et pintaré amb aquests dits
els llavis que en el dibuix no tens per cuidar les nostres nits.

Just abans d’agafar el son amagaré sota el coixí
alguna rosa groga que ens salvi el tu i el mi.

M’estrenyeràs el nom amb força.
- Vull que sempre sigui així…
S’escaparà alguna promesa:
- A mi més, ho sento aquí…

- Ets tu! Sempre ho he vist tant clar!
Les gotes ja hauran parat.
- Ja t’ho vaig dir: no passaran!
I et fiaré el cel, la lluna i la mà.

Repicaran martells a l’obra i xisclarà el despertador,
alguna cosa t’il•luminarà, serà el sol o la tardor.

Quedarà encara algun tirà que vencerem amb la unitat,
i armarem aquesta revolució; dies i nits de guerra i amor.

(Cesk Freixas)

Un dia els infants preguntaran

Avui toca un conte...

Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.
Els infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol dir fam?"
Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació racial?"
Els infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"
Els infants del meu poble demanaran:
“Què vol dir dictadura?"
I els nens a totes les escoles diran:
“Què és una guerra?"
Tu els donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."
Jean Debruynne

Rialles

Si penso en una paraula per definir tots aquests dies, em quedaria amb aquesta: RIALLES!!!!
Rialles al despertar-se, durant els jocs o els tallers, les pallassades de més d'un, no en va el nostre eix d'animació era el circ, els globus d'aigua i els moments de reflexió, les mil i una tonteries, jugar tots junts a la piscina, mira que vam arribar cansats aquell dia, les excursions i les nostres cançons, de banyar-se al riu, de perseguir una pilota més gran que ells, de gronxar-se fins a acabar esgotats, de barallar-se al cap i a la fí no deixen de ser nens, veure com s'organitzaven per jugar plegats, com compartien les coses (a vegades se'ls oblidava...).
Dies de rialles, de jocs, de farina i xocolata, oi Gus...?,de pintura de roba que acaba tacant tot el cos, de dutxes fredíssimes, de fer mil i una activitats i faltar temps per fer-ne mil i una més, de córrer darrere els nens, de perdre la veu pel camí, de tenir el cos morenet però amb tota la gama de tons des del més blanc al torradet, vermell inclòs, d'anar tot el dia amb xancles o descalços, d'apats interminables, de calor intensa, d'intendents als quals se'ls en va la pinça, de veure com se'ls acaben les piles a la nit i s'adormien amb un somriure als llavis, però sentir-los de ben matí, i tu desitjant tornar a tancar els ulls i dormir una mica més!!!!, de consells interminables, de certs mals rotllos que es van solucionar a temps, de consultori sentimental..., de falcar les tendes, de subastar roba i coberts, de tovalloles i banyadors al sol, de remullades més no en vulguis per culpa de la xafogor, de promeses, espelmes, foulards, llagrimes de cansament, dies de castors i llúdrigues.
Dies per retrobar aquell somriure que tant m'agrada, dies per desconnectar de tot, però també per trobar-te a faltar, ni que sigui una mica.

23-6-09

Avui és la nit més màgica, la més curta, i cal celebrar-la!!!!
A tots aquells que celebreu la revetlla, només espero que us vagi la mar de bé!!!!
Gaudi-ne molt d'aquest principi d'estiu, no estaré a la vora del foc, ni em banyaré de nit a la platja, però si que formularé els meus desitjos.

Un petonàs ben fort a tots els Joans, Joanets, Janes....

No hi ha manera...

Estava la mar de contenta, il·lusionada i amb ganes de fer mil i una coses, de ballar, de riure, de cridar, d'enviar i rebre certs missatges, de parlar pels descosits, de torrar-me pel sol, de no tenir que estar pendent del rellotge, de somiar...
però en qüestió de pocs moments tot això se'n va en orris, i és converteix en un grapat de cendres i de pols, sorgeixen de nou prioritats, nervis, preocupació, dolor, angoixa... tornen les visites a l'hospital, amb un elevat grau de malestar, esperant que s'acabin aviat i que aquesta vegada sigui la definitiva.
Senzillament amb els ànims per terra, no és un bon dia.

