dimarts, 23 de juny del 2009

23-6-09


Avui és la nit més màgica, la més curta, i cal celebrar-la!!!!
A tots aquells que celebreu la revetlla, només espero que us vagi la mar de bé!!!!
Gaudi-ne molt d'aquest principi d'estiu, no estaré a la vora del foc, ni em banyaré de nit a la platja, però si que formularé els meus desitjos.

Un petonàs ben fort a tots els Joans, Joanets, Janes....

dilluns, 22 de juny del 2009

No hi ha manera...


Estava la mar de contenta, il·lusionada i amb ganes de fer mil i una coses, de ballar, de riure, de cridar, d'enviar i rebre certs missatges, de parlar pels descosits, de torrar-me pel sol, de no tenir que estar pendent del rellotge, de somiar...
però en qüestió de pocs moments tot això se'n va en orris, i és converteix en un grapat de cendres i de pols, sorgeixen de nou prioritats, nervis, preocupació, dolor, angoixa... tornen les visites a l'hospital, amb un elevat grau de malestar, esperant que s'acabin aviat i que aquesta vegada sigui la definitiva.
Senzillament amb els ànims per terra, no és un bon dia.

diumenge, 21 de juny del 2009

Arriba l'estiu....


Tot i que oficialment encara falten unes hores perque l'estiu ja estigui entre naltros, aquí baix ja fa dies que la temperatura està d'allò més alta i es respira un altre ambient.

Tot i haver nascut al bell mig de l'hivern, i en dijous (no diuen que sempre estic al mig...), des de sempre que m'agrada l'estiu, em revitalitza, em carrega d'energia positiva durant una bona temporada.

És temps de deixar aparcats els abrics i jerseis, d'obrir l'armari i veure'l carregat de colors, de veure com els pantalons o les faldilles s'escurcen, de que poc a poc vas ensenyant una mica més d'aquesta pell que es va torrant pel solet, si ja sé, que no tinc el millor cos del món ni molt menys, però ha arribat un punt, que dius al qui no li agradi que no miri, no? a pesar de que pensar això em costarà alguna que altra bronca, de tornar a lluir sandalies, i perque no puc anar descalça, que si no...., de les "odioses" marques del biquini...

De dormir amb la finestra oberta, d'aixecar-se aviat i veure que ja fa hores que s'ha fet de dia, però encara conserva aquella llum màgica de primera hora, de saber que tens per endavant una pila llarguissíma d'hores de solet i bon temps, de recuperar els llibres que tens abandonats i que llegiràs mentre prens el sòl o bé al terrat o bé a la platgeta (aquest any sí!!!!, que no pot ser que la tingui a 5 minuts i l'any passat ni tan sols la trepitgés, però les circumstàncies obligaven...), dels dinars a la platja evitant l'aglomeració de guiris, dels banys a la piscina, dels litres de cafè amb gel, de banyar-te o bé de nit o bé a primera hora del matí, quan la gernació de gent encara no ha arribat (o una que ja s'ho coneix i canvia de platja en busca d'aquell racó més tranquilet) d'anar a fer aquella cerveseta acompanyada d'una bona xerrera al cap vespre, veure com la llum poc a poc es va transformant, dels sopars a les terrasses, de sortir a ballar una estona i acabar veient el Sol!!!!, o de sentir aquell amic que toca la guitarra i les cançons que més t'agraden.

De sessions de cinema, però també de perdre's pels carrerons de la meva ciutat, o d'altres, digueu-me rara, però m'agrada el fet d'anar a donar un tomb tranquil·lament i veure aquella colla de petits detalls que durant la resta de l'any passen gairebé inadvertits, o sigui que no és estrany veure'm aquells dies, per Tarragona, Barcelona, Girona, per posar un exmple, o anar on senzillament em vingui de gust, aprofitant que aquestes ciutats com tantes d'altres es van buidant i la gent se'n va a la platja, doncs jo aquell dia al reves, si ja ho sabeu que m'agrada dur la contrària...

D'anar al far, o enfilar-se pels diferents espigons i fer mil i una fotografies, de les quals només n'aprofitaré una dotzena. De fer-ne mil més als amics (poques vegades surto jo a les fotos....)

D'anar a veure aquell amic, o de fer un tomb amb aquell amb el què vols compartir més coses...

