Mesos i mesos veient només la teva imatge estirada en un llit, o com a molt asseguda en aquella ditxosa cadira, o com tu l'anomenes el poltre de tortura!!!, però ahir, tot va canviar, et vaig veure aixecat per primera vegada en tot aquest temps, caminant a poc a poc, amb l'ajuda d'un caminador, amb el pas insegur, però amb una determinació fixada al rostre.Tots sabem que serà llarg, molt llarg, que hi haurà moments bons, però també de durs o de molt durs, però que d'una manera o altra tiraràs endavant, que costarà sí, però tot arribarà a bon port, tornaràs. Segueix avançant poc a poc, però amb pas ferm.