Arriba l'estiu....

Tot i que oficialment encara falten unes hores perque l'estiu ja estigui entre naltros, aquí baix ja fa dies que la temperatura està d'allò més alta i es respira un altre ambient.

Tot i haver nascut al bell mig de l'hivern, i en dijous (no diuen que sempre estic al mig...), des de sempre que m'agrada l'estiu, em revitalitza, em carrega d'energia positiva durant una bona temporada.

És temps de deixar aparcats els abrics i jerseis, d'obrir l'armari i veure'l carregat de colors, de veure com els pantalons o les faldilles s'escurcen, de que poc a poc vas ensenyant una mica més d'aquesta pell que es va torrant pel solet, si ja sé, que no tinc el millor cos del món ni molt menys, però ha arribat un punt, que dius al qui no li agradi que no miri, no? a pesar de que pensar això em costarà alguna que altra bronca, de tornar a lluir sandalies, i perque no puc anar descalça, que si no...., de les "odioses" marques del biquini...

De dormir amb la finestra oberta, d'aixecar-se aviat i veure que ja fa hores que s'ha fet de dia, però encara conserva aquella llum màgica de primera hora, de saber que tens per endavant una pila llarguissíma d'hores de solet i bon temps, de recuperar els llibres que tens abandonats i que llegiràs mentre prens el sòl o bé al terrat o bé a la platgeta (aquest any sí!!!!, que no pot ser que la tingui a 5 minuts i l'any passat ni tan sols la trepitgés, però les circumstàncies obligaven...), dels dinars a la platja evitant l'aglomeració de guiris, dels banys a la piscina, dels litres de cafè amb gel, de banyar-te o bé de nit o bé a primera hora del matí, quan la gernació de gent encara no ha arribat (o una que ja s'ho coneix i canvia de platja en busca d'aquell racó més tranquilet) d'anar a fer aquella cerveseta acompanyada d'una bona xerrera al cap vespre, veure com la llum poc a poc es va transformant, dels sopars a les terrasses, de sortir a ballar una estona i acabar veient el Sol!!!!, o de sentir aquell amic que toca la guitarra i les cançons que més t'agraden.

De sessions de cinema, però també de perdre's pels carrerons de la meva ciutat, o d'altres, digueu-me rara, però m'agrada el fet d'anar a donar un tomb tranquil·lament i veure aquella colla de petits detalls que durant la resta de l'any passen gairebé inadvertits, o sigui que no és estrany veure'm aquells dies, per Tarragona, Barcelona, Girona, per posar un exmple, o anar on senzillament em vingui de gust, aprofitant que aquestes ciutats com tantes d'altres es van buidant i la gent se'n va a la platja, doncs jo aquell dia al reves, si ja ho sabeu que m'agrada dur la contrària...

D'anar al far, o enfilar-se pels diferents espigons i fer mil i una fotografies, de les quals només n'aprofitaré una dotzena. De fer-ne mil més als amics (poques vegades surto jo a les fotos....)

D'anar a veure aquell amic, o de fer un tomb amb aquell amb el què vols compartir més coses...

De moment jo l'estiu el començo marxant de campaments amb els castors i les llúdrigues, una setmaneta aïllada de la realitat, on viure una pila d'aventures, i mirar de deixar aparcats els exàmens, treballs i d'altres coses, ja hi haurà setmanes per endavant per tornar-se a centrar... sé perfectament que enmig de les mil i una coses a l'estiu, buscaré aquelles hores per dedicar-me a la feina, esbojarrada sí, contenta també, però també tinc aquella vena responsable que fa que no m'oblidi del que tinc pendent, no en va el calendari durant aquests dos mesos no s'atura...

Després a viure l'ESTIU!!!!!

Avui...

