diumenge, 29 de novembre del 2009
Tarda de futbol.
Una bona estona abans del partit, ens trobem la colla d'amics, amb el ferm proposit de buscar un lloc per veure el partit, com a bons culers, no ens el podem perdre, i un Barça-Madrid, és un Barça-Madrid!!!!
Després de mirar en diferents llocs, acabem en un bar on al principi no hi ha gairebé ningú, així que amb unes begudes al davant i les corresponents braves, ens disposem a fer temps per veure el matx, però aquell bar poc a poc es va omplint sí, i acaba quasi de gom a gom, però de seguidors blancs!!!!!, aguantem la primera part i prou, l'ambient s'anava caldejant massa ( i veient com ha jugat el Barça a la primera part, doncs encara més), tips de sentir segons quins tipus de comentaris, marxem d'allí!!!
Durant el descans fem dos intents més en uns altres llocs però sense èxit, i acabem anant al local de la Penya Barça Cambrils (que és on haviem d'haver anat des de bon començament!!!!), allí una mica més apretats, però com a casa!!!! veiem la segona part i victòria (per la mínima xiquets) del Barça.
Contents i cansats cap a casa falta gent.
Pd: Jo continuo dient, que per quan veiem un partit del Barça plegats no X????
dissabte, 28 de novembre del 2009
De parranda...
Aquesta setmana he canviat una part dels dies el fet d'anar amunt i avall de Cambrils i Tarragona, així que amb la bossa feta, cap a Osona falta gent, on un grup força nombrós (em va sorprendre la quantitat) de somiatruites i amb ganes de canviar el món, altrament coneguts com a educadors socials, es disposaven a fer el primer congrés català d'educació social.
L'experiència, d'allò més enriquidora, que serveix per conèixer d'altres professionals d'arreu del país i noves experiències amb la realitat que ens envolta, i de rebrot una bona pila de lectures de tornada cap a casa.
Aquests darrers dies me'ls he passat entre Vic i Taradell, des d'aquí una molt forta abraçada a la Carme i al Josep, per obrir-me les portes de casa seva, i de rebot, al Quim (que per cert continuem amb un cafè pendent...)
I aquest cap de setmana, toca assemblea general d'escoltes a Reus, on el nostre agrupament és l'encarregat de fer el sopar, au nena no volies caldo, doncs dues tasses, o en aquest cas unes 300!!!.
I per finalitzar, demà al vespre, com a bona culer, no em penso perdre pas el Barça-Madrid, on el veurem però encara està per veure.
divendres, 20 de novembre del 2009
I ara, que???
Moltes preguntes que moren als llavis.
Preguntes que ens fa por formular.
Preguntes que ja sabem la resposta (o creiem saber-la).
Milers de peces i de possibles probabilitats de resposta.
I si la pregunta i la resposta no lliguen?
I si t'ho pregunto em respondràs?
La meva resposta, la porto escrita a dintre.
Les meves preguntes, moltes.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Tu, em mires, i jo,
no puc pensar en res més que
com ets d´important.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d´estimar.
Jo no et vull cansar, si m´has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per sempre d´estar amb tu.
Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas,
te´n vas sol.
I no cal que facis res, que ja ho fas tot.
Toquem tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d´imaginar
somnis que sé que no arribaran.
Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.
Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas,
te´n vas sol.
dimarts, 10 de novembre del 2009
malalta!!!!
Porto més de 28 hores barallant-me amb el termometre i la febre, d'aquestes hores, quasi totes me les he passat al llig, i ja en tinc ben bé prou.
I després d'aguantar malestar al cos, mal de cap, i que al matí comencés fer-me mal l'orella, al vespre he anat al metge, i resultat una otitis de cavall!!!!
I encara em diu el metge: tranquil·la no tens grip (al centre on treballo ahir hi havia la meitat de nens només, els altres estan malalts, i els que queden no estan massa potables que diguem!!!!).
No tens grip, però si tens una otitis força desenvolupada, això ho tenen els nens i jo pensant: es que treballo amb nens!!!, d'adult fa més mal: jo dient-me a mi mateixa, ja ho havia notat...
Vaja, que estic k.o. au a xutar-me d'antibiòtics i calmants uns dies (amb ho poc que m'agrada medicar-me), me'n torno al llit...
diumenge, 8 de novembre del 2009
tempus fugit
Serà que em faig gran quan me n'adono de
... que anar a un concert, i veure que la mitjana d'edat és d'uns deu anys menys que una mateixa, no em motivi gens ni mica (i mira que m'agrada anar a segons quins concerts9...
... que em ve més de gust un sopar tranquilet i amb bona companyia, que tancar-me en una discoteca (de fet no m'han agradat mai massa)...
... que mentre algú es preocupa per no poder sortir un dissabte, a mi em preocupa molt més arribar a final de més sense fer masses mal·labarismes...
... que mentres alguns només pensen en sortir i liar-la, jo miro i remiro ofertes de pis, tot sabent que a hores d'ara no me'n puc pas anar...
... que hi ha companyes que anaven amb mi, i ja tenen la seva vida de parella muntada, algunes fins i tot amb familia inclosa, i em fan certa enveja...
... que les estones de conversa no tenen preu...
... que volem coses diferents, i que el nostre ritme també és diferent...
... que
dimecres, 4 de novembre del 2009
Kitus.
