Cada vegada estic més en contra del concepte del dia internacional... El veig com un dia per netejar consciències, per fer l'obra de l'any i oblidar-se'n fins a l'any vinent.
Què passa? Què la resta de l'any no existeixen aquestes malalties o problemàtiques?
Els altres 364 dies restants no hi ha persones amb la Sida? Persones amb discapacitats? Persones sense sostre o exclosos de la societat? No hi ha dones treballadores? I com aquests exemples, els nostres calendaris n'estan ben farcits.
El que realment vol col·laborar en aquestes o en d'altres causes, no s'espera a fer-ho un dia concret, només perque ho marca un calendari, i perque ens considerin el més solidari del veïnat, oh que bo que sóc, he donat uns cèntims d'euro, a canvi d'un llacet i ja estic tranquil, ja puc tornar a posar-me les ulleres fosques que em permetin obviar la realitat.
També és cert i ho admeto, que si no pressionem, ni que sigui un dia a aquesta societat, i els fem remoure quelcom a dins, aquesta societat que hem creat entre tots, farà veure que tot és idíl·lic i que els problemes brillen per la seva absència.