dimecres, 5 de desembre del 2007

Què en fem de l'educació?


Després de repassar l'informe PISA, i veure que l'Educació en aquest país sembla que vagi de capa caiguda, les ciències i les matemàtiques van malament és cert, però el que encara és més preocupant, és que nois de quinze anys, son incapaços d'entendre el que llegeixen, i això ho he pogut comprovar personalment.
Nois i noies de quinze anys que se suposa que al cap d'un any hauran de decidir si segueixen estudis no obligatoris (batxillerats, cicles formatius...) o si per contra els abandonen(d'aquest sector cada vegada més).
I ara les preguntes del milió?
-De qui és la culpa?
-De l'estudiant, que no troba res que el motivi?
-Dels pares, que desatenen l'educació dels seus fills? (No tots, però hi ha pares que ni tan sols coneixen el nom de la professora del seu fill????¿)
-Dels mestres, que no donen a l'abast?
-Dels governs, que no destinen prous partides per l'educació?
-D'un sistema escolar que fa aigües per tot arreu?
-De les ganes de voler emular altres països? (quina enveja, quan veus que surten més preparats i parlant com a mínim tres llengües estrangeres, aquí una estrangera obligatòria i encara gràcies!!!)

I per finalitzar, que faig amb una nena de 13 anys, que em diu literalment: "No me hables en catalán, que me da asco". (No sap amb qui s'ha trobat... ja veurem qui és més tossuda).

I la pregunta d'ahir a la tv, Si deixem una peça de marbre de 2 g, en un recipient amb vinagre durant 24 h, què passarà a l'endemà?

Val per un somriure...


Malgrat certs comentaris, estic amb tu. Un petonet.

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.

E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.