De moment jo l'estiu el començo marxant de campaments amb els castors i les llúdrigues, una setmaneta aïllada de la realitat, on viure una pila d'aventures, i mirar de deixar aparcats els exàmens, treballs i d'altres coses, ja hi haurà setmanes per endavant per tornar-se a centrar... sé perfectament que enmig de les mil i una coses a l'estiu, buscaré aquelles hores per dedicar-me a la feina, esbojarrada sí, contenta també, però també tinc aquella vena responsable que fa que no m'oblidi del que tinc pendent, no en va el calendari durant aquests dos mesos no s'atura...

Després a viure l'ESTIU!!!!!

dissabte, 20 de juny del 2009

Avui...


Mentre em barallava amb unes manualitats, hi ha dies que surten quasi sense pensar-ho, i d'altres que la cosa més senzilla es converteix en tot un estrall, i de fons uns vells cd's que vaig recuperar (ja m'agradaria saber on han estat tant de temps amagats...), avui tot i ser dissabte, no hi ha cau... i vulguis o no es fa estrany no estar envoltada dels meus menuts, com m'agradaria veure'ls per un forat a veure que estan fent, que és estrany treballar en silenci...
Els dies aquests que "teòricament" no he de fer res, son quelcom estrany, no van massa amb mi que diguem... masses hores per pensar, per recordar, per anhelar, per desitjar...
He intentat recuperar un vell relat que fa setmanes que tinc abandonat, però res, avui no estic inspirada, es veu que les muses estany lluny de mi...
Potser que vagi a recuperar la guitarra, i la desempolsi, a veure si els meus dits estan una mica més àgils damunt de les cordes, però molt em temo que no serà el cas...

PD: Del que si tinc ganes és de....

La cançó que escoltava fa una estona... (SAU)
Suposem per un moment, que no és molt suposar,
que les bones intencions són les armes del món,
que la Terra és un paradís,
que el temps no passa en va,
que la història és un error i hi ha de tot per tothom.
Que l´enveja és un mal menor i la sort és això,
una sort per tots, no una combinació. Suposem.
Suposem per un moment, que no és molt suposar,
que l´experiència no és un grau, sinó un sac foradat.

A vegades crec que és veritat, tan de bó fos real.
Maleït despertar que em torna a la realitat.
Però jo vull creure, jo vull confiar
que potser un dia serà veritat.
Però jo vull creure, jo vull confiar
que hi haurà un dia tal com l´he somniat.
Suposem per un moment que les guerres d´ahir
són només contes de por, per aprendre a llegir
que en els ulls de la humanitat ja no hi quep més dolor.
Que la innocència és general, que ningú és més fort.
A vegades crec que és veritat, tan de bó fos real.
Maleït despertar que em torna a la realitat.

dijous, 18 de juny del 2009

Segueixo amb lletres que m'agraden...


Quan et canses de la vida, quan no sàpigues que fer, quan t’adones de la gran mentida que sempre ens han fet creure. Quan res ja no tinga sentit, quan no trobes cap raó per viure. Pensa en una posta de sol, pensa en eixa olor, pensa en arròs caldós, pensa en un petó.

Potser no es el que ens contaren, potser vivim en la foscor d’un mon ple d’hipocresia que no ens deixa vore. Intentarem canviar-ho amb un gran somriure.

Somriu quan et canses de la vida, somriu quan no sàpigues que fer, somriu quan no trobes cap raó per viure. Somriu quan t’adones de la gran mentida, somriu quan no trobes cap raó per viure, i això sempre has de fer!!

Somriu (Atzukak)

( i això si que ho tinc clar, avui, demà, passat demà i sempre tinc ganes de SOMRIURE!!!!!!)

dimecres, 17 de juny del 2009

Benvingut!!!!!



Després de dos mesos per l'hospital, tornes a estar a casa amb tots naltros.
Apa que t'ha faltat temps per trepitjar el teu estimat moll, eh?
Benvingut a casa, papa.

CALOR CALOR




(Tornada) x 5
Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor.

Alcohol que en baixar ja no em crema
que a l'entranya hi tinc una pedra
pedra de gel feta de pena
ja no li cau ni una llagrimeta
"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes
per veure els dies passar tan ràpid
Acaba el trago i aixeca la vista
i surt al carrer i busca qui t'estima.

Arriba un iaio ple de cabòries
menjant cigarros i, a la meva olla,
donant-me brasa sense profit
sempre m'explica ai! deu mil històries
I em dic, que jo puc, que no sóc poruc
però el fred de peus em fa sentir sirenes
cada sirena pel que he perdut
a tots els trens els queda l'esquena
Que no m'esglaio, ni em falten vides
el fred em pela i m'esqueixa a tires.