Mentre em barallava amb unes manualitats, hi ha dies que surten quasi sense pensar-ho, i d'altres que la cosa més senzilla es converteix en tot un estrall, i de fons uns vells cd's que vaig recuperar (ja m'agradaria saber on han estat tant de temps amagats...), avui tot i ser dissabte, no hi ha cau... i vulguis o no es fa estrany no estar envoltada dels meus menuts, com m'agradaria veure'ls per un forat a veure que estan fent, que és estrany treballar en silenci...
Els dies aquests que "teòricament" no he de fer res, son quelcom estrany, no van massa amb mi que diguem... masses hores per pensar, per recordar, per anhelar, per desitjar...
He intentat recuperar un vell relat que fa setmanes que tinc abandonat, però res, avui no estic inspirada, es veu que les muses estany lluny de mi...
Potser que vagi a recuperar la guitarra, i la desempolsi, a veure si els meus dits estan una mica més àgils damunt de les cordes, però molt em temo que no serà el cas...

PD: Del que si tinc ganes és de....

La cançó que escoltava fa una estona... (SAU)
Suposem per un moment, que no és molt suposar,
que les bones intencions són les armes del món,
que la Terra és un paradís,
que el temps no passa en va,
que la història és un error i hi ha de tot per tothom.
Que l´enveja és un mal menor i la sort és això,
una sort per tots, no una combinació. Suposem.
Suposem per un moment, que no és molt suposar,
que l´experiència no és un grau, sinó un sac foradat.

A vegades crec que és veritat, tan de bó fos real.
Maleït despertar que em torna a la realitat.
Però jo vull creure, jo vull confiar
que potser un dia serà veritat.
Però jo vull creure, jo vull confiar
que hi haurà un dia tal com l´he somniat.
Suposem per un moment que les guerres d´ahir
són només contes de por, per aprendre a llegir
que en els ulls de la humanitat ja no hi quep més dolor.
Que la innocència és general, que ningú és més fort.
A vegades crec que és veritat, tan de bó fos real.
Maleït despertar que em torna a la realitat.

Segueixo amb lletres que m'agraden...

Quan et canses de la vida, quan no sàpigues que fer, quan t’adones de la gran mentida que sempre ens han fet creure. Quan res ja no tinga sentit, quan no trobes cap raó per viure. Pensa en una posta de sol, pensa en eixa olor, pensa en arròs caldós, pensa en un petó.

Potser no es el que ens contaren, potser vivim en la foscor d’un mon ple d’hipocresia que no ens deixa vore. Intentarem canviar-ho amb un gran somriure.

Somriu quan et canses de la vida, somriu quan no sàpigues que fer, somriu quan no trobes cap raó per viure. Somriu quan t’adones de la gran mentida, somriu quan no trobes cap raó per viure, i això sempre has de fer!!

Somriu (Atzukak)

( i això si que ho tinc clar, avui, demà, passat demà i sempre tinc ganes de SOMRIURE!!!!!!)

Benvingut!!!!!

Després de dos mesos per l'hospital, tornes a estar a casa amb tots naltros.
Apa que t'ha faltat temps per trepitjar el teu estimat moll, eh?
Benvingut a casa, papa.

CALOR CALOR

(Tornada) x 5
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.

Alcohol que en baixar ja no em crema
que a l'entranya hi tinc una pedra
pedra de gel feta de pena
ja no li cau ni una llagrimeta
"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes
per veure els dies passar tan ràpid
Acaba el trago i aixeca la vista
i surt al carrer i busca qui t'estima.

Arriba un iaio ple de cabòries
menjant cigarros i, a la meva olla,
donant-me brasa sense profit
sempre m'explica ai! deu mil històries
I em dic, que jo puc, que no sóc poruc
però el fred de peus em fa sentir sirenes
cada sirena pel que he perdut
a tots els trens els queda l'esquena
Que no m'esglaio, ni em falten vides
el fred em pela i m'esqueixa a tires.

