![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgavYjb0ZWGfnvMLUur0JrJC6eQvtgufRW0vMwZ6waP3nRbBRAF0C6Me6ZVC6upCB_CRmdD4kiUmSRKcQglvG8Xlor7G6f9iBcTcbuIg4QhB5VMq7qAXAAEJEFROytn-MzNvbbyf3S7inw/s400/petjades+a+la+sorra.jpg)
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufara.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.