(Tornada) x 5

Però dins el gel el meu cor batega
bombeja sang a ritme de fera
i el fred de peus ara pica al terra
i el Canigó ara se m'ha tornat cascada
i canto blues amb llengua bastarda
perquè té mare però qui sap del pare
i donc gràcies perquè respiro
vull estimar tot allò que miro

(Tornada) x 5

Trobo el sereno al carrer mullat
és el tanguero de les altes hores
que canta sol amb l'oquestra mora
i dóna avís del que escolta i senya
i dóna senya al niu de la pena
que no hi ha roca que l'aigua no mogui
que la cançó és per qui la canti
i la guitarra per qui la toqui
Que no m'esglaio ni em falten vides
però no tinc fred ni mesqueixo a tires

Calor, calor, quina calor que fa
Que ens haurem de despullar

dilluns, 15 de juny del 2009

10 dies i marxem...


Comença el compte enrere... i és temps de pros i contres...
Els pros:
Les ganes que tenen els nens de que arribin aquests dies d'aventures, faran la motxilla carregats d'il·lusions, i això, la veritat s'encomana.
Que seran uns dies aillats de tot i de tots, tot i que estarem relativament a pocs quilòmetres de distància.
Que l'equip de caps ens avenim i segur que en sortirà una experiència d'allò més positiva.
Que ens hem currat l'eix d'animació i que esperem que engresqui als nens, i no tant nens...
Que tinc ganes d'embrutar-me de pintura, de banyar-me al riu, de fer el pallasso, d'explicar històries als meus castorets, de cansar-me a l'excursió, de maleir el despertador quan soni de bon matí, d'adonar-me de que els més menuts estan desperts quan tot just surti el sol, de donar un cop d'ull a la tenda a veure quina una n'estan maquinant, d'omplir-los de crema i repel·lent, de jugar amb ells, ganes de riure, de cantar, de saltar i ballar, ganes d'això i més.
Que tota la paperassa i tràmits estan enllestits, i que només falta els últims preparatius (que no son pocs: compra, enllestir les manualitats de mostra, prepara-ho tot en caixes...)
Qué es la millor forma de començar l'estiu, encara que a la tornada encara quedin alguns dies laborables...

Els contres:
Que el temps se'ns tira a sobre.
Que malgrat tots els esforços que hi estem deixant els caps, encara hi ha pares que sembla que no confiin en naltros, i certes actituds no ajuden, si no els expliquem les activitats, és per la senzilla raó de que volem que sigui una sorpresa pels petits, i no pas que no les tinguem preparades com insinuen...
Ai, que patirem amb el pressupost, més que ajustat dels campaments...
Gràcies als pares que avui heu vingut i col·laborant a l'extrajobs, però on eren la resta????!!!!
Un terreny ple de présseguers, i jo al bell mig...
Per una banda ja m'agrada això d'estar incomunicada de la "civilització", però trobaré a faltar alguns missatges...

dissabte, 13 de juny del 2009

Avui estic melancòlica....


Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ....
Per saber que mort massa gent

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

divendres, 12 de juny del 2009

Marxem???


Deixem aparcada una estoneta la realitat, no?
Buscant quelcom per evadir-me.

dimecres, 10 de juny del 2009

Working on a dream.


Out here the nights are long, the days are lonely
I think of you and I'm working on a dream
I'm working on a dream

Now the cards I've drawn's a rough hand, darling
I straighten the back and I'm working on a dream
I'm working on a dream

Come on!

I'm working on a dream
Though sometimes it feels so far away
I'm working on a dream
And I know it will be mine someday

Rain pourin' down, I swing my hammer
My hands are rough from working on a dream
I'm working on a dream

Let's go!

I'm working on a dream
Though trouble can feel like it's here to stay
I'm working on a dream
Well our love will chase trouble away

Alright!

I'm working on a dream
Though it can feel so far away
I'm working on a dream
Our love will make it real someday

The sun rise up, I climb the ladder
The new day breaks and I'm working on a dream
I'm working on a dream
I'm working on a dream
I'm working on a dream

Hey!

I'm working on a dream
Though it can feel so far away
I'm working on a dream
Our love will make it real someday
I'm working on a dream
Though it can feel so far away
I'm working on a dream
And our love will make it real someday

(Ningú fa les lletres i les cançons com The BOSS!!!!) Algun dia aconseguiré veure'l en concert!!!!

dimarts, 9 de juny del 2009

Peces...