(Tornada) x 5

Però dins el gel el meu cor batega
bombeja sang a ritme de fera
i el fred de peus ara pica al terra
i el Canigó ara se m'ha tornat cascada
i canto blues amb llengua bastarda
perquè té mare però qui sap del pare
i donc gràcies perquè respiro
vull estimar tot allò que miro

(Tornada) x 5

Trobo el sereno al carrer mullat
és el tanguero de les altes hores
que canta sol amb l'oquestra mora
i dóna avís del que escolta i senya
i dóna senya al niu de la pena
que no hi ha roca que l'aigua no mogui
que la cançó és per qui la canti
i la guitarra per qui la toqui
Que no m'esglaio ni em falten vides
però no tinc fred ni mesqueixo a tires

Calor, calor, quina calor que fa
Que ens haurem de despullar

Plena de colors...

10 dies i marxem...

Comença el compte enrere... i és temps de pros i contres...
Els pros:
Les ganes que tenen els nens de que arribin aquests dies d'aventures, faran la motxilla carregats d'il·lusions, i això, la veritat s'encomana.
Que seran uns dies aillats de tot i de tots, tot i que estarem relativament a pocs quilòmetres de distància.
Que l'equip de caps ens avenim i segur que en sortirà una experiència d'allò més positiva.
Que ens hem currat l'eix d'animació i que esperem que engresqui als nens, i no tant nens...
Que tinc ganes d'embrutar-me de pintura, de banyar-me al riu, de fer el pallasso, d'explicar històries als meus castorets, de cansar-me a l'excursió, de maleir el despertador quan soni de bon matí, d'adonar-me de que els més menuts estan desperts quan tot just surti el sol, de donar un cop d'ull a la tenda a veure quina una n'estan maquinant, d'omplir-los de crema i repel·lent, de jugar amb ells, ganes de riure, de cantar, de saltar i ballar, ganes d'això i més.
Que tota la paperassa i tràmits estan enllestits, i que només falta els últims preparatius (que no son pocs: compra, enllestir les manualitats de mostra, prepara-ho tot en caixes...)
Qué es la millor forma de començar l'estiu, encara que a la tornada encara quedin alguns dies laborables...

Els contres:
Que el temps se'ns tira a sobre.
Que malgrat tots els esforços que hi estem deixant els caps, encara hi ha pares que sembla que no confiin en naltros, i certes actituds no ajuden, si no els expliquem les activitats, és per la senzilla raó de que volem que sigui una sorpresa pels petits, i no pas que no les tinguem preparades com insinuen...
Ai, que patirem amb el pressupost, més que ajustat dels campaments...
Gràcies als pares que avui heu vingut i col·laborant a l'extrajobs, però on eren la resta????!!!!
Un terreny ple de présseguers, i jo al bell mig...
Per una banda ja m'agrada això d'estar incomunicada de la "civilització", però trobaré a faltar alguns missatges...

Avui estic melancòlica....

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ....
Per saber que mort massa gent

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Marxem???

Deixem aparcada una estoneta la realitat, no?
Buscant quelcom per evadir-me.

Working on a dream.

Out here the nights are long, the days are lonely
I think of you and I'm working on a dream
I'm working on a dream

Now the cards I've drawn's a rough hand, darling
I straighten the back and I'm working on a dream
I'm working on a dream

Come on!

I'm working on a dream
Though sometimes it feels so far away
I'm working on a dream
And I know it will be mine someday

Rain pourin' down, I swing my hammer
My hands are rough from working on a dream
I'm working on a dream

Let's go!

I'm working on a dream
Though trouble can feel like it's here to stay
I'm working on a dream
Well our love will chase trouble away

Alright!

I'm working on a dream
Though it can feel so far away
I'm working on a dream
Our love will make it real someday

The sun rise up, I climb the ladder
The new day breaks and I'm working on a dream
I'm working on a dream
I'm working on a dream
I'm working on a dream

Hey!

I'm working on a dream
Though it can feel so far away
I'm working on a dream
Our love will make it real someday
I'm working on a dream
Though it can feel so far away
I'm working on a dream
And our love will make it real someday

(Ningú fa les lletres i les cançons com The BOSS!!!!) Algun dia aconseguiré veure'l en concert!!!!