El fet desafortunat de que vagis enguixat, i la loteria que aquest matí no tingués classe, ni feina i si unes quantes hores lliures (cosa realment extranya), ha permès que ens passem bona part del matí xerrant ,amb unes tasses de cafè al davant.
Francament m'encanten aquestes estones robades a la rutina de cada dia.
Ja sé que potser no ens veiem tant com abans, però sempre has estat, ets i seràs una de les persones més important en la meva vida.
A vegades ens entenem amb una simple mirada, saps quan me'n passa alguna, només mirant-me a la cara, i jo sé quan en portes alguna de cap, només mirar-te als ulls, ahir ho pensava, més de mitja vida plegats, mira que n'hem passat de coses eh???
No puc evitar somriure, cada vegada que em dius: xica, quina una n'has fet ja??
Després diran que una noia i un noi no poden ser només amics, doncs jo afirmo que això és mentida!!!!
Sempre has estat el millor amic i no et canvio per ningú!!!
Au, a recuperar-te aviat, que hem de seguir compartint mil i una coses.
Un petonàs coixet!!!! (vols dir que aguantaràs gaire així de quiet???)
Petons i magarrufes a la Pepa i el LLuc, continuo pensant que tinc els nebots més guapos del món.
dimarts, 3 de novembre del 2009
Un dia com qualsevol altre.
De lluny sento la melodia del meu mòbil, senyal inequivoca que un nou dia s'està estrenant.
El meu cap sap que s'ha d'aixecar, però el meu cos busca aquells breus minuts per fer mandres.
Estiro el braç i tu ja no hi ets, però al obrir els ulls encara veig el clot al coixí i sento la teva olor que ho impregna tot.
Una nota teva al costat del mòbil, desitjant-me bon dia i que ens veurem al vespre provoca el primer somriure del matí.
De cap a la dutxa, però després com sempre, m'encanto amb qualsevol cosa, amb un llibre, una revista o qualsevol cosa que hagi anat a parar a les meves mans, mentre al mateix temps em vaig vestint, arreglant els indomables rinxols, que veig per la finestra que amb el vent que fa, és una batalla perduda abans i tot de sortir al carrer. Com cada matí, sense saber ben bé com, els minuts van passant i de sobte un parell de bips al mòbil, m'anuncien l'arribada d'un sms, ets tu: dient-me que faci el favor d'espavilar!!!! A vegades dubto que siguis realment humà, sembla que tinguis poders!!!! Però tens raó, no tinc temps per un cafè, agafo un suc de la nevera i cap al carrer falta gent, apretant el pas per no arribar tard a la feina.
Després passen les hores amunt i avall de la feina.
Al vespre al tornar a casa, música de fons, la impressora que està ocupada imprimint mil i un documents necessaris per l'endemà, sóc a la cuina, fent quelcom per sopar, quan sento el soroll de la porta, als pocs segons, entres a la petita estança, m'abraces per darrere, i enterres els teus llavis al meu coll, m'encanta l'olor que desprens, el teu alè proper i el suau pessigolleig de les teves dents.
Em giro, fas cara de cansat però el teu somriure ho inunda tot, a poc a poc ens besem, primer suaument després ja no tant, passo les mans per sota el teu jersei per sentir la teva pell, penso que t'he enyorat, quan de sobte un soroll insistent va colant-se dins el meu cap, no el vull sentir, em vull quedar amb aquest moment, però no hi ha res a fer, el soroll segueix insistint una vegada i una altra, no hi ha ningú que l'aturi???
Algú pot fer callar aquest maleit despertador!!!!!
dilluns, 2 de novembre del 2009
Paraules sense sentit.
Hi ha qui creu que les paraules no escrites se les enduu el vent.
Jo el que crec, més que mai, és que les paraules només tenen importància si aquell que les diu, et fa sentir alguna cosa.
Una mateixa paraula o frase, dita per qualsevol desconegut no ens diu res, com a mínim a mi sovint em passa, però aquesta mateixa paraula o frase, dita per algú proper, algú pel qual sents afecte o estimació canvia totalment en l'escala d'importància.
Una vegada, algú em va dir, les paraules tenen la importància que hom els hi dóna, i avui més que mai, em faig meva aquesta frase.
Per mi aquelles paraules ja no provoquen cap rau rau, senzillament se les ha endut ben lluny el vent, l'aigua, l'oblit o qui sigui.
Realment, el que m'importen són les persones. I tu ets una d'elles.
Avui, si que va per tu. Muaks.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Doble personalitat????
Un costat dolç, afectuós, juganer, càlid, sempre amb un somriure als llavis, col·laborador, amb aquella dosi de picardia que m'encanta, amb una mirada franca i clara, divertit i amb el seu punt sexi, d'allò més pencaire i que supura motivació per qualsevol del seus porus.
Per l'altra banda esquerp, taciturn, mandrós, fred, sense ganes de fer res, capaç d'engegar-te per qualsevol tonteria, inhòspit, amb la mirada llunyana i el cos en actitud de defensa, ranci i sorprenentment irreconeixible.
Un m'encanta, l'altre em posa dels nervis.
Un apassionat, l'altre fred com el gel.
Un sensible, l'altre buit de tota emoció.
Un es fa estimar, l'altre l'engegaria ben lluny.
Riu-te'n del dr.jekyll i mr.hide!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)