Avui és dels dies que sento, que totes les peces del trencaclosques van encaixant, encara que sigui a poc a poc...
el més important, mon pare avança favorablement i pot ser que aviat el tinguem de nou a casa; estic contenta a la feina, tot i els mals rotllos que hi ha; suposo (i espero) que els exàmens aniran prou bé...; queden poques setmanes per a l'estiu, per molt que abans ens haguem de barallar amb memòries, avaluacions, revisions però ho afrontaré amb ganes i amb un somriure; perque torno a sentir-me segura de mi mateixa (i al qui no li agradi, que s'hi posi fulles...), perque tinc ganes de menjar-me el món!!!!; perque tinc ganes de que arribin els campaments i desconnectar de tot amb els nens durant una setmaneta, i després a gaudir de l'estiu, amb totes les sorpreses que aquest pugui portar....

Al cap i a la fi, tots som petites peces al bell mig d'aquest trencaclosques gegant que és el fet de VIURE!!!!

dilluns, 8 de juny del 2009

temps fugisser....


Tinc la sensació de que em falten hores, de fet com sempre que estem en època d'exàmens!!!! Avui m'ha fet molta ràbia una persona que m'ha fet el comentari: Els estudiants ho teniu la mar de fàcil, ja m'ho direu quan treballeu!!!
I ha marxat tant ample!!!! I jo m'he quedat amb les ganes de dir-li, es que ja treballo!!!! De fet en dos llocs diferents, i com que es veu que això de coses doblades s'encomana, també tinc exàmens de dues carreres!!!! Llàstima que ja no hi he sigut a temps... perquè m'hagués quedat la mar de bé!!!!
Clar que em falten hores.... no fotem!!!! Si a part de treballar i estudiar li sumes les 125.023 activitats diàries..., les hores que perdo als busos anant amunt i avall, i les hores a l'hospital amb mon pare, que continua sent quelcom prioritari... doncs normal que estigui dels nervis, i que dormi poc i tota la pesca....
Sort que ja queda poquet... jo vull que arribi l'estiu i desconnectar, i passar-me les hores a la platgeta, amb els amics, o ves a saber amb què o amb qui...

EP!!!! Que entre tota aquesta feinada, també trobo bons al·licients....no?

Pd: hi ha algú a qui li sobrin algunes hores, i me les vulgui cedir...

dijous, 4 de juny del 2009

No tinguis por... (Gossos)


Recordo de vegades
com érem tu i jo
gairebé no puc creure
com ha canviat tot
penso que potser sóc jo.
Potser ara estàs cansada
potser no saps que fer
ara la sort s'amaga
jo te la trobaré,
deixa que ho faci per tu...
No tinguis por
pots canviar-ho tot
però de moment
acostat i fes-me un petó.
Si la gent t'atabala
si busques un amic
si no veus les coses clares
enrecorda't de mi
jo penso en tu,
pensa en mi.
Ja sé que tu ets molt dolça,
els mosquits m'ho van dir,
ja sé que tu ets molt dolça,
ja sé com ets per dins
No tinguis por,
pots canviar-ho tot.

dilluns, 1 de juny del 2009

Estiu???



Avui aquesta cançó m'ha omplert de records...


Si pogués dir-te, tot el que penso.
Si tu volgués tenir-te al meu davant.
Vull escriure’t, però les paraules no vindran.
Recordant els teus ulls plorant, les idees se me’n van.
Si pogués dir-te totes les coses,
que ara amago ben endins al pensament.
Si poguessis trobar-me, tornar enrere en el temps.
Aturar el tren k deixava, aquella estació.

Però avui, l’estiu s’ha acabat.
I fa nomes uns dies k vas marxar.
I sento encara, la sal del mar.
Sento encara, la sal del mar.
Els teus llavis.

Nomes queden paraules plenes de llum, però per oblidar.
Somriures esperançats, però per desterrar.
Ara sec sol a les roques, passejo camins del mar.
I hauran de passar molts dies, hauran de passar molts dies.

Ara caminem pels carrers, de les nostres ciutats.
Atrapats potser dins les rets, de la incomunicació.
Ara recordem el bon temps, quan era fàcil.
Trobar gotes de vida, nits càlides de gust.

Però avui, l’estiu s’ha acabat.
I fa nomes uns dies k vas marxar.
I sento encara, la sal del mar.
Sento encara, la sal del mar.
Els teus llavis.

I només... acaricio les hores.
I no hi ha el teu cos, al meu costat.
Sento encara, la sal del mar, els teus pits.

Però avui, l’estiu s’ha acabat.
I fa nomes uns dies k vas marxar.
I sento encara, la sal del mar.
Sento encara, la sal del mar.
Els teus llavis.
Els teus llavis.